La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de novembre.

   

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la Seguretat Social  , fetes públiques el dijous, 1 de desembre,  pel Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i Migracions 

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:   

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes de novembre ha estat de 2.456.786, amb una disminució de 5.726 persones sobre el mes anterior, a causa del descens de l’afiliació al règim general (5.952). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 405.014, i el del règim general és de 2.046.984.

Durant el mes de novembre el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social en sèrie interanual va créixer en 531.273 persones, mentre que el creixement del nombre d'estrangers va ser de 193.505. Cal tenir en consideració que les comparacions amb les dades del mes de novembre de 2021 s’han de fer tenint en compte la greu situació viscuda en l`àmbit laboral durant bona part de l’any 2020 i la progressiva recuperació de l’activitat econòmica. 

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 12,11 % del total de la població treballadora afiliada (20.283.631). 

2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes que corresponents al mes de novembre de 2022 i de les prestacions per desocupació corresponents al mes d’octubre, que han estat també publicades el dijous 1 de desembre pel Ministeri  de Treball i Economia Social 

Les dades més destacats són les següents: 

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 363.225 ( % del total, 2.881.380). 117.604 són de països UE i 245.621 de països no UE. S'ha produït un augment mensual de 2.257 persones (la disminució total ha estat de 33.512) i un descens interanual de 47.381 (15,72 % del total, 301.307). En les dades del mes de novembre destaca el creixement entre les persones sense ocupació anterior (2,82 %, sent l’atur de 64.903), i el  descens en el sector de l’agricultura (1,88 %, sent l’atur de 26.921).  

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 68.315 (19,57 % del total, 348.982). 15.702 són de països UE i 52.613 de països no UE, amb un augment mensual de 1.643 persones (73,77 % del total, 2.227), i una disminució interanual de 5.042 (10,64 % del total, 47.381). L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (41.958), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 7.016, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 11.428.

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 318.873, amb una disminució mensual de 13.783 i interanual de 91.890. 74.214 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 244.659 al regim general. A Catalunya, el nombre ha estat de 60.000, amb un descens mensual de 1.201, i interanual de 8.967. 10.916 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 49.084 al regim general. 

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes d’octubre: 177.740, amb una disminució interanual del 9,0 %. 70.139 aturats són de països UE i 107.601 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 10,24 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 14,05 % si es tracta de la prestació contributiva, del 6,90 % en cas de subsidi, 11,75 % en la renda activa d'inserció, i 5,53 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

Si comparem les dades d’octubre amb les dels onze mesos anteriors s'observa un descens de la població acollida a la prestació contributiva i també, superior, dels perceptors de subsidi,  així com també dels qui reben la renda activa d'inserció i de la població acollida al subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 14,59 al 14,05 % (una disminució del 3,7 % en sèrie interanual), i el subsidi ha baixat del 7,38 al 6,90 % (- 6,5 % en sèrie interanual). És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (6,90 i 14,05 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 11,75 % del total dels perceptors, amb una disminució del 5,8 % interanual. De les dades del mes d’octubre cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 57,4 % dels estrangers de països UE i el 62,0 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 42,6 i 38 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes d’agost, un total de 1.698.523, el 44 % reben prestacions contributives i el 56 % prestacions assistencials.

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 32,35 (32,56 i 30,56 % els mesos d’octubre de 2020 i 2021 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 154.114.000 euros, un 9,1 % de la despesa total (amb un augment del 1,2 % sobre l'any anterior).

El 64,8 % de la despesa total de prestacions (1.697.784 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 74,5 % en el cas dels aturats estrangers (83,1 i 71,6 % els mesos d’octubre de 2020 i 2021, respectivament).

D) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (13,21), per davant de la de Barcelona (11,958 %), València (5,81 %), Múrcia (5,30), Alacant (5,29 %), Almeria (4,92 %), Huelva (3,84 %), Málaga (3,34 %), Illes Balears (3,35), i Girona (2,97). 

E) Per nacionalitats, els treballadors romanesos (39.353, 22,14 %) ocupen el primer lloc, per davant dels marroquins (37.023, 20,83 %), mentre que  els búlgars ocupen la tercera posició  (8.713, 4,90 %), per davant dels italians (8.354, 4,70 %), i dels colombians (6.803,3,83 %).