Les maratons de Salvador Illa

 El Diari de Girona publica avui l'article que reprodueixo a continuació

És conegut que el flamant president de la Generalitat de Catalunya Salvador Illa és un experimentat maratonià. A la darrera marató en què va participar, el 9 de març d’aquest any, va córrer els 42.195 km, segons registre oficial, en 3 hores, 40 minuts i 27 segons, a una velocitat mitjana de 5 minuts i 12 segon per quilòmetre.

 

També és molt coneguda la seva faceta política com a ministre de Sanitat durant el període que va del 13 de gener del 2020 al 27 de gener del 2021. També va haver de córrer, i en aquesta ocasió no per decisió pròpia sinó per obligació, una marató, encara que fora de molt diferent caràcter que l’anterior, ja que corria contra el virus de la COVID-19 que es va emportar milers de persones, corrent políticament per aconseguir que es cobrissin primerament les necessitats més peremptòries de la població i després per posar en ordre la distribució de mascaretes i de vacunes. Aquí, és de justícia reconèixer-ho, va comptar amb la molt important ajuda de professionals de la sanitat que van dedicar moltes hores de cada dia a buscar solucions a la crisi.

 

És menys coneguda, encara que a partir del moment en què va finalitzar la votació del Parlament el dijous 8 d’agost, a les 19.30, estic segur que ja s’ha difós extensament, la vida política del nou president de la Generalitat, amb un destacat currículum, entre altres continguts, alcalde de la població barcelonina de la Roca del Vallès, coneguda internacionalment per allotjar la Roca Village, i que coneix bé la Generalitat en haver estat director general de gestió infraestructures durant els mandats dels presidents Pascual Maragall i José Montilla.

 

Però continuem parlant de les maratons. Salvador Illa va assumir la responsabilitat de la secretària d’Organització del Partit dels Socialistes de Catalunya el 4 de novembre del 2016, càrrec en què va cessar el 19 de desembre del 2021 en ser elegit primer secretari del PSC.

 

Crec que no cal recordar com era Catalunya, o més exactament la seva vida política, en la data que va assumir aquella responsabilitat, i la confrontació existent entre posicions polítiques molt llunyanes, i tampoc crec que calgui recordar les dificultats que tenia el PSC per traslladar missatges i polítiques al conjunt de la ciutadania. Suposo que, passat un temps prudencial i des de la distància històrica, algun o alguna jove que ara estigui cursant l’ESO realitzarà una tesi doctoral a la Universitat on espero i desitjo que expliqui amb claredat i objectivitat com es va viure aquest període.

 

Si he fet referència a la marató en el títol d’aquest article, és perquè Salvador Illa va iniciar una nova marató en la data en què va assumir aquell càrrec, en què, a diferència de la marató física, trobaria molts més obstacles que el mer cansament, encara que de menor importància real, posem la importància de les coses al seu autèntic lloc, que la que va haver de córrer durant un any des del seu despatx del Ministeri de sanitat. Continuo sense voler donar més importància, ja ho faran les i els joves d’ara, als esdeveniments viscuts a Catalunya l’octubre del 2017 i les seqüeles que es van arrossegar des de llavors.

 

I cal reconèixer, ho dic amb innegable satisfacció, per si algú tingués algun dubte d’allò que penso, que la seva marató política ja li ha permès arribar a una posició de privilegi per abordar els problemes reals d’aquesta Catalunya oberta, plural i diversa, de la qual tant es va enorgullir durant les seves intervencions a la sessió plenària del Parlament que va acabar amb la seva investidura com a president. A les eleccions autonòmiques celebrades el 14 de febrer de 2021, una vegada que ja era primer secretari i candidat a la Presidència de la Generalitat, el PSC va ser el partit més votat amb el 23,04% i 33 escons, si bé va quedar a l’oposició per la unió d’altres forces polítiques. Tres anys més tard, el 12 de maig del 2024, i novament presentant-se com a candidat a la Presidència de la Generalitat Salvador Illa, el PSC va obtenir 42 escons, és a dir nou més que el 2021.

 

A Catalunya hi va haver durant molt de temps una política de pactes i acords entre forces polítiques amb diferents plantejaments que de cap manera van impedir aquells, cosa que va recuperar el PSC, amb Salvador Illa al capdavant, durant l’anterior legislatura. Ara, des de la presidència de la Generalitat, i després d’haver aconseguit un acord d’innegable transcendència política, i de no menys transcendència jurídica, amb les implicacions que això suposa, amb ERC i els Comuns, Salvador Illa i el seu govern tindran l’oportunitat de fer política per a tota la ciutadania, on hi ha diferents posicions polítiques i socials, en un marc de pactes i acords que és l’ADN d’un sistema democràtic.

 

A diferència de les maratons física i sanitària, en què Salvador Illa va arribar feliçment a les metes, el resultat de la nova marató està ple d’incògnites, i també de més d’un i dos obstacles pel camí. Però, si va superar aquells dos, no hi ha cap raó per pensar que no es pugui enfrontar amb èxit als reptes amb què s’enfronta. Una gran part de la ciutadania de Catalunya, torno a insistir la «Catalunya, oberta, plural i diversa» també ho desitja i espera donar-li suport perquè això sigui possible.

Benvingut president Salvador Illa. Molta sort a la teva nova marató política.