lunes, 6 de noviembre de 2023

Salut mental i treball precari

 El Diari de Girona  publica avui l'article que repdoueixo a continuació, 


El passat 9 d'octubre el Consell Europeu d'ocupació, política social, salut i consumidors (EPSCO per les seves sigles en anglès), va adoptar unes importants conclusions sobre la salut mental i el treball precari, el contingut del qual conté a la part introductòria una important reflexió d'abast general sobre els canvis al món del treball en aquests termes:

“El món del treball està canviant ràpidament. La digitalització, la robotització i l'ús de noves tecnologies, com ara la intel·ligència artificial, poden ser avantatjosos pel que fa a l'accés al mercat laboral, a unes millors condicions de treball i a un augment de la productivitat; tot i així, plantegen alguns reptes respecte a la remodelació dels mercats laborals, la demanda de capacitats i l'aparició de riscos d'exclusió digital. També és important ser conscients de les possibles repercussions negatives en les condicions de treball, com en el cas de l'estrès tecnològic, i cal estar preparats per fer front a aquesta qüestió adequadament”.

El Consell convida els Estats membres i els agents socials, amb respecte dels seus àmbits competencials, a “promoure polítiques d'ocupació de qualitat per combatre la precarietat en tota mena de llocs de treball i abordar assumptes com la inseguretat laboral, que hi tenen relació, entre altres coses, amb determinats tipus de contractes de treball (com contractes involuntaris temporals o a temps parcial), així com amb salaris inadequats o amb la dificultat per exercir drets laborals i altres factors organitzatius a la feina que poden contribuir a la precarietat”. I a la Comissió Europea a “garantir que els aspectes de l'ordenació del temps de treball que poden influir en la salut mental es tinguin en compte a l'hora de fer un seguiment de l'aplicació de la Directiva 2003/88/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de novembre del 2003”.

L'aprovació d'aquestes conclusions ha anat seguida de l'impuls per la Presidència espanyola d'una campanya de prevenció davant dels riscos socials de la digitalització amb el títol “Treball segur i saludable a l'era digital” que es durà a terme durant tres anys, presentada a Brussel·les el 24 d'octubre pel Secretari d'Estat d'Ocupació i Economia Social Joaquín Pérez Rey, juntament amb el Comissari d'Ocupació Nicolas Schmit, que va destacar que “La campanya contribuirà a augmentar la sensibilització i la comprensió sobre aquestes qüestions, promourà la avaluació de riscos per part dels empresaris i facilitarà l’intercanvi de bones pràctiques. ... Amb aquesta campanya, treballant junts, ajudarem els empresaris de la UE a garantir unes condicions de treball dignes a l'era digital”.

En aquest àmbit no cal oblidar l'important informe presentat el 17 de març d'aquest any sobre “Precarietat laboral i salut mental. Coneixements i polítiques”, elaborat per encàrrec del Ministeri de Treball i Economia Social per la Comissió de Persones Expertes sobre l'impacte de la precarietat laboral en la salut mental a Espanya, que va formular tres recomanacions generals en què, sens dubte, es troben, molt especialment a la primera, “lluitar contra la precarietat laboral i els seus efectes en la salut mental”, múltiples propostes per desenvolupar i recollir en el tantes vegades anunciat “Estatut del Treball per al segle XXI”, que inclou moltes de les modificacions requerides pels canvis a la vida laboral i en l'organització del treball des que s'aprovés l'originari Estatut dels treballadors el ja molt llunyà any 1980 i que suposarien una protecció més gran dels drets de les persones treballadores, tant els individuals com els col·lectius.

Molt unida a aquesta millora es trobaria lògicament l'èxit de la segona recomanació proposada, que no és altra que “millorar les condicions de protecció, salut i cura de la població treballadora”, que passaria per desenvolupar una activitat laboral en empreses socialment responsables, una estratègia preventiva de salut pública mental que se centri en els processos i mecanismes socials, i el desenvolupament d'un sistema públic de cures “universal i de qualitat que pugui oferir un servei integral i humà, tant per a les persones amb necessitats de cura com per als treballadors”.

Per fi, el coneixement necessari de la interrelació entre precarietat laboral i salut mental passa per disposar de mecanismes adequats de mesura, anàlisi i avaluació, és a dir posar en marxa “1) un sistema de vigilància eficaç, vàlid i integral de la precarietat laboral que permeti (2) fer un seguiment sistemàtic de la seva magnitud, evolució, desigualtat i efectes sobre la salut mental i el benestar de la població i (3) avaluar l'efectivitat i l'equitat que tenen les polítiques i les intervencions implementades”.

En definitiva, apostar per la millora de la salut laboral passa també per reforçar els mecanismes que permetin a les persones treballadors gaudir d'una estabilitat a l'ocupació que no els provoqui una inseguretat permanent sobre la seva situació laboral, amb els efectes que, tal com s’ha demostrat, aquesta té sobre la seva salut. Totes les parts implicades en el món laboral, des de les administracions a les empreses i les persones treballadores, hi sortirien guanyant.


No hay comentarios: