La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes d’octubre.

 

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la Seguretat Social   , fetes públiques el divendres 3 de novembre pel Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i Migracions 

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes d’octubre ha estat de 2.683.937, amb una disminució de 3.053 persones sobre el mes anterior, a causa del descens de l’afiliació al règim general (- 4.936). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 430.042, i el del règim general és de 2.248.483.

Durant el mes d’octubre el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social en sèrie interanual va créixer en 533.871 persones, mentre que el creixement del nombre d'estrangers va ser de 221.431.

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 12,89 % del total de la població treballadora afiliada (20.817.657).

2. Analitzo a continuació les  dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes corresponents al mes d’octubre, i de les prestacions per desocupació corresponents al mes de setembre  ,  que han estat també publicades el divendres 3 de novembre pel Ministeri  de Treball i Economia Social Les dades més destacades són les següents: 

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 352.956 (12,79 % del total, 2.759.404). 112.283 són de països UE i 240.673 de països no UE. S'ha produït un creixement mensual de 10.748 persones (29,09 % del total, 36.936) i una disminució interanual de 8.042 (5,17 % del total, 155.488). En les dades del mes d’octubre destaca l’augment en el sector de la construcció (3,70 %, sent l’atur de 214.429), havent experimentat  creixement tots els sectors d’activitat.

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 67.104 ( % del total, 339.693). 16.328 són de països UE i 50.778 de països no UE, amb un augment mensual de 2.348 persones (19,75 % del total, 36.936), i interanual de 432 (la disminució ha esta d’un  total de 8.042). L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (41.479), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 6.944, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 11.320.

 C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 328.578, amb un augment mensual de 9.112 i una disminució interanual de 4.078. 74.433 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 254.145 al regim general. A Catalunya, el nombre ha estat de 59.837, amb un creixement mensual de 1.446, i una disminució interanual de 1.364. 11.026 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 48.811 al regim general.

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de setembre: 182.967, amb un augment interanual del 4,9 %. 71.254 aturats són de països UE i 111.713 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 10,84 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 15,35 si es tracta de la prestació contributiva, del 6,91 % en cas de subsidi, 11,62 % en la renda activa d'inserció, i 5,82 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

Si comparem les dades de setembre amb les dels onze mesos anteriors s'observa una millora percentual de la població acollida a la prestació contributiva i també entre els perceptors de subsidi i els  qui reben la renda activa d'inserció, alhora que torna a créixer la població acollida al subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha augmentat del 14.46 al 15,35 %, i el subsidi ha passat del 6.55 al 6,91 %. És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (6,91 i 15,35 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 11,62 % del total dels perceptors, amb un creixement del 0,2 % interanual. De les dades del mes de setembre cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 58,7 % dels estrangers de països UE i el 64,8 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 41,3 i 35,2 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de setembre, un total de 1.687.270, el 44 % reben prestacions contributives i el 56 % prestacions assistencials (45% subsidi, 6 RAI, i 5 personal eventual agrari).

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 32.04 (30,93 i 32,97 % els mesos de setembre de 2021 i 2022 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 166.897 euros, un 9,2 % de la despesa total (amb un augment del 12,8 % sobre l'any anterior).

El 66,0 % de la despesa total de prestacions (1.811.457 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 75,6 % en el cas dels aturats estrangers (71.9 i 74,9 % els mesos de setembre de 2021 i 2022, respectivament).

D) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (13,40), per davant de la de Barcelona (12,10 %), València (7,04 %), Almeria (6,42 %),  Múrcia (6,14), Huelva (5,40), Alacant (5,13 %), Màlaga (3.04 %), Tarragona (2,52 %), i Castelló (2,51 %),

E) Per nacionalitats, els treballadors marroquins tornen a ocupar la primera posició (39.911, 21,81 %) ocupen la primera posició, per davant dels romanesos (39.905, 21,81 %), mentre que  els búlgars ocupen la tercera posició (8.755, 4,79 %), per davant dels italians (8.327, 4,55 %), i dels colombians (7.548, 4,13 %).