martes, 23 de febrero de 2016

Dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social del mes de gener.



1. El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social publicà el dimarts 23 de febrer les dades generals d’afiliació de la població estrangera corresponentsal mes de gener.


A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.
Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes de gener hi ha un total de 1.600.822 afiliats, dels quals 659.169 són de països UE (349.146 homes i 309.973 dones), i 941.653 són de països no UE (532.003 homes i 409.50 dones). És a dir, s’ha produït un increment anual del 5,59 %. Cal recordar que la mitja d’afiliats del mes de gener de 2015 era de 1.516.056. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un augment de 84.766 persones.

Cal destacar la disminució de l’afiliació en el regim general, que ha perdut 25.571 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment del descens de 1591 afiliats, i en sèrie interanual hem passat dels 240.614 del mes de gener de 2015 als actuals 260.022.

En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta distribució. Aquesta distribució el mes de gener és la següent: el 83,52 % pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar familiar), el 16,24 % al d’autònoms, el 0,22 % al del mar, i el 0.01 % al del carbó.

Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (162.176 i 95.777, respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (47.707 i 29.124), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (73.565 i 55.723).  En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en el regim general, la presència romanesa és també majoritària (38.138), seguida de la boliviana (23.873) i paraguaiana (18.736).

Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de gener, Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (362.005, 22,61 %), seguida de Madrid (334.500, 20,90 %), Andalusia (214.061, 13,37 %) i la Comunitat Valenciana (178.234, 11,13 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha estat de 20.243, un 5,92 %. Fa un any, Catalunya era també la primera en nombre total d’afiliats  (341.762, 22,54 %), seguida de Madrid (323.116, 21,31 %), Andalusia (191.992, 12,66 %) i la Comunitat Valenciana (172.157, 11,36 %).

Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en “activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.

En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 15,29 i 14,95 %, del total de l’afiliació, respectivament) destaca el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 208.838 persones (15,62 %), de les quals 132.458 són de països no UE, i que ocupa la primera posició. Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupa a 169.413 treballadors, un 12,67 %, dels quals 104.599 són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen a 9.584 treballadors, un 7,30 % del total, dels quals 56.658 són de països no UE; la industria manufacturera ocupa el quart lloc, amb 89.352 afiliats (6,68 %), dels quals 47.764 són de països no UE; el sector de la construcció es situa en el cinquè lloc i ocupa a 76.430 persones, un 5,72 %, dels quals 42.073 són de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 11,6 % en sèrie interanual). En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (80.997, 31,15 %), del sector de l’hostaleria (48.049, 18,48 %), i del sector de la construcció (29.384, 11,30 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 19.720, i amb un creixement de l’afiliació del 8,59 % en sèrie interanual). Fa un any, i posant en relleu que  les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 14,74  i 16,20 % del total de l’afiliació, respectivament, destacava el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupava a 197.078 persones (15,50 %), de les quals 125.943 eren de països no UE, en la primera posició. Li seguia el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupava a 162.496 treballadors, un 12,78 %, dels quals 101.666 eren de països no UE, i en tercer lloc es trobaven les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupaven a 91.884 treballadors, un 7,23 % del total, dels quals 54.104 eren de països no UE; la industria manufacturera ocupava el quart lloc, amb 84.559 afiliats (6,65 %), dels quals 45.544 eren de països no UE; el sector de la construcció es situava en el cinquè lloc i ocupava a 68.451 persones, un 5,38 %, dels quals 37.562 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destacava la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (76.236, 31,68 %), del sector de l’hostaleria (45.382, 18,86 %), i del sector de la construcció (27.059, 11,25 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 18.543)

Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen la primera posició (285.290), i els marroquins es situen en la segona posició amb 201.961 treballadors. Els xinesos ocupen la tercera posició, amb 92.829, quedant els italians en la quarta posició, 71.956, per davant dels equatorians amb 66.265, dels britànics amb 55.732, dels bolivians amb 53.330, dels búlgars amb 51.023, dels colombians amb 49.622, i dels portuguesos amb 40.212. Fa unany els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (263.158), i els marroquins es situaven en la segona posició amb 186.858 treballadors. Els xinesos ocupaven la tercera posició, amb 91.134, quedant els equatorians en la quarta posició (69.164), per davant dels italians amb 63.652, dels bolivians amb 57.178, dels britànics amb 53.193, dels colombians amb 50.852, dels búlgars amb 48.067, i dels portuguesos amb 38.127.

3. La mitja del mes de gener d’afiliats estrangers a Catalunya és de 362.005, dels quals 118.424 són de països UE i 243.581 de països no UE.

Per règims, el 83,62 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 16, 23% en el d’autònoms, i el 0,15 % en el del mar.

Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins, romanesos i xinesos en el general (32.242, 26.207 i 12.861,   respectivament), dels xinesos, romanesos i italians en el d’autònoms (12.299, 4.690 i 4.521), i dels marroquins i romanesos en l’agrari (4.432 i 2.707). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim general, la presència boliviana es majoritària (7.128), seguida de la població marroquina (2.862) i romanesa (2.579).

En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 4,23 i 12,13 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc correspon a l’hostaleria, amb 48.195 (15,92 %), dels quals 36.382 són de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 46.900 afiliats (15,49 %) dels quals 32.295 són de països no UE; el tercer lloc és per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 31.354 afiliats (10,36 %), dels quals 20.510 son de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 29.433 (9,72 %), dels quals 18.872 són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 17.547 (5,80 %), dels quals 13.546 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (15.565, 26,49 % del total), de l’hostaleria (11.900, 20,25 %) i de la construcció (5.010, 8,53 %). Fa un any, (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 4,68 i 13,21 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb 45.466 (15,80 %), dels quals 34.650 eren de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 44.654 afiliats (15,52 %) dels quals 30.959 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 27.981 afiliats (9,73 %), dels quals 18.901 eren de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 28.229 (9,81 %), dels quals 18.209 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb 15.386 (5,35 %), dels quals 11.840 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (14.618, 27,30 % del total), de l’hostaleria (10.881, 21,03 %) i de la construcció (4.552, 8,50 %)

A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (43.708), seguits dels romanesos (36.226), i els xinesos ocupen la tercera posició (25.441). A continuació trobem els italians (23.072), els bolivians (15.688), els pakistanesos (15.182), els francesos (14.559), els equatorians (11.895), els colombians (9.421), i els peruans (8.512). Fa un any, els treballadors marroquins eren els primers (41.229), seguits dels romanesos (33.451), i els xinesos ocupen la tercera posició (24.645). A continuació trobem els italians (20.480), els bolivians (16.565), els pakistanesos (13.759), els francesos (13.472), els equatorians (12.570), els colombians (9.654), i els peruans (9.070).