1. El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social publicà el dimarts 23 de
febrer les dades generals d’afiliació de la població estrangera corresponentsal mes de gener.
A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una
modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació
al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de
la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la
normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener
de 2012.
Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades
més destacades són les següents:
2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes de gener hi ha un total
de 1.600.822 afiliats, dels quals 659.169 són de països UE (349.146 homes i 309.973
dones), i 941.653 són de països no UE (532.003 homes i 409.50 dones). És a dir,
s’ha produït un increment anual del 5,59 %. Cal recordar que la mitja
d’afiliats del mes de gener de 2015 era de 1.516.056. Es a dir, en els darrers
dotze mesos s’ha produït un augment de 84.766 persones.
Cal destacar la disminució de l’afiliació en el regim general, que ha perdut
25.571 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la
llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris
estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment del
descens de 1591 afiliats, i en sèrie interanual hem passat dels 240.614 del mes
de gener de 2015 als actuals 260.022.
En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució
percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en
percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta
distribució. Aquesta distribució el mes de gener és la següent: el 83,52 %
pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar
familiar), el 16,24 % al d’autònoms, el 0,22 % al del mar, i el 0.01 % al del
carbó.
Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos
i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (162.176
i 95.777, respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (47.707 i
29.124), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris
estadístics anteriors (73.565 i 55.723).
En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en
el regim general, la presència romanesa és també majoritària (38.138), seguida
de la boliviana (23.873) i paraguaiana (18.736).
Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de gener,
Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (362.005, 22,61 %), seguida
de Madrid (334.500, 20,90 %), Andalusia (214.061, 13,37 %) i la Comunitat
Valenciana (178.234, 11,13 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha
estat de 20.243, un 5,92 %. Fa un any, Catalunya era també la primera en nombre
total d’afiliats (341.762, 22,54 %),
seguida de Madrid (323.116, 21,31 %), Andalusia (191.992, 12,66 %) i la
Comunitat Valenciana (172.157, 11,36 %).
Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera
afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la
vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel
reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i
això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la
distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió
de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en
“activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i
tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.
En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposen el 15,29 i 14,95 %, del total de l’afiliació, respectivament) destaca
el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 208.838 persones
(15,62 %), de les quals 132.458 són de països no UE, i que ocupa la primera
posició. Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i
bicicletes, que ocupa a 169.413 treballadors, un 12,67 %, dels quals 104.599
són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives
i serveis auxiliars, que agrupen a 9.584 treballadors, un 7,30 % del total,
dels quals 56.658 són de països no UE; la industria manufacturera ocupa el
quart lloc, amb 89.352 afiliats (6,68 %), dels quals 47.764 són de països no
UE; el sector de la construcció es situa en el cinquè lloc i ocupa a 76.430
persones, un 5,72 %, dels quals 42.073 són de països no UE (sent important
destacar el creixement d’un 11,6 % en sèrie interanual). En el règim especial
de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i
reparació de vehicles de motor i bicicletes (80.997, 31,15 %), del sector de
l’hostaleria (48.049, 18,48 %), i del sector de la construcció (29.384, 11,30 %
del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 19.720, i
amb un creixement de l’afiliació del 8,59 % en sèrie interanual). Fa un any, i
posant en relleu que les incorporacions
del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el
14,74 i 16,20 % del total de
l’afiliació, respectivament, destacava el nombre d’afiliats en el sector de
l’hostaleria, que ocupava a 197.078 persones (15,50 %), de les quals 125.943 eren
de països no UE, en la primera posició. Li seguia el sector del comerç i
reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupava a 162.496 treballadors,
un 12,78 %, dels quals 101.666 eren de països no UE, i en tercer lloc es trobaven
les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupaven a 91.884
treballadors, un 7,23 % del total, dels quals 54.104 eren de països no UE; la
industria manufacturera ocupava el quart lloc, amb 84.559 afiliats (6,65 %),
dels quals 45.544 eren de països no UE; el sector de la construcció es situava
en el cinquè lloc i ocupava a 68.451 persones, un 5,38 %, dels quals 37.562 eren
de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destacava la
presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes
(76.236, 31,68 %), del sector de l’hostaleria (45.382, 18,86 %), i del sector
de la construcció (27.059, 11,25 % del total i amb una participació majoritària
dels ciutadans de la UE, 18.543)
Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen
la primera posició (285.290), i els marroquins es situen en la segona posició
amb 201.961 treballadors. Els xinesos ocupen la tercera posició, amb 92.829,
quedant els italians en la quarta posició, 71.956, per davant dels equatorians
amb 66.265, dels britànics amb 55.732, dels bolivians amb 53.330, dels búlgars
amb 51.023, dels colombians amb 49.622, i dels portuguesos amb 40.212. Fa unany els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (263.158), i els
marroquins es situaven en la segona posició amb 186.858 treballadors. Els
xinesos ocupaven la tercera posició, amb 91.134, quedant els equatorians en la
quarta posició (69.164), per davant dels italians amb 63.652, dels bolivians
amb 57.178, dels britànics amb 53.193, dels colombians amb 50.852, dels búlgars
amb 48.067, i dels portuguesos amb 38.127.
3. La mitja del mes de gener d’afiliats estrangers a Catalunya és de 362.005,
dels quals 118.424 són de països UE i 243.581 de països no UE.
Per règims, el 83,62 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la
inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 16, 23% en
el d’autònoms, i el 0,15 % en el del mar.
Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la
important presència de treballadors marroquins, romanesos i xinesos en el
general (32.242, 26.207 i 12.861,
respectivament), dels xinesos, romanesos i italians en el d’autònoms (12.299,
4.690 i 4.521), i dels marroquins i romanesos en l’agrari (4.432 i 2.707). En
les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim
general, la presència boliviana es majoritària (7.128), seguida de la població
marroquina (2.862) i romanesa (2.579).
En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposen el 4,23 i 12,13 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer
lloc correspon a l’hostaleria, amb 48.195 (15,92 %), dels quals 36.382 són de països
no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb
46.900 afiliats (15,49 %) dels quals 32.295 són de països no UE; el tercer lloc
és per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 31.354
afiliats (10,36 %), dels quals 20.510 son de països no UE, i el quart per a la
indústria manufacturera, amb 29.433 (9,72 %), dels quals 18.872 són de països
no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 17.547
(5,80 %), dels quals 13.546 són de països no UE. En el règim especial de
treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i
reparació de vehicles a motor i bicicletes (15.565, 26,49 % del total), de
l’hostaleria (11.900, 20,25 %) i de la construcció (5.010, 8,53 %). Fa un any,
(i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al
servei de la llar familiar suposaven el 4,68 i 13,21 % del total de
l’afiliació, respectivament), el primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb
45.466 (15,80 %), dels quals 34.650 eren de països no UE, i el segon al comerç
i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 44.654 afiliats (15,52 %)
dels quals 30.959 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les activitats
administratives i serveis auxiliars, amb 27.981 afiliats (9,73 %), dels quals
18.901 eren de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb
28.229 (9,81 %), dels quals 18.209 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem
als afiliats en el sector de la construcció, amb 15.386 (5,35 %), dels quals
11.840 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms
destacava la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a
motor i bicicletes (14.618, 27,30 % del total), de l’hostaleria (10.881, 21,03
%) i de la construcció (4.552, 8,50 %)
A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (43.708), seguits
dels romanesos (36.226), i els xinesos ocupen la tercera posició (25.441). A
continuació trobem els italians (23.072), els bolivians (15.688), els pakistanesos
(15.182), els francesos (14.559), els equatorians (11.895), els colombians (9.421),
i els peruans (8.512). Fa un any, els treballadors marroquins eren els primers
(41.229), seguits dels romanesos (33.451), i els xinesos ocupen la tercera
posició (24.645). A continuació trobem els italians (20.480), els bolivians
(16.565), els pakistanesos (13.759), els francesos (13.472), els equatorians
(12.570), els colombians (9.654), i els peruans (9.070).
No hay comentarios:
Publicar un comentario