La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes d’agost.

 

 

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la Seguretat Social, fetes públiques el dijous, 2 de setembre, pel Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i Migracions    

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:

 

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes d’agost ha estat de 2.220.097, amb una disminució de 4.676 persones sobre el mes anterior, a causa del descens de l’afiliació al règim general (6..361). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 382.113, i el del règim general és de 1.832.776.

 

Durant el mes d’agost el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social va augmentar en sèrie interanual en 681.348 persones, mentre que el creixement del nombre d'estrangers va ser de 156.089. Cal tenir en consideració que les comparacions amb les dades del mes d’agost de 2020 s’han de fer tenint en compte la greu situació viscuda en l`àmbit laboral fa justament un any.

 

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 11,40 % del total de la població treballadora afiliada (19.473.724).

 

2. Analitzo a continuació  les  dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes que corresponen al mes d’agost i de les prestacions per desocupació corresponents al mes de juliol,  que han estat també publicades el dijous 2 de setembre pel Ministeri  de Treball i Economia Social.

Les dades més destacats són les següents:

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 438.745 ( 13,16 % del total, 3.333.915). 156.741 són de països UE i 282.004 de països no UE. S'ha produït un descens  mensual de 33.487 persones ( % del total, 197.841), i interanual de 85.059 (40,54  % del total, 468.899). En les dades del mes d’agost destaca i la disminució en el sector de l’agricultura (11,96, sent l’atur de 41.475)  i entre les persones sense ocupació anterior (10,09 %, sent l’atur de 65.825).

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 73.400 (18,76 % del total, 391.128). 17.772 són de països UE i 55.628 de països no UE, amb un descens mensual de 9.389 persones (28,03 % del total, 33.487), i interanual de 27.554 ( 32,39 % del total, 85.059). L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (46.413), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 8.168, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 10.010.

 

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 282.843, amb una disminució mensual de 68.419 i creixement interanual de 60.722. 72.050 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 210.793 al regim general. A Catalunya,  el nombre ha estat de 57.553, amb una disminució mensual de 12.918 i un creixement interanual de 14.798. 10.589 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 46.964 al regim general.

 

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de juliol: 224.852, amb una disminució interanual del 45,4 %. 95.998 aturats són de països UE i 128.854 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 11,37 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 15,12 % si es tracta de la prestació contributiva, del 7,80 % en cas de subsidi, 12,51 % en la renda activa d'inserció, i 5,34 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

 

Si comparem les dades de juliol amb les dels onze mesos anteriors s'observa un augment generalitzat de la població acollida a la prestació contributiva, un descens dels perceptors de subsidi,  un fort increment dels qui reben la renda activa d'inserció, i en menor mesura de la població acollida al subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 14,91 al 15,12 % (un augment del 1,4 % en sèrie interanual), i el subsidi ha baixat del 8,76 al 7,80 % (11,0 % en sèrie interanual). És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (7,80 i 15,12 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 12,51 % del total dels perceptors, amb un augment del 19,8 %. interanual. De les dades del mes de juliol cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 61,8 % dels estrangers de països UE i el 59,5 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 38,2 i 40,5 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de juliol, un total de 1.977.597, el 46 % reben prestacions contributives i el 57 % prestacions assistencial.

 

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 28,69 % (35,84 i 39,83 % els mesos de juliol de 2019 i 2020 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 169.819.000 euros, un 8,4 % de la despesa total (amb una disminució del 16,8 % sobre l'any anterior).

 

El 69,1 % de la despesa total de prestacions (2.027.283 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 72,9 % en el cas dels aturats estrangers (76,1 i 84,9 % els mesos de juliol de 2019 i 2020, respectivament).

 

D) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (13,29 %), per davant de la de Barcelona (11,40 %), Almeria (7,11 %), València (6,47 %), Múrcia (5,48), Alacant (5,17 %), Huelva (5,07 %), Las Palmas (4,37 %), Santa Cruz de Tenerife (4,03 %), i Màlaga  (3,28).

 

E) Per nacionalitats, els treballadors romanesos (49.109, 21,84 %) ocupen el primer lloc, per davant dels marroquins (47.233, 21,01 % %), mentre que els búlgars ocupen la tercera posició (10.607, 4,72 %), per davant dels italians  (10.252, 4,56 %) i dels colombians (7.284, 3,24 %).