El Diari de Girona publica avui l'article que reprodueixo a continuació
La Direcció General del diàleg social del Departament d’Empresa i Treball
de la Generalitat ha organitzat una jornada d’anàlisi i debat aquesta setmana,
que porta per títol «El diàleg social a Catalunya: reptes i oportunitats», i
que té com a finalitat, tal com s’explica al programa, «donar a conèixer el
diàleg social institucionalitzat entre l’Administració pública i els agents
econòmics i socials».
La celebració d’aquesta jornada ha de ser, sens dubte, un bon moment per
repassar què és el diàleg social, quins són, o han de ser, els seus objectius i
finalitats, i fins on pot arribar, com a pas previ a la concertació, sigui
entre les forces socials o amb intervenció de les administracions públiques
implicades.
És important subratllar a parer meu que «diàleg social», «concertació
social», i «participació institucional», són termes i expressions que
s’utilitzen en nombroses ocasions de forma indistinta i indiferenciada, quan
crec que la primera és un pas previ i obligat perquè pugui fer-se la segona, i
la tercera és una opció política que enfonsa les seves arrels que afecten
directament les relacions econòmiques i socials, sens perjudici que hagin de
ser les autoritats polítiques les que adoptin, si escau, les decisions que es
traslladaran, consensuades amb anterioritat, als textos normatius. Tal com
explica la professora Helena Ysàs, «la participació institucional suposa, més o
menys, la coparticipació dels interlocutors socials en la presa de decisions,
així com l’assumpció de facultats de gestió i control, mitjançant la seva
inserció en entitats i organismes dependents de les administracions públiques».
A Catalunya, el marc normatiu actual troba les seves arrels al Decret llei
9/2020, de 24 de març, «pel qual es regula la participació institucional, el
diàleg social permanent i la concertació social de les organitzacions sindicals
i empresarials més representatives a Catalunya». Serà a l’art. 2 quan es
defineixi què s’ha d’entendre per participació institucional, amb una barreja
d’aquest concepte amb el de «diàleg social», i el de «concertació», que
permeten entreveure que el legislador autonòmic agrupa tots ells conjuntament i
de manera molt àmplia. En efecte, conceptua aquella com «l’exercici de tasques
i activitats de defensa i promoció dels interessos generals comuns i
intersectorials que corresponen a treballadors i empresaris», per
immediatament, i amb plena sintonia amb l’art. 1, conceptuar com a «diàleg
social permanent i concertació social la participació, la interacció, la
negociació i les converses que es duen a terme de forma estable i en tots els
àmbits que determina aquesta norma, amb l’objectiu d’assolir consensos entre
les administracions i les organitzacions sindicals i empresarials més
representatives en matèria d’acció social i econòmica d’interès general,
especialment en àmbits com la millora; la dinamització empresarial i
industrial; el creixement econòmic sostenible i inclusiu; i la preservació de
l’estat del benestar».
Actualment, disposem del Decret 392/2024 de 15 d’octubre, l’art. 6.2 crea
la Direcció General del Diàleg Social, a la qual se li atribueixen, entre
altres funcions, les de «a) Promoure el diàleg social permanent per al disseny
i aplicació de les polítiques socials, econòmiques i d’ocupació a les
administracions i entitats públiques adscrites», i «b) Elaborar amb els agents
socials la proposta de pla anual i prioritats del diàleg i la concertació». A
més, trobem una nova referència al diàleg social, ara en clau més política, al
Pla de Govern aprovat per l’executiu autonòmic el passat 23 de desembre que
inclou una menció expressa a «Impulsar el diàleg social i la concertació social
per garantir unes relacions laborals de qualitat i un creixement econòmic sostenible».
Finalment, i fins al moment actual, cal fer referència a l’acord assolit el
passat 8 de gener a la primera reunió del Consell del Diàleg Social, en què es
va aprovar l’agenda de «diàleg i concertació» per a aquest any, en què es va
aprovar treballar cinc assumptes prioritaris per grups de treball específics a
proposta dels agents socials i econòmics: la concertació territorial de la
Política; Pla de xoc en el marc de la Formació i Qualificació Professional per
aconseguir que les empreses trobin el personal qualificat que necessiten,
cobrint les vacants i reduint la cronificació de l’atur en col·lectius com el
de les persones més grans de 45 anys o el dels treballadors amb perfils de
baixa qualificació) assolir un acord marc al sector de la construcció per afavorir
l’accés a un habitatge digne en el marc del nou programa d’habitatge públic;
compromís amb la cohesió social i lluita contra la pobresa mitjançant la renda
garantida, el treball i la inclusió laboral; i millorar les condicions
salarials del sector social, per considerar-ho clau per a una societat
inclusiva i cohesionada. Sense oblidar que també s’ha proposat abordar quatre
temes més d’interès indubtable per al teixit econòmic i social català, com són
els reptes immediats en l’àmbit del turisme; la transferència de la competència
del transport de rodalia; la simplificació administrativa i la política
lingüística.
Sens dubte, molts àmbits d’actuació a l’agenda social. Ara, només falta que
els agents socials i les diferents administracions públiques implicades,
estiguin a l’alçada de les circumstàncies”
No hay comentarios:
Publicar un comentario