La intel·ligència artificial

 

El Diari de Girona ha publicat el dilluns 9 de març l’article que reprodueixo a continuació.

El passat 27 de febrer vaig intervenir en una Jornada organitzada per ESADE Fòrum sobre l’impacte de la IA i la gestió algorítmica en les relacions de treball. Per a preparar la meva intervenció en aquest acte, i atès que en la gran majoria de textos que tracten sobre aquesta temàtica hi ha referències a l’estreta relació entre els éssers humans i les màquines, així com també als aspectes positius, neutres i negatius, de la tecnologia en general, i de la intel·ligència artificial i la gestió algorítmica en particular en la seva relació amb, i impacte en, el món del treball, em vaig permetre acudir a una «confrontació dialèctica» entre la màquina Gemini) i un ésser humà, atès que tenia la gran fortuna de poder preguntar sobre aquesta temàtica al meu fill Juan, Catedràtic de Física Computacional en la Universitat Lliure d’Amsterdam i membre d’un important grup de recerca que entre el seus objectius inclou «la cerca d’aplicacions de la física teòrica en la intel·ligència artificial i la computació quàntica».

A la IA li vaig preguntar quin impacte té en les relacions de treball. De les seves respostes destaco que va manifestar que «estem passant d’un model on «l’humà fa el treball» a un on «l’humà supervisa com la IA fa el treball». Això pot alliberar temps per a la creativitat, però també requereix una regulació forta per a evitar la precarització i assegurar que els beneficis de la productivitat es reparteixin de manera justa»

L’humà, es a dir el meu fill Joan, va posar l’accent en que «L’AI és sobretot una eina de productivitat: usada amb bon criteri, pot ajudar a facilitar molts processos i fer-los més eficients. Al mateix temps, el seu ús té associat importants riscos: perduda que capacitat d’avaluació critica (en subcontractar el procés intel·lectual a l’AI), i biaixos/al·lucinacions del model (que poden portar a citar jurisprudència que no existeix). També em va explicar que la IA canviarà molt el món del treball perquè algunes activitats no seran necessàries, però altres es generaran, com ha passat amb cada revolució tecnològica, i que «molta gent té interès fer «hype (bombo publicitari) amb l’AI, però al final no serà tan dramàtic com podria pensar-se en molts camps». I que penso jo de l’AI i el seu impacte en el mon del treball?.

Bé, també li vaig preguntar a l’AI i les seves respostes m’agraden, òbviament perquè la seva font és tot el que he escrit en el meu blog des de fa molt anys, justa poc abans de la pandèmia de 2020. Aquí estan recollides les meves tesis, sempre amb la síntesi feta per l’AI. «Eduardo Rojo Torrecilla, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social, analitza la intel·ligència artificial (IA) des d’una perspectiva crítica i humanista, enfocant-se principalment en el seu impacte en el món laboral. A través del seu blog i diverses ponències (actualitzades fins a febrer de 2026), les seves reflexions s’articulen entorn dels següents eixos:

1. La IA centrada en l’ésser humà. Defensa que la tecnologia ha de ser una eina estratègica que beneficiï a la societat i l’economia, però sempre sota una supervisió humana. Subratlla que l’aplicació de la IA no pot ser «irreflexiva», ja que planteja reptes ètics i jurídics fonamentals.

2. Gestió Algorítmica i Drets Laborals. Un dels seus temes recurrents és la gestió algorítmica de les relacions de treball. Per a ell, encara que els algorismes poden millorar l’eficiència (per exemple, en l’economia de plataformes), també introdueixen riscos significatius: Vigilància i control: Augment del monitoratge que pot reduir l’autonomia del treballador. Biaixos: El perill que la IA reforci pràctiques discriminatòries preexistents. Transparència: La necessitat urgent que els sistemes siguin explicables i que existeixi rendició de comptes.

3. El paper de la Negociació Col·lectiva. Considera que la resposta a la transformació digital ha de ser «innovadora», posicionant al treballador i les seves emocions com a valors clau. Advoca perquè la negociació col·lectiva sigui l’instrument per a regular aquests processos, garantint el dret a la informació dels representants dels treballadors.

4. Formació i «Aprendre a Aprendre». Enfront del temor de la substitució d’ocupacions per robots, sosté que és necessari abordar el «dèficit massiu de talent» mitjançant plans de xoc educatius. L’educació no ha de centrar-se només en coneixements específics, sinó en el pensament crític i la capacitat d’adaptar-se a entorns canviants. Les habilitats humanes (creativitat, intel·ligència emocional i flexibilitat cognitiva) són les que permetran a les persones «millorar als robots en comptes de ser substituïts per ells».

5. Regulació Europea. Valora positivament fites com el Reglament d’Intel·ligència Artificial de la Unió Europea, veient-lo com una peça necessària per a liderar un procés regulador que protegeixi els drets fonamentals en un món laboral que ja no considera «previsible».

Concloc l’article. Una bona utilització de l’AI em sembla positiva. El problema apareix quan s’utilitza, malauradament, en perjudici dels éssers humans.