La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de setembre.

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la SeguretatSocial, fetes públiques el dilluns, 4 d’octubre, pel Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i Migracions   

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:

 

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes de setembre  ha estat de 2.240.775, amb un augment de 20.678 persones sobre el mes anterior, a causa del creixement de l’afiliació al règim general (19.401). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 383.633, i el del règim general és de 1.852.177.

 

Durant el mes de setembre el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social va augmentar en sèrie interanual en 654.722 persones, mentre que el creixement del nombre d'estrangers va ser de 162.574. Cal tenir en consideració que les comparacions amb les dades del mes d’agost de 2020 s’han de fer tenint en compte la greu situació viscuda en l`àmbit laboral fa justament un any.

 

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 11,47 % del total de la població treballadora afiliada (19.531.111).

 

2. Analitzo a continuació  les  dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes que corresponen al mes de setembre i de les prestacions per desocupació corresponents al mes d’agost, que han estat també publicades el dilluns 4 d’octubre pel Ministeri  de Treball i Economia Social.

 

Les dades més destacats són les següents:

 

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 417.474 (12,81 % del total, 3.257.802). 148.514 són de països UE i 268.960 de països no UE. S'ha produït un descens  mensual de 21.271 persones (27,94 % del total, 76.113), i interanual de 110.944 (21,38  % del total, 518.683). En les dades del mes de setembre destaca i la disminució en el sector de l’agricultura (12,70, sent l’atur de 36.207)  i entre les persones sense ocupació anterior (5,57 %, sent l’atur de 62.157).

 

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 72.104 (19,05 % del total, 378.470). 17.326 són de països UE i 54.778 de països no UE, amb un descens mensual de 1.296 persones (6,09 % del total, 21.271), i interanual de 31.724 (28,59  % del total, 110.944). L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (45.481), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 7.796, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 9.871.

 

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 357.771, amb un augment mensual de 92.928 i creixement interanual de 45.364. 107.354 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 268.417 al regim general. A Catalunya,  el nombre ha estat de 67.038, amb un creixement mensual de 9.485 i interanual de 15.098. 13.507 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 53.531 al regim general.

 

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes d’agost: 219.432, amb una disminució interanual del 40,4 %. 94.566 aturats són de països UE i 124.866 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 11,10 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 14,74 % si es tracta de la prestació contributiva, del 7,48 % en cas de subsidi, 12,50 % en la renda activa d'inserció, i 5,21 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

 

Si comparem les dades d’agost amb les dels onze mesos anteriors s'observa un lleu descens de la població acollida a la prestació contributiva, un descens més intens dels perceptors de subsidi,  un fort increment dels qui reben la renda activa d'inserció, i en molta menor mesura de la població acollida al subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 15,02 al 14,74 % (una disminució del 1,8 % en sèrie interanual), i el subsidi ha baixat del 8,51 al 7,48 % (12,2 % en sèrie interanual). És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (7,48 i 14,74 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 12,50 % del total dels perceptors, amb un augment del 19,0 %. interanual. De les dades del mes d’agost cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

 

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 62,7 % dels estrangers de països UE i el 60,7 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 37,3 i 39,3 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes d’agost, un total de 1.977.033, el 46 % reben prestacions contributives i el 54 % prestacions assistencial.

 

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 30,69 % (35,95 i 35,35 % els mesos d’agost de 2019 i 2020 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 174.051.000 euros, un 8,6 % de la despesa total (amb una disminució del 17,3 % sobre l'any anterior).

 

El 69,2 % de la despesa total de prestacions (2.021.980 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 74,5 % en el cas dels aturats estrangers (77,5 i 84,0 % els mesos d’agost de 2019 i 2020, respectivament).

 

D) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (13,22 %), per davant de la de Barcelona (11,40 %), Almeria (6,68 %), València (6,61 %), Múrcia (6.01), Huelva (5,66 %), Alacant (5,36 %), Las Palmas (3,79 %), Santa Cruz de Tenerife (3,67 %), i Illes Balears (2,82 %).

 

E) Per nacionalitats, els treballadors romanesos (48.877, 22,27 %) ocupen el primer lloc, per davant dels marroquins (46.125, 21,02 % %), mentre que els búlgars ocupen la tercera posició (10.759, 4,90 %), per davant dels italians  (9.743, 4,44 %) i dels colombians (7.018, 3,20 %)