El Guadiana del salari mínim de referència

 El Diarí de Girona va publicar el dilluns 30 de desembree l'article que reprodueixo a continuació 

El Parlament de Catalunya va aprovar a la sessió de plenària del dia 12 d'aquest mes, amb diverses modificacions transaccionades, una Moció presentada per Junts per Catalunya sobre l'ocupació i la situació del mercat de treball, que crec que ha de ser coneguda almenys en un del seus continguts.

Ja en les resolucions aprovades després de la celebració del debat de política general els dies 8 a 10 d'octubre, el Parlament instava el Govern a “Determinar un salari mínim de referència català –que, segons els darrers estudis, hauria d'estar a prop dels 1.400 euros”, d'acord amb les recomanacions de la Unió Europea del 60% del salari mitjà–, amb la concertació amb els agents socials i econòmics, de manera progressiva i amb mesures de suport per als sectors amb més dificultats”.

Com un Guadiana, aquesta mesura, o millor aquesta proposta, apareix i desapareix. Pel que fa a l'àmbit competencial, no convé oblidar que el salari mínim interprofessional (art. 27 Llei de l'Estatut dels treballadors) es regula per a tot l'Estat i per a totes les activitats productives, en condicions d'igualtat, per la qual cosa caldria un canvi legislatiu per autonomitzar el salari mínim, i que a més passés el filtre del marc constitucional i el reconeixement del principi d'igualtat (art. 14) i les competències de l'Estat (art. 149.1) a “la regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l'exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals”.

És a dir, sent la competència per regular el salari mínim amb caràcter general d'àmbit estatal, caldria modificar la normativa per atorgar competències a les autonomies i administracions locals.

Per determinar quin és l’àmbit hipotètic d’actuació de les administracions locals i autonòmiques, en especial de les segones, en matèria salarial, cal procedir a l’estudi de quina és la distribució de competències en matèria laboral, prenent en consideració tant el marc normatiu constitucional i estatutari com la jurisprudència del Tribunal Constitucional que des de l'any 1981, amb motiu de la primera sentència dictada sobre la matèria, núm. 33/81 de 5 de desembre, s'ha pronunciat moltes vegades sobre això.

 

S'ha produït al meu parer, un mínim canvi a la doctrina del TC sobre l'àmbit competencial en matèria laboral des de la primera sentència, amb l'acantonament de les CC AA en l'àmbit de l'execució del marc normatiu estatal. Amb anades i vingudes s'ha debatut sobre l'ampliació de les competències en matèries col·laterals com són les de treball, immigració, protecció social, planificació econòmica (d'acord amb les base estatals), etc., però els intents autonòmics més significats, com la reforma de l'Estatut d’Autonomia, no han prosperat en l'intent d'ampliar les competències reglamentàries, en el bé entès que també cal reconèixer que la doctrina del TC ha obert espais d'actuació a les autonomies que pocs anys abans s'haguessin considerat impensables.

Qüestió ben diferent és que en l'àmbit del diàleg social es pugui arribar a un acord, que després haurà de ser traslladat als convenis col·lectius, o bé que en l'àmbit de les seves competències en matèria de contractació pública, les administracions estableixin un criteri que calgui tenir en consideració a l'hora de valorar, entre altres requisits, les diferents ofertes presentades i sempre amb respecte a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Com dic, a la moció es van presentar es van presentar diverses esmenes. Pel que fa a fi d'aquest article, en el text presentat es demanava instar el govern a “1. Negociar amb els agents socials i econòmics els propers mesos, un salari mínim català de referència (SMR) que convergeixi amb el 60% del salari mitjà en un termini màxim de 4 anys. 2. Analitzar la conveniència d’incloure un escalat de reducció parcial de l’SMR en funció de l’edat, o per situacions excepcionals o període d’aprenentatge, així com possibles increments en cas dʼalta qualificació, com fan altres països europeus”.

Finalment, després de transacció amb el grup socialista i Units Per Avançar, es va aprovar instar el govern a) Obrir un procés de concertació amb els agents socials i econòmics per fixar un salari mínim català de referència per tal que cap conveni col·lectiu no estigui per sota del 60% del salari mitjà català, en un termini de quatre anys, i així complir la Carta social europea. Un cop establert el salari mínim català de referència, el Govern ha d'analitzar la conveniència d'establir una escala de reducció parcial del salari mínim de referència en funció de l'edat, o per a situacions excepcionals o períodes d'aprenentatge, i també possibles increments en cas d'alta qualificació, com fan altres països europeus”.

Seguirà sens dubte el proper any aquest important debat per a la ciutadania, i haurem de prestar molta atenció.