El Diari de Girona publica avui l’article que reprodueixo a continuació.
"El dimarts 13 de febrer, el gabinet de premsa del Tribunal Constitucional va
publicar una àmplia nota informativa titulada “El Tribunal Constitucional
declara que suposa una discriminació per raó de sexe la negativa al pagament
dels salaris de tramitació a una treballadora que va ser acomiadada estant
embarassada i ordena mesures per a la reparació del seu dret”.
És molt poc freqüent que es publiquin notes de premsa amb motiu de dictar
sentències en recursos d'empara, per la qual cosa les que es publiquen es
refereixen, en principi, a assumptes de rellevància especial, que en aquesta
ocasió es confirma plenament al meu parer.
Soc del parer que la sentència efectua una interpretació de la normativa
substantiva i processal laboral que s'aparta de la dicció literal, que va ser
la que va portar primer el Jutjat Social núm. 2 de Barcelona i després a la
Sala Social del Tribunal de Justícia de Catalunya, a desestimar la demanda i el
posterior recurs de suplicació, per efectuar, amb molt bon i encertat criteri
al meu entendre, la interpretació més aferrada a la protecció dels drets
constitucionals, i assenyaladament en aquesta ocasió el de la prohibició de
discriminació per raó de sexe, ja que la interpretació literal de l'art. 116 de
la Llei reguladora de la Jurisdicció Social portava a la desprotecció d'una
treballadora embarassada quan en realitat la normativa substantiva laboral li
atorga una protecció més gran davant d'un acomiadament sense causa, o no
degudament acreditada, en considerar-lo nul, portant en el cas enjudiciat a la
conseqüència processal de no poder accedir als salaris de tramitació a càrrec
de l'Estat, en cas d'insolvència empresarial, que només preveu la norma per als
acomiadaments declarats improcedents, ja que la nul·litat ha de comportar la
readmissió obligatòria del treballador o treballadora. .. excepte evidentment
quan l'empresa “hagi baixat la persiana”.
El litigi troba el seu origen en seu judicial amb la presentació de demanda
sobre salaris de tramitació, una vegada declarada la insolvència empresarial, que
va ser desestimada per sentència de 12 de juliol de 2021 davant la qual es va
interposar recurs de suplicació que va ser igualment desestimat per sentència
de 13 de juny de 2022 .
Com aplica el Tribunal Constitucional la jurisprudència constitucional ja
existent sobre discriminació per raó de sexe al cas enjudiciat?
Després de recordar tots els fets del litigi i les resolucions
administrativa i judicials, manifesta la seva plena conformitat amb la tesi de
la part recurrent i del Ministeri Fiscal de trobar-nos davant d'un clar supòsit
de tal discriminació, per ser l'embaràs, “l'únic motiu pel que el seu
acomiadament va ser declarat nul”, i en conseqüència pel qual li van ser
denegats els drets econòmics derivats de l'extinció del seu contracte de
treball (percepció de salaris de tramitació a càrrec de l'Estat) que li havien
estat reconeguts per sentència ferma com a resta de les companyes de treball.
En unanimitat idèntica amb la tesi de la part recurrent i de la fiscalia,
la Sala conclou, molt encertadament al meu parer, que una norma de protecció
reforçada per a la treballadora embarassada, l'art. 53.4 de la Llei de
l’Estatut dels treballadors, es va
tornar en contra en aplicar-se formalment l'art. 116.2 de la LRJS, “doncs en
lloc de veure's beneficiada, la va col·locar en pitjor condició que a la resta
de les seves companyes de treball, en negar-li el dret a obtenir de l'Estat la
part dels salaris que li corresponia legalment assumir”.
Els òrgans judicials laborals, afirma igualment de forma clara i diàfana el
TC, van fer una interpretació “rigorista, literal i formalista de la legalitat
ordinària”, contrària al dret protegit per l'art. 14 CE, en no haver optat, en
interpretar l'art. 116.2 de la LRJS en connexió amb l’art. 53.4 b) de la LET,
per una interpretació "que fos respectuosa amb el contingut d'aquest dret
fonamental".
Conclou la sentència amb la remissió del litigi a l'Administració que va
denegar la petició de la treballadora perquè resolgui d'acord amb el que
disposa aquesta, si bé ja amb una molt important precisió que sembla deixar ben
clara, per si encara tingués algun dubte, de quina ha de ser la nova resolució,
que no podrà ser cap altra que la de reconeixement dels salaris de tramitació a
càrrec de l'Estat, “donant per emplenada, en conseqüència, l'exigència legal
que l'acomiadament hagués estat declarat improcedent”.
En definitiva, una important sentència que continua en la línia de
protecció de la treballadora contra qualsevol discriminació per raó de sexe".
No hay comentarios:
Publicar un comentario