La problemàtica del personal interí funcionarial i laboral a l'ocupació pública (+ vídeo)

 

Aquesta tarda he comparegut en el Parlament de Catalunya, en concret en el marc de la Ponència que està encarregada d’analitzar la Proposició de llei d'estabilització de les treballadores i els treballadors del sector públic”, presentada pel  Grup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular - Un Nou Cicle per Guanyar. He abordat amb caràcter general la temàtica de la problemàtica del personal interí funcionarial i laboral a l'ocupació pública, juntament amb mencions concretes a la dita proposició de llei.  

Poso a disposició de totes les persones interessades el vídeo de la mevaintervenció (a partir de 1:00:00).

Adjunto, a més, un ampli esquema-guió de la meva intervenció.

Bona lectura i bona visió.  

 

1. Una persona interina és qui no té fixesa en la seva relació jurídica (contractual/funcionarial) a l'ocupació pública.

L’ocupació pública no es només la de les Administracions Públiques. També hem de mencionar les societats mercantils públiques, entitats públiques empresarials, fundacions del sector públic i consorcis del sector públic, "sense perjudici de l'adequació, si escau, a la normativa específica"

 

2. És important, quantitativament parlant, el personal interí en l'ocupació pública i, en particular, en les administracions públiques?

Per a les AA. PP, darreres dades oficials disponibles, que provenen del Butlletí Estadístic del Personal al Servei de les AA.PP són les següents:

A 1 de gener d'aquest any hi havia 2.710.405 persones al servei de les administracions públiques, de les quals 1.444.804 eren personal funcionari, 605.901 personal laboral i 659.700 “un altre personal”, amb especial impacte del segon i tercer col·lectiu a les administracions autonòmiques i locals (210.251 i 568.13 les primeres, i 314.301 i 75.752 les segones), i molt menor a l'Administració de l'Estat (81.349 i 15.735). Amb dades percentuals, en el total de les administracions públiques el 53,31 % és personal funcionari de carrera, el 24,34 % “un altre personal” i el 22,35 % personal laboral, si bé els percentatges canvien considerablement quan ens referim a les tres administracions de forma separada: en efecte, a l'AGE són 81,13, 3,06 i 15,81 % respectivament; a les administracions autonòmiques, 51,83, 13,01 i 35,16, i a les locals 32,71, 13,07 i 54,22 % respectivament. Observem, en definitiva, que és a les administracions locals on es concentra en major mesura la problemàtica del personal interí laboral, que està per sobre de la mitjana del personal que presta serveis per a aquestes.

3. Per què es parla ara del personal interí?

Hi ha una àmplia conflictivitat perquè moltes persones en règim d'interinitat porten alguns (o molts) anys en aquesta situació i reclamen, primer per via administrativa i després judicial, la fixesa (laboral contractual) o la conversió/assimilació a funcionari de carrera (règim funcionarial).

Cal destacar la importància de la congelació de les taxes de reposició del 202 al 2015, i la limitació de cobertura de places que quedaven vacants del 2016 al 2018.

 

4. Quines branques de l'ordenament jurídic estan implicades en aquest debat?

A) Dret comunitari. Directiva 1999/70/CE, amb annex de l'acord marc sobre contractació de durada determinada, especialment les clàusules 4 (principi de no discriminació) i 5 (mesures per evitar situacions abusives).

Forta conflictivitat sobre l'aplicació del principi de “Prioritat/primacia del Dret Comunitari”.

Molt important: jurisprudència del TJUE sobre aquesta Directiva.

B) Dret Constitucional. Art. 23, 103, 93 a 96, 149.18. Com s'accedeix a la funció pública?

En estreta relació, quines són les competències de les comunitats autònomes? Per a Catalunya, vid. arts. 135 i 136 de l'EA i la seva interpretació per la sentència 31/2010 del 28 de juny.

C) Dret administratiu. EBEP. Arts. 10 i 70.1 especialment. També, Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Llei 40/2015, de 1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, art. 2.

Molt important jurisprudència (poc canviant i poc adaptant-se a la del TJUE) de la Sala C-A del TS des de dues sentències de 26 de setembre del 2018.

D). En relació amb C), Dret Mercantil. Concepte d’empresa, i per derivació d’empresa pública.

E) Dret Civil. Concepte d'abús de dret i frau de llei (arts. 6.4 i 7.2 Codi Civil).

F) Dret Penal. Responsabilitat dels gestors públics que adopten decisions contràries a dret (= reconeixement de la condició d'indefinit/fix sense que hi hagi sentència judicial = prevaricació). Relació directa amb el dret financer i tributari (les lleis de PGE regulen aquesta prohibició expressa).

G) Dret Processal (amb caràcter general). Llei Orgànica del Poder Judicial, arts. 4.1bis.

H) Dret del Treball i Seguretat Social. Art. 15 LET i RD 2720/1998 de 18 de desembre.

Molt important jurisprudència (canviant i adaptant-se a la del TJUE) de la Sala Social del TS.

5. Quina és la situació actual del debat jurídic?

A) Personal funcionari interí. El TS (C-A) no accepta la seva conversió en funcionari de carrera, o assimilat amb els mateixos drets però sense tenir aquesta condició. Poden seguir en el seu lloc de treball (si no s'ha extingit la relació) fins que s'amortitzi la plaça o surti a concurs. No reconeix dret a indemnització per extinció.

Algunes sentències de Jutjats C-A (Alacant, Getafe, Barcelona) reconeixen la condició de fixesa per assimilació, perquè consideren vulnerada la normativa comunitària i l'aplicació de la jurisprudència del TJUE.

B) Personal contractat laboral interí. Com a regla general, el TS, a partir de la sentència de 28 de juny del 2021, reconeix la condició d'indefinit no fix si porten més de tres anys en situació d'interinitat i aquesta no es pot justificar degudament per la part demandada. No s'accepta, a diferència d'etapes anteriors, les restriccions pressupostàries i el compliment de la normativa fixada a la LPGE de congelació de places.

Algunes sentències de JS, i algunes de TSJ, especialment de Galícia, reconeixen la condició de fixesa si el personal interí laboral va superar unes proves d'accés a l'ocupació pública per al lloc de treball que va ocupar inicialment (i que s'ha mantingut o variat a al llarg dels anys).

Important sentència del TS de 16 de novembre de 2021 (cas AENA) Declaració de personal fix d'una treballadora que va participar en una convocatòria externa per a places fixes i que les va superar, encara que no va obtenir plaça, sent posteriorment contractada laboral durant deu anys.

6. Quines mesures normatives s'han adoptat, o s'estan tramitant a la seu parlamentària, per corregir la situació existent?

A) RDL 14/2021 de 6 de juliol de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat a l'ocupació pública.

B) Convalidació pel Ple del Congrés (amb acord a darrera hora amb ERC i amb el PNB, especialment amb el primer grup) i tramitació com a projecte de llei.

C) Incorporació de nombroses esmenes per la Ponència, primer i per la Comissió d'Hisenda i Funció Pública, el 22 de novembre, després.

Pendent de debat i, si escau, aprovació pel Ple del Congrés el dia 2 de desembre. Posteriorment, idèntica tramitació al Senat.

 

7. Quines són les modificacions més importants respecte al marc normatiu vigent,  pel que fa a les competències de les Administracions autonòmiques, i també de les locals?.

Faig referència al Dictamen de la Comissió d'Hisenda i Funció Pública, aprovat el 22 de novembre, del “Projecte de llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat a l'ocupació pública”.  Els preceptes que interessa destacar són els següents:

A) Article 2. Processos d'estabilització d'ocupació temporal.

1. Addicionalment al que estableixen els articles 19.U.6 de la Llei 3/2017, de 27 de juny, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2017 i 19.U.9 de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2018, s'autoritza una taxa addicional per a l'estabilització d'ocupació temporal que inclourà les places de naturalesa estructural que, estiguin o no dins de les relacions de llocs de treball, plantilles o una altra forma de organització de recursos humans que estiguin contemplades a les diferents administracions públiques i estant dotades pressupostàriament, hagin estat ocupades de forma temporal i ininterrompudament almenys en els tres anys anteriors a 31 de desembre de 2020.

 

Sense perjudici del que estableix la disposició transitòria primera, les places afectades pels processos d'estabilització previstos als articles 19.U.6 de la Llei 3/2017, de 27 de juny, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2017, i 19.U.9 de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2018, seran incloses dins del procés d'estabilització descrit al paràgraf anterior, sempre que haguessin estat incloses a les corresponents ofertes d'ocupació pública d'estabilització i arribada la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei, no hagin estat convocades o hagin estat convocades i resoltes, hagin quedat sense cobrir.

 

4. L'articulació d'aquests processos selectius que, en tot cas, ha de garantir el compliment dels principis de lliure concurrència, igualtat, mèrit, capacitat i publicitat, pot ser objecte de negociació a cadascun dels àmbits territorials de l'Administració General de l'Estat. , comunitats autònomes i entitats locals, podent-se articular mesures que possibiliten una coordinació entre les diferents administracions públiques en el desenvolupament d'aquests en el si de la Comissió de Coordinació de l'Ocupació Pública.

 

Sense perjudici del que estableix el seu cas a la normativa pròpia de funció pública de cada Administració o la normativa específica, el sistema de selecció serà el de concurs oposició, amb una valoració a la fase de concurs d'un quaranta per cent de la puntuació total, en què es tindrà en compte majoritàriament l'experiència en el cos, escala, categoria o equivalent de què es tracti podent no ser eliminatoris els exercicis de la fase d'oposició, en el marc de la negociació col·lectiva establerta a l'article 37.1 c ) del Text Refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic.

 

B) Disposició addicional quarta. Mesures d'agilitació dels processos selectius.

 

Les administracions públiques han d'assegurar el compliment del termini establert per a l'execució dels processos selectius mitjançant l'adopció de les mesures apropiades per al desenvolupament àgil dels processos selectius, com ara la reducció de terminis, la digitalització dels processos o l'acumulació de proves en un mateix exercici, entre d'altres.

Les convocatòries d'estabilització que es publiquin poden preveure per a aquelles persones que no superin el procés selectiu, la seva inclusió en borses de personal funcionari interí o personal laboral temporal d'interins específiques o la seva integració en borses ja existents. En aquestes borses s’integraran aquells candidats que, havent participat en el procés selectiu corresponent, i no havent superat aquest, sí que hagin obtingut la puntuació que la convocatòria consideri suficient.

 

C) Disposició addicional sisena (nova). Convocatòria excepcional d'estabilització d'ocupació temporal de llarga durada.

 

Les administracions públiques convocaran, amb caràcter excepcional i d'acord amb allò previst a l'article 61.6 i 7 del TREBEP, pel sistema de concurs, aquelles places que, reunint els requisits establerts a l'article 2.1, haguessin estat ocupades amb caràcter temporal de forma ininterrompuda amb anterioritat a 1 de gener de 2016.

Aquests processos, que s'han de fer per una sola vegada, poden ser objecte de negociació en cadascun dels àmbits territorials de l'Administració de l'Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals i han de respectar, en tot cas, els terminis que estableix aquesta norma.

Reparem, per tant, en l'important paper que assumeixen les diferents administracions, cosa que no és, ni de bon tros, de poca importància, ja que el gruix de personal funcionari interí es concentra en els sectors d'ensenyament i sanitat, amb competències transferides a les comunitats autònomes, i que a les administracions locals hi ha un volum elevat de personal laboral temporal.

Reparem, igualment, i sens dubte hi hauran parat la seva atenció les persones interessades, que la norma es refereix, òbviament, a places ocupades amb caràcter temporal de forma ininterrompuda amb anterioritat a 1 de gener de 2016, i no a persones que hagin ocupat aquestes places. D'altra banda, el termini de cinc anys, que molt probablement acabi sent de sis en funció de la data en què es convoqui la corresponent oferta d'ocupació, sembla identificar-se, així ho contempla l'exposició de motius, amb el de “durada inusualment llarga ” a què es refereix el TJUE en la seva sentència de 5 de juny de 2018 (assumpte C-677/16, cas Lucía Montero Mateos).

 

D) Disposició addicional setena (nova). Extensió de l’àmbit d’aplicació dels processos d’estabilització.

 

Els preceptes continguts en aquesta norma relatius als processos d'estabilització són aplicables a les societats mercantils públiques, entitats públiques empresarials, fundacions del sector públic i consorcis del sector públic, sense perjudici de l'adequació, si escau, a la normativa específica.

 

E) Disposició addicional novena (nova). Actuacions de les comunitats autònomes i entitats locals.

 

En el marc del que estableix el TREBEP i aquesta Llei, l'administració de les comunitats autònomes, entitats forals i locals, desenvoluparan els processos d'estabilització i duran a terme, en el marc del que preveu aquesta Llei, acords amb les organitzacions sindicals per assolir l'objectiu de reducció de la temporalitat establert en aquesta norma.

 

F) Disposició final segona. Adaptació de la normativa del personal docent i del personal estatutari i equivalent dels serveis de salut.

 

Roman en vigor la disposició final segona del Reial decret llei 14/2021, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat a l'ocupació pública, relativa a l'adaptació de la normativa del personal docent i del personal estatutari i equivalent dels serveis de salut.

8. Recapitulació final.

Es tracta d’una temàtica molt complicada, jurídicament i socialment, per com han anat deixant les AAPP engrossir la llista de personal interí, funcionarial i laboral, i que ara ha generat expectatives de fixesa, amb fonament o no, per a la gran majoria d'aquest personal.

Com afecta aquesta situació el personal funcionari de carrera als efectes de mobilitat interna? Com afecta els qui estan preparant oposicions? Són altres qüestions a debat.