Intervenció en l’acte acadèmic de comiat de la Promoció 2021-2025 del Grau de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona

 

El dilluns 30 de juny, en l’hotel Exe Campus, ubicat en el campus de la UAB, va tenir lloc, en la sala Arnau de Vilanova, que reunia a més de 600 persones, l'acte acadèmic de comiat de la Promoció 2021-2025 del Grau de Dret , un total de 200 graduats i graduades.

Reprodueixo en aquesta entrada, molt lleugerament retocada, el text de la meva intervenció.

 

“1. Vull agrair, en primer lloc,  al Deganat de la Facultat de Dret la invitació a participar en aquest important acte.

2. Vagi per endavant la meva felicitació als i les recents graduats i graduades de Dret. És un pas important en la seva vida, tant personal com acadèmica, i amb una indubtable importància professional en el més immediat futur. Felicitació, que vull estendre a totes i tots els membres de les seves famílies.

3. Es tracte del primer acte de comiat d’una promoció en el que hi participo sense haver tingut a les i els graduats com a professor, o pel cap baix, a una gran part, atesa la meva jubilació acadèmica el 31 d’agost de 2023. I també, permetin un apunt personal, es la primera vegada en que parlo en un acte com aquest ja tenint un net a la Universitat.

N’estic segur, en qualsevol cas, que hauran rebut una excel·lent preparació en matèria de Dret del Treball i de la Seguretat Social pels meus companys i companyes de la unitat docent, amb un munt de casos i activitats pràctiques, les que serveixen per apropar el coneixement teòric a la vida reial.

4 . Els hi parla, i els saluda, una persona que veu el món jurídic, i molt especialment el món del treball, amb una diferencia de quasi cinquanta any d’edat amb les i els que ara es graduen.

Per això ens podem preguntar: ha canviat el món jurídic? ha canviat el món del treball?

Sí, moltíssim. Pensem en l’impacte de la tecnologia, i ara més concretament de la intel·ligència artificial. Pensem en la forma d’accedir a tota la informació necessària per l’estudi  i aprenentatge de les diferents branques jurídiques.

Permetin que els hi expliqui alguna “batalleta” per tal de comprendre que ha canviat en el món del treball:

Vaig estudiar la Ley de Contrato de Trabajo de 1944, L’article 58 deia el següent:

“Art. 58. Será válido el pago hecho a la mujer casada de la remuneración de su trabajo, si no consta la oposición del marido... Para que la oposición del marido surta efecto, habrá de formularse ante el Magistrado del Trabajo correspondiente, y si no hubiera Magistratura en la localidad donde el servició se preste ante el Juez municipal de aquella, quienes después de oír a la mujer, y en vista de las pruebas practicadas, la autorizarán o no para recibir por sí el salario y para invertirlo en las necesidades del hogar”.  Aquesta norma no va ser modificada fins el 1975.

I l’article 11, que regulava els requisits del contracte de treball disposava que podia concertar la prestació de llurs serveis “d) La mujer casada, con «autorización de su marido, salvo el caso de separación de derecho o de hecho, en cuyo caso se reputará concedida por ministerio de 1a Ley para todos los efectos derivados del contrato, incluso el percibo de !a remuneración”.

No està de mes recordar que la coneguda com a “llei del divorci”, sens dubte una de les més importants de la nostra vida democràtica, es va aprovar... en 1981.

I més proper en el temps, han hagut d’estudiar els permisos per maternitat i paternitat, que són en ambdós casos de 16 setmanes. Saben que el permís per paternitat, de 13 dies, no es va regular fins el 2007, i que la regulació actual, que es va aplicar de forma gradual, no va entrar en vigor fins el 2019?

Llavors, ens hem de preguntar: hem millorat o no? La resposta meva és clara e indubitada: sí 

5. El que no ha canviat als llarg dels anys, es l’ADN del Dret del Treball, la protecció de la persona més feble en la relació contractual, i la necessitat de disposar de normes legals i convencionals (la importància del dret de negociació col·lectiva) per assolir aquest objectiu.

El que no ha canviat tampoc, bo i que moltes vegades ens haguem oblidat, es per a què serveix el Dret, per a regular las relacions, individuals i col·lectives, prestant sempre especial atenció a les necessitats de les persones i els col·lectius menys afavorits.

6. Avui acaben una etapa de la seva vida. No acaben la seva formació, perquè el Dret canvia a passos accelerats.  

A partir d’ara hauran de treballar amb les eines jurídiques al seu abast, i decidir, perquè hauran de prendre moltes decisions, per a què serveixen i com poden contribuir a construir un món millor, més participatiu, més democràtic, y molt menys desigualitari que el que ara tenim. I hauran de prendre decisions moltes vegades per sí sols i amb el risc d’equivocar-se

7. Acabo amb dues anotacions molt personals i que crec que avui els poden servir per al futur immediat, i amb un recordatori obligat:

La primera, que la meva edat permet veure el món amb una perspectiva històrica i que alhora, permet també, jo diria que ens obliga, a lluitar per un món millor, i això ho tenen molt més fàcil que jo per la diferència del quasi cinquanta anys d’edat;

La segona, la que em va ensenyar el meu mestre, el jesuïta Joan N. García-Nieto, que a més era un gran sociòleg del treball, responsable de formació del sindicat Comissions Obreres del Baix Llobregat, i militant eurocomunista del Partir Socialista Unificat de Catalunya: hi ha molts moments que estem a punt de defallir en la lluita per aquest mon, jurídic i social, que els hi he esmentant abans, però que immediatament ens de aixecar per seguir intentar-lo. 

El recordatori: els drets costa molt guanyar-los, i costa molt poc perdre’ls.

8. De tot cor, els hi desitjo molta sort i molts èxits en la nova etapa de la seva vida.

Moltes gràcies".