miércoles, 5 de enero de 2022

La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de desembre.

 

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la  Seguretat Social  , fetes públiques el dimarts, 4 de gener de 2022, pel Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i Migracions 

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes de desembre  ha estat de 2.269.806, amb un augment de 6.525 persones sobre el mes anterior, a causa del creixement de l’afiliació al règim general (6.402). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 386.089, i el del règim general és de 1.879.742.

Durant el mes de desembre el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social va augmentar en sèrie interanual en 776.478 persones, mentre que el creixement del nombre d'estrangers va ser de 157.417. Cal tenir en consideració que les comparacions amb les dades del mes de desembre de 2020 s’han de fer tenint en compte la greu situació viscuda en l`àmbit laboral durant bona part d’aquest any.

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 11,45 % del total de la població treballadora afiliada (19.824.911).

2. Analitzo a continuació  les  dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes que corresponen al mes de desembre i de les prestacions per desocupació corresponents al mes de novembre ,  que han estat també publicades el dimarts 4 de gener de 2022 pel Ministeri  de Treball i Economia Social.

Les dades més destacats són les següents:

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 396.402 (12,76 % del total, 3.105.905). 138.963 són de països UE i 257.439 de països no UE. S'ha produït un descens  mensual de 14.204 persones (18,49 % del total, 76.782), i interanual de 168.978 (21,60 % del total, 782.232). En les dades del mes de desembre destaca el creixement en el sector de la construcció (2,40 %, sent l’atur de 38.171) i la disminució entre les persones sense ocupació anterior (5,52 %, sent l’atur de 57.251).

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 73.240 (19,83 % del total, 369.158). 17.057 són de països UE i 56.183 de països no UE, amb una disminució  mensual de 117 persones (0,84  % del total, 14.204), i interanual de 40.566 (24,00 % del total, 168.978). L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (45.942), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 7.805, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 9.993.

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 336.401, amb un descens mensual de 74.362 i creixement interanual de 64.846. 77.606 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 258.705 al regim general. A Catalunya,  el nombre ha estat de 52.966, amb una disminució mensual de 16.001 i  augment interanual de 13.187. 9.950 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 43.016 al regim general.

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de novembre: 198.046, amb una disminució interanual del 33,8 %. 82.884 aturats són de països UE i 115.162 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 10,87 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 14,84 % si es tracta de la prestació contributiva, del 7,51 % en cas de subsidi, 12,43 % en la renda activa d'inserció, i 5,51 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

Si comparem les dades de novembre amb les dels onze mesos anteriors s'observa un bon descens de la població acollida a la prestació contributiva i també dels perceptors de subsidi,  una lleu disminució dels qui reben la renda activa d'inserció i el creixement de la població acollida al subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 16,0 al 14.84 % (una disminució del 7,2 % en sèrie interanual), i el subsidi ha baixat del 8,92 al 7,51 % (- 15,8 % en sèrie interanual). És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (7,51 i 14,84 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 11,7 % del total dels perceptors, amb un augment del 8,1 %. interanual. De les dades del mes de novembre cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 58,5 % dels estrangers de països UE i el 57,6 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 41,5 i 42,4 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de novembre  un total de 1.821.130, el 42 % reben prestacions contributives i el 57 % prestacions assistencial. Es a dir, es constata una baixada del nombre de persones que reben les prestacions contributives.

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 31,65 (37,32 i 29,76 % els mesos de novembre de 2019 i 2020 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 160.343.000 euros, un 8,7 % de la despesa total (amb una disminució del 17,9 % sobre l'any anterior).

El 66,8 % de la despesa total de prestacions (1.849.947 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 72,7 % en el cas dels aturats estrangers (75,1 i 80,1 % els mesos de novembre de 2019 i 2020, respectivament).

 

D) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (12,77 %), per davant de la de Barcelona (11,57 %), Illes Balears (8,10 %), Alacant (5,14 %), València (4,81 %), Múrcia (4,52), Almeria (4,35 %), Girona (3,75 %), Málaga (3,52 %), i Huelva (3,44 %).

 

E) Per nacionalitats, els treballadors romanesos (42.363, 21,39  %) ocupen el primer lloc, per davant dels marroquins ( 38.226, 19,30 % %), mentre que els italians ocupen la tercera posició (9.504, 5,17 %), per davant dels búlgars (10.239, 4,80 %) i dels colombians (7.171, 3,62 %).

No hay comentarios: