Diàleg, concertació i participació institucional

 

El Diari de Girona  publica avui l'article que reprodueixo a continuació

 

La Direcció General del diàleg social del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat ha organitzat una jornada d’anàlisi i debat aquesta setmana, que porta per títol «El diàleg social a Catalunya: reptes i oportunitats», i que té com a finalitat, tal com s’explica al programa, «donar a conèixer el diàleg social institucionalitzat entre l’Administració pública i els agents econòmics i socials».

 

La celebració d’aquesta jornada ha de ser, sens dubte, un bon moment per repassar què és el diàleg social, quins són, o han de ser, els seus objectius i finalitats, i fins on pot arribar, com a pas previ a la concertació, sigui entre les forces socials o amb intervenció de les administracions públiques implicades.

 

És important subratllar a parer meu que «diàleg social», «concertació social», i «participació institucional», són termes i expressions que s’utilitzen en nombroses ocasions de forma indistinta i indiferenciada, quan crec que la primera és un pas previ i obligat perquè pugui fer-se la segona, i la tercera és una opció política que enfonsa les seves arrels que afecten directament les relacions econòmiques i socials, sens perjudici que hagin de ser les autoritats polítiques les que adoptin, si escau, les decisions que es traslladaran, consensuades amb anterioritat, als textos normatius. Tal com explica la professora Helena Ysàs, «la participació institucional suposa, més o menys, la coparticipació dels interlocutors socials en la presa de decisions, així com l’assumpció de facultats de gestió i control, mitjançant la seva inserció en entitats i organismes dependents de les administracions públiques».

 

 

A Catalunya, el marc normatiu actual troba les seves arrels al Decret llei 9/2020, de 24 de març, «pel qual es regula la participació institucional, el diàleg social permanent i la concertació social de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives a Catalunya». Serà a l’art. 2 quan es defineixi què s’ha d’entendre per participació institucional, amb una barreja d’aquest concepte amb el de «diàleg social», i el de «concertació», que permeten entreveure que el legislador autonòmic agrupa tots ells conjuntament i de manera molt àmplia. En efecte, conceptua aquella com «l’exercici de tasques i activitats de defensa i promoció dels interessos generals comuns i intersectorials que corresponen a treballadors i empresaris», per immediatament, i amb plena sintonia amb l’art. 1, conceptuar com a «diàleg social permanent i concertació social la participació, la interacció, la negociació i les converses que es duen a terme de forma estable i en tots els àmbits que determina aquesta norma, amb l’objectiu d’assolir consensos entre les administracions i les organitzacions sindicals i empresarials més representatives en matèria d’acció social i econòmica d’interès general, especialment en àmbits com la millora; la dinamització empresarial i industrial; el creixement econòmic sostenible i inclusiu; i la preservació de l’estat del benestar».

 

Actualment, disposem del Decret 392/2024 de 15 d’octubre, l’art. 6.2 crea la Direcció General del Diàleg Social, a la qual se li atribueixen, entre altres funcions, les de «a) Promoure el diàleg social permanent per al disseny i aplicació de les polítiques socials, econòmiques i d’ocupació a les administracions i entitats públiques adscrites», i «b) Elaborar amb els agents socials la proposta de pla anual i prioritats del diàleg i la concertació». A més, trobem una nova referència al diàleg social, ara en clau més política, al Pla de Govern aprovat per l’executiu autonòmic el passat 23 de desembre que inclou una menció expressa a «Impulsar el diàleg social i la concertació social per garantir unes relacions laborals de qualitat i un creixement econòmic sostenible».

 

Finalment, i fins al moment actual, cal fer referència a l’acord assolit el passat 8 de gener a la primera reunió del Consell del Diàleg Social, en què es va aprovar l’agenda de «diàleg i concertació» per a aquest any, en què es va aprovar treballar cinc assumptes prioritaris per grups de treball específics a proposta dels agents socials i econòmics: la concertació territorial de la Política; Pla de xoc en el marc de la Formació i Qualificació Professional per aconseguir que les empreses trobin el personal qualificat que necessiten, cobrint les vacants i reduint la cronificació de l’atur en col·lectius com el de les persones més grans de 45 anys o el dels treballadors amb perfils de baixa qualificació) assolir un acord marc al sector de la construcció per afavorir l’accés a un habitatge digne en el marc del nou programa d’habitatge públic; compromís amb la cohesió social i lluita contra la pobresa mitjançant la renda garantida, el treball i la inclusió laboral; i millorar les condicions salarials del sector social, per considerar-ho clau per a una societat inclusiva i cohesionada. Sense oblidar que també s’ha proposat abordar quatre temes més d’interès indubtable per al teixit econòmic i social català, com són els reptes immediats en l’àmbit del turisme; la transferència de la competència del transport de rodalia; la simplificació administrativa i la política lingüística.

 

Sens dubte, molts àmbits d’actuació a l’agenda social. Ara, només falta que els agents socials i les diferents administracions públiques implicades, estiguin a l’alçada de les circumstàncies”