El Parlament de Catalunya va celebrar un debat general “sobre la crisi de l’ascensor social, el progrés econòmic i l’estat del benestar”, els dies 10, 11 i 12 de febrer.
La Resolució aprovada (núm. 566/XV) ha estat publicada en el Butlletí
Oficial del Parlament el dia 3 de març . Conté moltes aportacions del diferents grups parlamentaris sobre les polítiques
sociolaborals. Reprodueixo en aquesta entrada las que al meu parer son les més
significatives, pel mateix ordre en què han estat incorporades en la dita Resolució,
per la qual cosa es comprovarà que hi ha alguns solapaments i algunes
contradiccions o, pel cap baix, matisacions (la negreta és meva) .
I. Economia, fiscalitat i finançament
El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
1. e) Impulsar el Pla de suport a l’ocupació juvenil, oferint acompanyament
individualitzat i mentoria, i també la formació professional bàsica dual
6
El Parlament de Catalunya constata la tendència creixent a la concentració
de la renda i de la riquesa. Els beneficis empresarials augmenten i el salari
real de les persones treballadores es manté estancat. Aquesta evolució comporta
una reducció progressiva del pes de les rendes del treball en el conjunt de
l’economia i afavoreix l’acumulació de riquesa i poder econòmic en una minoria.
Davant aquesta situació, el Parlament considera imprescindible que la
Generalitat de Catalunya disposi de les eines legislatives i administratives
necessàries per a defensar la majoria treballadora i garantir una distribució
més equitativa dels beneficis del creixement econòmic. En aquest sentit, d’acord
amb la Resolució 476/XV del Parlament de Catalunya, considera necessari
incrementar el salari mínim fins a situar-lo en un import equivalent al 60% del
salari mitjà de Catalunya i exigir al Govern de l’Estat que impulsi les
modificacions normatives necessàries perquè la Generalitat en pugui establir
l’import. Així mateix, considera necessari recuperar l’autorització
administrativa prèvia per als expedients de regulació d’ocupació i modificar la
normativa laboral per a limitar els efectes negatius de la subcontractació.
7
El Parlament de Catalunya considera que a Catalunya l’excessiva
especialització en sectors que tendeixen a competir en costos laborals i no en
valor afegit ha agreujat la tendència creixent a la concentració de la renda i
de la riquesa. Actualment, Catalunya lidera el creixement a la Unió Europea,
però se situa en les últimes posicions pel que fa al producte interior brut per
càpita. Per aquest motiu, no cal créixer en volum, sinó transformar el model de
creixement. El Govern ha de liderar aquesta transformació per mitjà
d’un lideratge públic orientat a mobilitzar recursos col·lectius, tant públics
com privats, donant continuïtat a l’actuació del Govern republicà, d’una banda
per mitjà de la renovació del Pacte nacional per a la indústria per al període
2026-2030, amb una dotació mínima de 5.000 milions d’euros per a un període de
cinc anys, i, d’altra banda, incorporant aquesta perspectiva estratègica al
conjunt de l’acció de govern, prenent decisions que afavoreixin inversions
estratègiques i d’alt valor afegit i evitant les que aboquen a competir en
salaris baixos i precarietat, com ara l’ampliació de l’aeroport del Prat o
l’impuls de macrocentres recreatius.
8
El Parlament de Catalunya reitera el seu compromís amb la renda bàsica
universal com un dret humà emergent per a fer efectiu el dret de totes les
persones a viure en condicions de dignitat, promoure la llibertat real de les
persones, llur autonomia en la presa de decisions i la participació política i
cultural, articulada com una assignació monetària, universal, individual,
incondicional i suficient. Per aquest motiu,
exigeix al Govern el compliment de l’acord d’investidura de promoure un debat
públic, informat, rigorós i amb dades sobre l’aplicació d’una renda bàsica
universal a Catalunya, actualitzant el pla pilot per a dur-lo a terme durant la
XV legislatura.
22.El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
b) Desenvolupar la figura de l’aprenent per a facilitar el pont entre la
formació i la professió dins de l’empresa a tot el territori, i reforçar la
formació professional dual, amb més implicació del teixit empresarial,
simplificant i agilitant els requeriments i tràmits, i fomentant un contracte
de formació més flexible que impulsi la formació professional dual en totes les
seves modalitats i especialitats, com a model d’aprenentatge en condicions
reals, i que ofereixi seguretat i continuïtat en la contractació.
23. d) Elaborar un mapa de places de formació professional de modalitat
dual, d’acord amb les organitzacions empresarials més representatives, per a
poder aplicar d’una manera efectiva la Llei orgànica 3/2022, de 31 de març,
d’ordenació i integració de la formació professional.
VI. Progrés social i estat del benestar
28
El Parlament de Catalunya manifesta que Catalunya necessita un model
propi de gestió de la immigració, que s’adeqüi a la realitat del país i
estigui basat en un sistema clar de deures i drets que incentivi l’arrelament,
l’esforç i el respecte pels valors cívics i el coneixement de la llengua i la
cultura, com a característiques de la societat catalana. Cal vincular la
planificació dels fluxos d’entrada a les necessitats laborals i a la capacitat
efectiva d’acollida del país.
29
El Parlament de Catalunya, per a garantir la integració de la immigració en
el marc de la catalanitat, insta el Govern a:
a) Exigir el traspàs de competències en immigració.
b) Desenvolupar un pla que garanteixi la cohesió dels 8 milions d’habitants
i que tingui com a prioritat adequar els serveis públics a la realitat
demogràfica del país.
c) Dotar de recursos i eines els municipis i els agents socials.
d) Enfortir la participació i la col·laboració de les empreses per tal
d’assegurar que el model de gestió de la immigració catalana garanteixi l’accés
a oportunitats i a la plena inclusió de les persones migrades en l’economia,
societat i cultura catalanes. Aquest model ha d’ésser exigent però inclusiu i
ha de permetre de reforçar la cohesió social i evitar discursos de fractura.
31
El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
a) Revisar i actualitzar adequadament la Llei 10/2010, de 7 de maig,
d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, i
garantir-ne el desplegament efectiu com a marc vertebrador d’una política
d’acollida integral, entesa com una política d’ascens social i de cohesió.
En aquest sentit, cal desenvolupar i executar una política d’acollida integral
que inclogui garantir la continuïtat, l’estabilitat, la formació i l’increment
progressiu de les dotacions de les aules d’acollida de continuïtat i
intensives; assegurar el dret a l’aprenentatge del català per mitjà de
l’increment sostingut de l’oferta de cursos de llengua catalana d’acord amb el
Pacte nacional per la llengua; exigir al Govern de l’Estat espanyol
l’agilitació urgent dels processos d’homologació i reconeixement de títols i
competències professionals, davant el dèficit estructural de professionals en
sectors clau com la salut, l’educació, l’atenció social i els serveis
lingüístics, que provoca infraocupació, desaprofitament de talent i dificultats
greus en la prestació de serveis públics, i garantir, per mitjà de la futura
llei de drets culturals de Catalunya, l’equitat en la participació i l’accés a
la cultura, com a espai clau per al desenvolupament personal i la cohesió
social.
b) Elaborar, en el termini de sis mesos, un pla de xoc contra la
feminització de la pobresa i la precarietat laboral de les dones reforçant les
polítiques d’igualtat de gènere en l’àmbit laboral, especialment entre les
dones joves, les dones migrades i les dones amb discapacitat, i dissenyar, en
el termini d’un any, una estratègia nacional de cures i temps que tingui com a
eix principal el foment de la corresponsabilitat de les tasques de cura i de la
llar entre dones i homes, i el millorament de les condicions laborals i
salarials del sector de les cures, per a assegurar un servei de qualitat, i
simultàniament, ampliar i reforçar la cartera de serveis per a garantir el dret
a les cures d’infants i adolescents, persones grans i persones amb
discapacitat, el dret a l’autonomia personal i el dret al temps de les famílies
i les persones que cuiden, especialment les dones.
36
El Parlament de Catalunya insta el Govern a promoure el dret al treball
digne mitjançant el suport al millorament continuat del salari mínim
interprofessional, l’enfortiment de la negociació col·lectiva, la lluita
contra la precarietat vital i la pobresa laboral, i la promoció de fórmules per
a reduir el temps de treball que permetin de repartir els guanys de
productivitat i millorar la qualitat de vida de la gent treballadora.
38
El Parlament de Catalunya rebutja qualsevol forma de racisme o xenofòbia
que culpabilitzi les persones que han migrat dels problemes socials i recorda
que les persones migrades han estat i són una part essencial de la construcció
social, econòmica i cultural de Catalunya. El debat de país amb relació a la
població de Catalunya i el futur de l’estat del benestar ha de posar al centre
la necessitat de planificar i garantir els serveis públics i unes
infraestructures de qualitat per a totes les persones que viuen a Catalunya,
preveient les necessitats en àmbits com la sanitat, l’educació, l’habitatge, la
dependència o la mobilitat, i no pas el qüestionament del nombre o l’origen de
la població catalana. És per això que el
Parlament de Catalunya insta el Govern a impulsar polítiques públiques de drets
socials, educació, salut i cultura com a eines fonamentals per a combatre els
discursos d’odi, el racisme, el masclisme i l’auge dels neofeixismes, reforçant
la cohesió social, la convivència democràtica, la igualtat de drets i les
polítiques comunitàries, i promovent una cultura crítica, antifeixista i de
drets humans que garanteixi que cap crisi econòmica, social o climàtica no
sigui utilitzada per a dividir la societat o per a assenyalar-ne comunitats o
col·lectius sencers.
Bona lectura
No hay comentarios:
Publicar un comentario