La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de juny.

 

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la Seguretat Social, fetes públiques el divendres  2 de juliol  pel Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i Migracions   

 

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:

 

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes de juny ha estat de 2.146.990, amb un augment de 52.583 persones sobre el mes anterior, a causa fonamentalment del creixement de l’afiliació al règim general (49.033). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 381.372, i el del règim general és de 1.835.520.

 

Durant el mes de juny el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social va augmentar en sèrie interanual en 875.941persones, mentre que el creixement del nombre d'estrangers va ser de 191.432. Cal tenir en consideració que les comparacions amb les dades del mes de juny de 2020 s’han de fer tenint en compte la greu situació viscuda en l`àmbit laboral fa justament un any.

 

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 11,39 % del total de la població treballadora afiliada (19.500.277).

 

2. Analitzo a continuació  les  dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes que corresponen al mes de juny i de les prestacions per desocupació corresponents al mes de maig, que han estat també publicades el divendres 2 de juliol pel Ministeri  de Treball i Economia Social.

 

Les dades més destacats són les següents:

 

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 522.001 (14,42 % del total, 3.614.339). 188.942 són de països UE i 333.059 de països no UE. S'ha produït un descens  mensual de 34.582 persones (20,71 % del total, 166.911), i interanual de 3.727 (1,49  % del total, 248.544). En les dades del mes de juny destaca i la disminució en el sector de la construcció (7,88 %, sent l’atur de 319.758) i el creixement en el de l’agricultura (8,13 %, sent l’atur de 48.772).

 

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 97.040 (21,76 % del total, 445.862). 24.201 són de països UE i 72.839 de països no UE, amb un descens mensual de 14.214 persones (41,10  % del total, 34.582), i interanual de 5.290 (la reducció total ha estat de 3.727). L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (62.006), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 9.415, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 14.535.

 

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 366.2650, amb un augment mensual de 25.103 i creixement interanual de 109.550. 105.755 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 260.510 al regim general. A Catalunya,  el nombre ha estat de 66.434, amb un augment mensual de 9.816 i interanual de 21.5320. 14.978 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 51.456 al regim general.

 

E) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de maig: 244.916, amb una disminució interanual del 60,3 %. 98.632 aturats són de països UE i 146.284 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 11,83 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 15,50 % si es tracta de la prestació contributiva, del 8,72 % en cas de subsidi, 12,53 % en la renda activa d'inserció, i 5,06 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

 

Si comparem les dades de maig  amb les dels onze mesos anteriors s'observa un augment generalitzat de la població acollida a la prestació contributiva, dels perceptors de subsidi,  dels qui reben la renda activa d'inserció, i de la població acollida al subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 13,60 al 15,50 % (un augment del 13,9 % en sèrie interanual), i el subsidi ha baixat del 9,21 al 8,72 % (5,4 % en sèrie interanual). És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (8,72 i 15,50 respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 12,52 % del total dels perceptors, amb un augment del 22,0 %. interanual. De les dades del mes de maig cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

 

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 59,0 % dels estrangers de països UE i el 56,6 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 41,0 i 43,4 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de febrer, un total de 2.070.546, el 44 % reben prestacions contributives i el 56 % prestacions assistencial.

 

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 26,08 % (33,76 i 59,34 % els mesos de maig de 2019 i 2020 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de185.566.000 euros, un 8,0 % de la despesa total (amb una disminució del 68,2 % sobre l'any anterior).

 

El 71,2 % de la despesa total de prestacions (2.332.810 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 70,8 % en el cas dels aturats estrangers (70,8 i 90,6 % els mesos de maig de 2019 i 2020, respectivament).

 

D) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (13,39 %), per davant de la de Barcelona (12,42 %), Illes Balears (6,75 %), València (5,56 %), Alacant (5,46 %), Las Palmas (5,28 %), Almeria (5,14 %), Santa Cruz de Tenerife (4,50 %),  Màlaga (3,98), i Múrcia (3,38).

 

 E) Per nacionalitats, els treballadors marroquins (46.356, 18,93 %), per davant dels romanesos (45.144, 18,43 % %), mentre que els italians ocupen la tercera posició (13.457, 5,49 %), per davant dels búlgars  (10.287, 4,20 %) i dels colombians (9.406,3,84 %).