La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de maig.

 

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació  a la Seguretat Social, fetes públiques el dijous, 2 de juny, pel Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i Migracions 

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes d’abril ha estat de 2.426.625, amb un augment de 72.111 persones sobre el mes anterior, a causa del creixement de l’afiliació al règim general (68.101). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 396.916, i el del règim general és de 2.024.633.

Durant el mes de maig el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social en sèrie interanual va créixer en 965.502 persones, mentre que el creixement del nombre d'estrangers va ser de 257.299. Cal tenir en consideració que les comparacions amb les dades del mes de maig de 2021 s’han de fer tenint en compte la greu situació viscuda en l`àmbit laboral durant bona part de l’any 2020.

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 11,99 % del total de la població treballadora afiliada (20.232.723).

2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes que corresponen al mes de maig  de 2022 i de les prestacions per desocupació corresponents al mes d’abril, que han estat també publicades el dijous 2 de juny pel Ministeri  de Treball i Economia Social

Les dades més destacats són les següents:

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 364.347 (12,46 % del total, 2.922.991). 120.056 són de països UE i 244.291 de països no UE. S'ha produït un descens mensual de 15.504 persones (15,58 % del total 86.260 persones) i un interanual de 192.236 (22,39 % del total, 858.259). En les dades del mes de maig  destaca la disminució en el sector de l’agricultura (9,78 %, sent l’atur de 31.141), i l’augment entre les persones sense ocupació anterior (1,03 %, sent l’atur de 62.163).

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 68.428 (18,78 % del total, 348.027). 15.404 són de països UE i 53.024 de països no UE, amb un descens  mensual de 4.639 persones (29,92  % del total, 15.504), i una disminució interanual de 42.826 (22,27 % del total, 192.236). L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (41.221), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 7.315, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 11.489.

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 369.908, amb un augment mensual de 56.776 i increment interanual de 28.746. 99.228 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 270.680 al regim general. A Catalunya, el nombre ha estat de 73.762, amb un creixement mensual de 14.519 i interanual de 17.144. 14.583 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 59.179 al regim general.

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes d’abril: 169.161, amb una disminució interanual del 36,2 %. 65.558 aturats són de països UE i 103.603 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 9,96 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 13,45 % si es tracta de la prestació contributiva, del 7,18 % en cas de subsidi, 11,96 % en la renda activa d'inserció, i 5,34 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

Si comparem les dades d’abril amb les dels onze mesos anteriors s'observa un descens de la població acollida a la prestació contributiva i també, superior, dels perceptors de subsidi,  un lleuger descens dels qui reben la renda activa d'inserció i el creixement de la població acollida al subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 15,80 al 13,45 % (una disminució del 14,9 % en sèrie interanual), i el subsidi ha baixat del 9,02 al 7,18 % (- 20,4 % en sèrie interanual). És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (7,18 i 13,45 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 11,96 % del total dels perceptors, amb una disminució del 4,1 % interanual. De les dades del mes d’abril cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 52,6 % dels estrangers de països UE i el 57,1 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 47,8 i 42,9 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes d’abril, un total de 1.698.299, el 41 % reben prestacions contributives i el 59 % prestacions assistencials.

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 31,53 (59,79 i 27,08 % els mesos d’abril de 2020 i 2021 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 137.563.000 euros, un 8,40 % de la despesa total (amb una disminució del 33,5 % sobre l'any anterior).

El 63,3 % de la despesa total de prestacions (1.638.535 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 70,6 % en el cas dels aturats estrangers (89,9 i 72,8 % els mesos d’abril de 2020 i 2021, respectivament).

D) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (14,34), per davant de la de Barcelona (13,10 %), València (6,15 %), Alacant (5,15 %), Almeria (5,03 %), Múrcia (4,13), Málaga (3,42 %), Saragossa (2,96) %,  Girona (2,64 %), i Illes Balears (2,54 %).

E) Per nacionalitats, els treballadors romanesos (36.744, 21,72 %) ocupen el primer lloc, per davant dels marroquins (35.237, 20,83 %), mentre que  els búlgars ocupen la tercera posició  (7.879, 4,66 %), per davant dels italians (7.590, 4,49 %), i dels colombians (6.283, 3,71 %).