La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de març

 

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la SeguretatSocial, fetes públiques el dilluns, 4 d’abril, pel Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i Migracions

 

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:

 

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes de març ha estat de 2.298.825, amb un augment de 40.155 persones sobre el mes anterior, a causa del creixement de l’afiliació al règim general (36.957). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 389.969, i el del règim general és de 1.904.580.

 

Durant el mes de març el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social en sèrie interanual va créixer en 913.602 persones, mentre que el creixement del nombre d'estrangers va ser de 230.822. Cal tenir en consideració que les comparacions amb les dades del mes de març de 2021 s’han de fer tenint en compte la greu situació viscuda en l`àmbit laboral durant bona part de l’any 2020.

 

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 11,59 % del total de la població treballadora afiliada (19.834.504).

 

2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes que corresponen al mes de març  de 2022 i de les prestacions per desocupació corresponents al mes de febrer,  que han estat també publicades el dilluns 4 d’abril pel Ministeri  de Treball i Economia Social.

 

Les dades més destacats són les següents:

 

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 392.430 ( % del total, 3.108.763). 130.426 són de països UE i 262.004 de països no UE. S'ha produït un augment  mensual de 3.167 persones (en el total de la població hi ha hagut una disminució de 2.921 persones) i un descens interanual de 191.735 (22,80 % del total, 840.877). En les dades del mes de març destaca la disminució en el sector dels serveis (0,72 %, sent l’atur de 238.795), i l’augment entre les persones sense ocupació anterior (4,91 %, sent l’atur de 59.969).

 

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 74.617 ( % del total, 392.430). 16.957 són de països UE i 57.660 de països no UE, amb un augment  mensual de 391 persones (12,34  % del total, 3.167), i una disminució interanual de 43.719 (22,80 % del total, 191.735). L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (46.319), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 7.632, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 10.916.

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 358.103, amb un creixement mensual de 51.200 i interanual de 72.476. 92.602 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 265.501 al regim general. A Catalunya, el nombre ha estat de 64.216, amb un augment mensual de 11.530 i interanual de 18.553. 14.340 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 49.876 al regim general.

 

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de febrer: 203.160, amb una disminució interanual del 31,4 %. 79.645 aturats són de països UE i 123.515 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 11,02 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 15,07 % si es tracta de la prestació contributiva, del 7,43 % en cas de subsidi, 12,18 % en la renda activa d'inserció, i 5,51 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

 

Si comparem les dades de febrer amb les dels onze mesos anteriors s'observa un descens de la població acollida a la prestació contributiva i també, molt superior, dels perceptors de subsidi,  un lleuger augment dels qui reben la renda activa d'inserció i el creixement de la població acollida al subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 15,89 al 15,07 % (una disminució del 5,2 % en sèrie interanual), i el subsidi ha baixat del 9,30 al 7,43 % (- 20,1 % en sèrie interanual). És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (7,43 i 15,07 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 12,18 % del total dels perceptors, amb un augment del 1,5 %. interanual. De les dades del mes de febrer cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

 

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 59,0 % dels estrangers de països UE i el 61,2 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 41,0 i 38,8 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de gener, un total de 1.844.256, el 44 % reben prestacions contributives i el 56 % prestacions assistencials.

 

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 34,70 (37,91 i 29,11 % els mesos de febrer de 2020 i 2021 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 176.809.000 euros, un 9,4 % de la despesa total (amb una disminució del 26,2 % sobre l'any anterior).

 

El 67,9 % de la despesa total de prestacions (1.881.880 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 75,7% en el cas dels aturats estrangers (74,7 i 75,7 % els mesos de febrer de 2020 i 2021, respectivament).

 

D) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (12,26), per davant de la de Barcelona (11,11 %), Illes Balears (9,97 %), Alacant (5,33 %), València (5,26 %), Múrcia (4,45), Almeria (3,99 %), Girona (3,73 %), Málaga (3,55 %) i Tarragona (3,54 %).

 

E) Per nacionalitats, els treballadors romanesos (41.129, 20,24 %) ocupen el primer lloc, per davant dels marroquins (38.586, 18,99 % %), mentre que els italians ocupen la tercera posició (11.164, 5,50 %), per davant dels búlgars (9.347, 4,60 %) i dels colombians (7.626, 3,75 %).