La importància de la política social europea.

El Diari de Girona em publica avui l'article que reprodueixo a continuació.

En tots els nostres debats sobre els marcs competencials i la realitat del mercat de treball no podem perdre de vista la importància del marc jurídic i econòmic de la UE en què ens movem. Hi ha algunes reflexions que també impacten sobre el món laboral i que vull destacar a continuació.

A) Parlem de política social europea des d'una pregunta o qüestió prèvia: què és avui la Unió Europea? És el mateix que en l'any de la seva creació com a CEE, 1957? És una suma d'Estats amb polítiques comuns en alguns àmbits però sense projecció política vertadera? Qui mana avui a la UE?; Com veuen els joves el projecte europeu? Quin és el parer de bona part dels ciutadans del països intervinguts? Com és prenen les decisions?

Recordem la importància de la UE en l'àmbit internacional: primera economia del món amb un PIB de més de 15 bilions i mig d'euros; segona exportadora i importadora del món; responsable del 20% del comerç a escala mundial.

B) Què és el model social europeu? Recomano la lectura de l'article de Klaus Busch “Bajo presión: el modelo social europeo en tiempos de austeridad”. Fundación Alternativas (2013), El estado de la Unión Europea. El fracaso de la austeridad:

"- Una política macroeconòmica que persegueixi la plena ocupació.

- Una política salarial que faci possible un creixement real dels salaris, reflectint l'augment de productivitat i la imposició d'uns salaris mínims europeus.

- Uns sistemes de garantia social que assegurin un alt nivell de protecció a les polítiques de salut, pensions i familiar, així com en l'assegurança d'atur.

- Un fort sector públic que contribueixi a prestar els serveis en benefici de la ciutadania, com també a estabilitzar l'ocupació.

- Un alt grau de drets de participació i codeterminació dels treballadors a les empreses, i també el foment del diàleg social a escala europea, nacional i sectorial.

- La inclusió d'una clàusula de progrés social en el Tractat de la UE, que a escala europea concedeixi preferència als drets socials bàsics sobre les llibertats del mercat".

També és de molt interès la posició adoptada el 23 d'abril per la Confederació Europea de Sindicats sobre la dimensió social de la UE. En el document es defensa que "la dimensió social de la UE s'ha de basar en el respecte dels drets socials fonamentals i en la millora de les condicions de vida i de treball. S'ha d'orientar cap a la lluita contra l'atur, la pobresa, les desigualtats i el dúmping salarial i fiscal. Ha de promoure el nostre model social europeu, que ha demostrat ser eficaç i està constituït per una protecció social sòlida, serveis públics de qualitat i diàleg social. La dimensió social de la UE ha de ser real i efectiva".

C) Quins són els documents que hem de tenir en consideració per parlar del model social europeu i del seu futur?

a) L'estratègia Europa 2020. L'Europa del coneixement, sostenible i inclusiva.

b) L'anàlisi de les conclusions dels Consells europeus des del 2001 fins al moment present. Quina importància es concedeix als assumptes socials?

- Pacte per l'euro plus 2011. Inclou la reforma del mercat de treball (equilibri entre flexibilitat i seguretat). Més flexibilitat per afavorir la negociació en l'àmbit de l'empresa. Ajustar els salaris a les circumstàncies econòmiques canviants.

- Pacte pel creixement i l'ocupació, juny 2012. Especial atenció a la lluita contra la desocupació juvenil i una crida a la utilització de totes les possibilitats que atorga el Fons Social Europeu. La protecció dels treballadors de més edat.

- Marc financer plurianual (febrer de 2013). Iniciativa sobre l'ocupació juvenil 6.000 milions d'euros (3.000 provenen del FSE). La iniciativa ha d'ésser operativa a principis del 2014.

D) La jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE, molt avançada en general en temes de drets individuals i molt més polèmica en matèria de drets col·lectius per l'atorgament de la prioritat a la llibertat de prestació de serveis sobre els drets de negociació col·lectiva i vaga.

E) Quan avui parlen de política social europea, de què estem parlant? Des de molts diferents plantejaments polítics i econòmics és debat sobre aquestes qüestions:

a) Els drets de les persones de més edat. Les pensions, fonamentalment de jubilació, i els canvis que es demanen per garantir l'estabilitat del sistema.

b) Limitació de la càrrega fiscal que incideix sobre el treball ; mesures de suport a la contractació de col·lectius menys afavorits; simplificació de la legislació laboral (alguns defensen el contracte únic i altres pensem que no tindria cap valor, a més de clars problemes jurídics); potenciació del treball a temps parcial; més vinculació de les prestacions per desocupació a la cerca activa d'ocupació; la millora de la inserció professional dels joves (garantia juvenil per als joves menors de 25 anys); foment de la inclusió social i lluita contra la pobresa; manteniment de la lluita per a la igualtat efectiva entre dons i homes en el món del treball.

Però, per a tot això, i per concloure la meva reflexió, es necessària una consolidació pressupostària conciliable amb el creixement, mantenint les inversions en els sector socials més sensibles (educació, sanitat, serveis socials). I amb un ampli consens socials i amb participació dels treballadors i dels seus representants. Serà possible?