La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de febrer.

 

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la Seguretat Social,fetes públiques el dijous 2 de març de 2023, pel Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i Migracions 

 

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:  

 

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes de febrer ha estat de 2.466.243, amb un augment de 30.684 persones sobre el mes anterior, a causa del creixement de l’afiliació al règim general (27.985). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 407.676, i el del règim general és de 2.054.345.

 

Durant el mes de febrer el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social en sèrie interanual va créixer en 475.870 persones, mentre que el creixement del nombre d'estrangers va ser de 195.403. 

 

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 12,23 % del total de la població treballadora afiliada (20.170.142).

 

2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes que corresponents al mes de febrer, i de les prestacions per desocupació corresponents al mes de gener,   que han estat també publicades el dijous 2 de març de de 2023 pel Ministeri  de Treball i Economia Social

 

Les dades més destacats són les següents:

 

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 375.988 (12,91 % del total, 2.911.015). 117.946 són de països UE i 258.042 de països no UE. S'ha produït un augment mensual de 5.104 persones (el total de la població aturada ha estat de 2.618) i una disminució interanual de 13.275 (6,61 % del total, 200.669). En les dades del mes de febrer destaca el creixement entre les persones sense ocupació anterior (4,60 %, sent l’atur de 69.006), i el  descens en el sector de la construcció (1,07 %, sent l’atur de 32.853). 

 

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 70.149 (18,65 % del total, 375.988). 15.892 són de països UE i 54.257 de països no UE, amb un creixement mensual de 743 persones (14,55 % del total, 5.104), i disminució interanual de 4.077 ( % del total, 13.275). L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (43.191), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 7.070, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 11.956.

 

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 249.308, amb un descens mensual de 20.156 i interanual de 57.595. 57.939 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 191.369 al regim general. A Catalunya, el nombre ha estat de 49.608, amb un creixement mensual de 464, i una disminució interanual de 3.077. 9.465 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 40.144 al regim general.

 

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de gener: 218.139, amb un augment interanual del 4.4 %. 83.227 aturats són de països UE i 134.912 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 11,47 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 15,37 % si es tracta de la prestació contributiva, del 7,77 % en cas de subsidi, 11,71 % en la renda activa d'inserció, i 6,02 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

 

Si comparem les dades de gener amb les dels onze mesos anteriors s'observa una lleu millora percentual de la població acollida a la prestació contributiva i una xic més gran entre els perceptors de subsidi,  sent més superior la disminució entre els qui reben la renda activa d'inserció, alhora que augmenta la població acollida al subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha disminuït del 15,26 al 15,37 %, i el subsidi ha augmentat del 7,52 al 7,77 %. És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (7,77 i 15,37 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 11,71 % del total dels perceptors, amb una disminució del 4,7 % interanual. De les dades del mes de gener cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

 

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 60,7 % dels estrangers de països UE i el 64,6 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 39,3 i 35,4 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de desembre, un total de 1.901.340, el 47 % reben prestacions contributives i el 53 % prestacions assistencials.

 

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 36.08 (28,78 y 35.38 % els mesos de gener de 2021 i 2022 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 206.396.000 euros, un 10,6 % de la despesa total (amb un augment del 15,3 % sobre l'any anterior).

 

El 68,6 % de la despesa total de prestacions (1.992.502 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 77,6% en el cas dels aturats estrangers (74,8 i 75,4 % els mesos de gener de 2021 i 2022, respectivament).

 

D) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (11,69), per davant de la de Barcelona (11,18 %), Illes Balears (9,73 %), Alacant (5,46 %) València (5,15 %), Múrcia (4,41), Girona (4,05 %), Almeria (3,90 %), Màlaga (3,79 %)  i Tarragona (3,43 %).

 

E) Per nacionalitats, els treballadors romanesos (42.970, 19,70 %) ocupen el primer lloc, per davant dels marroquins (40.426, 18,53 %), mentre que  els italians ocupen la tercera posició  (12.278, 5,63 %), per davant dels búlgars (9.558, 4,38 %), i dels colombians (9.494, 4,35 %).