El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social publicà el dijous, 22 de
setembre, les dades generals d’afiliació de la població estrangeracorresponents al mes d’agost.
A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una
modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació
al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de
la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la
normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener
de 2012.
Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades
més destacades són les següents:
2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes d’agost hi ha un total
de 1.727.555 afiliats, dels quals 719.414 són de països UE (377.262 homes i 342.152
dones), i 1.008.141 són de països no UE (568.818 homes i 439.324 dones). És a
dir, s’ha produït un increment anual del 5,11 %. Cal recordar que la mitja
d’afiliats del mes d’agost de 2015 era
de 1.643.645. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un augment de 83.910
persones.
Cal destacar la disminució de l’afiliació en el regim general, que ha perdut
19.127 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la
llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris
estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment del
descens de 572 afiliats, i en sèrie interanual hem passat dels 259.529 del mes
d’agost de 2015 als actuals 277.009.
En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució
percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en percentatge,
però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta distribució.
Aquesta distribució el mes de juny és la següent: el 83,67 % pertanyen al
general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar familiar), el 16,03
% al d’autònoms, el 0,29 % al del mar, i el 0.01 % al del carbó.
Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos
i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (185.817
i 110.349, respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (49.696 i
31.346), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris
estadístics anteriors (58.391 i 46.948).
En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en
el regim general, la presència romanesa és també majoritària (38.014), seguida
de la boliviana (21.017) i paraguaiana (18.296).
Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes d’agost,
Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (422.922, 24,48 %), seguida
de Madrid (343.878, 19,91 %), Andalusia (188.320, 10,90 %) i la Comunitat
Valenciana (178.816, 10,35 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha
estat de 28.014, un 7,09 %. Fa un any
Catalunya era també la primera en nombre total d’afiliats (395.578, 23,82 %),
seguida de Madrid (335.617, 20,21 %), Andalusia (181.361, 10,92 %) i la
Comunitat Valenciana (173.457, 10,44 %).
Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera
afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la
vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel
reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i
això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la
distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió
de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en
“activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i
tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.
En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposen el 12,09 i 13,39 %, del total de l’afiliació, respectivament) destaca
el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 300.878 persones
(20,82 %), de les quals 181.825 són de països no UE, i que ocupa la primera
posició. Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i
bicicletes, que ocupa a 182.807 treballadors, un 12,65 %, dels quals 111.755
són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives
i serveis auxiliars, que agrupen a 117.061 treballadors, un 8,10 % del total,
dels quals 68.790 són de països no UE; la industria manufacturera ocupa el
quart lloc, amb 93.010 afiliats (6,43 %), dels quals 49.381 són de països no
UE; el sector de la construcció es situa en el cinquè lloc i ocupa a 84.602
persones, un 5,85 %, dels quals 46.919 són de països no UE (sent important
destacar el creixement d’un 9,86 % en sèrie interanual). En el règim especial
de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i
reparació de vehicles de motor i bicicletes (85.376, 30,82 %), del sector de
l’hostaleria (53.094, 19,17 %), i del sector de la construcció (30.976, 11,18 %
del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 20.792, i
amb un creixement de l’afiliació del 5,98 % en sèrie interanual). Fa un any, i
posant en relleu que les incorporacions
del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 12,64
i 14,72 % del total de l’afiliació, respectivament) destacava el nombre
d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupava a 277.307 persones (19,86
%), de les quals 167.735 eren de països no UE, en la primera posició. Li seguia
el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupava
a 176.098 treballadors, un 12,61 %, dels quals 108.611 eren de països no UE, i
en tercer lloc es trobaven les activitats administratives i serveis auxiliars,
que agrupaven a 107.548 treballadors, un 7,70 % del total, dels quals 62.762 eren
de països no UE; la industria manufacturera ocupava el quart lloc, amb 89.853
afiliats (6,44 %), dels quals 48.313 eren de països no UE; el sector de la
construcció es situava en el cinquè lloc i ocupava a 79.293 persones, un 5,68
%, dels quals 43.365 eren de països no UE (sent important destacar el
creixement d’un 11,4 % en sèrie interanual). En el règim especial de
treballadors autònoms, destacava la presència del sector del comerç i reparació
de vehicles de motor i bicicletes (81.995, 31,57 %), del sector de l’hostaleria
(49.893, 19,21 %), i del sector de la construcció (29.588, 11,39 % del total i
amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 20.020, i amb un
creixement de l’afiliació del 10,2 % en sèrie interanual)
Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen
la primera posició (302.319), i els marroquins es situen en la segona posició
amb 201.596 treballadors. Els xinesos ocupen la tercera posició, amb 96.114,
quedant els italians en la quarta posició, 89.661, per davant dels equatorians
amb 70.868, dels britànics amb 56.649, dels colombians ans 55.460, dels búlgars
amb 54.510, dels bolivians amb 52.933, i dels portuguesos amb 43.816. Fa un anyels treballadors romanesos ocupaven la primera posició (292.160), i els
marroquins es situaven en la segona posició amb 192.812 treballadors. Els
xinesos ocupaven la tercera posició, amb 93.853, quedant els italians en la
quarta posició (77.949), per davant dels equatorians amb 73.436 dels bolivians
amb 58.077, dels colombians amb 56.069, dels britànics amb 55.819, dels búlgars
amb 53.382, i dels portuguesos amb 41.565.
3. La mitja del mes d’agost d’afiliats estrangers a Catalunya és de 422.922,
dels quals 137.616 són de països UE i 285.306 de països no UE.
Per règims, el 84,86 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la
inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 14,93 % en
el d’autònoms, i el 0,21 % en el del mar.
Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la
important presència de treballadors marroquins, romanesos i xinesos en el
general (40.087, 32.766 i 13.388,
respectivament), dels xinesos, romanesos i italians en el d’autònoms
(12.909, 5.212 i 4.858), i dels marroquins i romanesos en l’agrari (5.353 i 4.778).
En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim
general, la presència boliviana es majoritària (6.595), seguida de la població
marroquina (2.793) i romanesa (2.587).
En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposen el 6,04 i 10,01 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer
lloc correspon a l’hostaleria, amb 71.936 (20,04 %), dels quals 52.182 són de
països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i
bicicletes, amb 55.729 afiliats (15,53 %),
dels quals 37.752 són de països no UE; el tercer lloc és per a les
activitats administratives i serveis auxiliars, amb 38.480 afiliats (10,72 %),
dels quals 25.515 son de països no UE, i el quart per a la indústria
manufacturera, amb 31.032 (8,65 %), dels quals 19.738 són de països no UE; en
cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 19.653 (5,48
%), dels quals 15.374 són de països no UE. En el règim especial de treballadors
autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles
a motor i bicicletes (16.744, 26,52 % del total), de l’hostaleria (12.980, 20,56
%) i de la construcció (5.269, 8,35 %). Fa un any (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposaven el 5,78 i 11,21 % del total de l’afiliació, respectivament), el
primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb 66.070 (19,61 %), dels quals 48.122
eren de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i
bicicletes, amb 53.043 afiliats (15,75 %) dels quals 35.724 eren de països no
UE; el tercer lloc era per a les activitats administratives i serveis
auxiliars, amb 34.278 afiliats (10,18 %), dels quals 22.737 eren de països no
UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 29.706 (8,82 %), dels
quals 19.143 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en el
sector de la construcció, amb 17.936 (5,32 %), dels quals 13.936 eren de països
no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destacava la importància
dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (15.682,
27,10 % del total), de l’hostaleria (12.086, 20,88 %) i de la construcció
(5.029, 8,69 %).
A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (52.776), seguits
dels romanesos (45.420), i els italians xinesos ocupen la tercera posició (26.695).
A continuació trobem els xinesos (26.567), els pakistanesos (17.988), els
bolivians (16.384), els francesos (16.151), els equatorians (13.163), els
colombians (11.020), els senegalesos (10.282), i els peruans (9.027). Fa un anyels treballadors marroquins eren els primers (49.064), seguits dels romanesos
(42.362), i els xinesos ocupaven la tercera posició (25.694). A continuació
trobàvem els italians (23.451), els bolivians (17.198), els pakistanesos
(16.144), els francesos (15.020), els equatorians (13.262), els colombians
(10.851), i els peruans (9.233).
No hay comentarios:
Publicar un comentario