1. En la informació sobre les dades d’afiliació ala Seguretat Social fetes publiques en la pàgina web conjunta del Ministeri de
Treball i Economia Social, i el Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i
migracions el dijous, 2 de juliol, no n’hi ha la informació detallada relativa
a les dades de la població estrangera, tret de la que ens informa sobre el
percentatge (10,83 %) sobre la població total afiliada, que el mes de maig ha
estat de 18.556.129. Caldrà doncs esperar a conèixer les dades detallades
d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social que es
publiquem mensualment. De les dades general de tota la població cal destacar
que el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social ha disminuït en sèrie
interanual en 893.360, conseqüència sens dubte de la dràstica caiguda de
l’afiliació des de mitjans del mes de març a causa del greus problemes
sanitaris, econòmics i social derivats de la Covid-19.
2. Analitzo a continuació les dades d'ocupació, atur registrat i contractes quecorresponen al mes de juny i de les prestacions per desocupació corresponentsal mes de maig, que han estat també publicades el dimarts 2 de juliol. Tanmateix, les dades són un fidel reflex del
impacte causat pel Covid-19.
Les dades més destacats són les següents:
A) Nombre de treballadors estrangers en situació
d'atur: 525.728 (13,60 % del total, 3.862.883). 182.341 són de països UE i 343.387
de països no UE. S'ha produït un creixement mensual de 18.846 persones (el de l’atur
total ha estat inferior, 5.107), i un creixement interanual de 158.923 (18,75 % del total, 847.197). En les dades del mes
de juny destaca el descens en el sector de la construcció (4,56 %, sent l’atur
de 44.994) i l‘augment en el de l’agricultura (33,37 %, sent l’atur de 49.153).
B) Nombre de treballadors estrangers en situació
d’atur a Catalunya: 102.330 (21,09 % del total, 485.019). 23.996 són de països
UE i 78.334 de països no UE, amb un augment
mensual de 1.207 persones (6,46 % del total, 18.846), i interanual de 31.793
(20,00 % del total, 127.747 persones). L’atur es concentra majoritàriament en
el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (67.415),
i l’atur en el sector de la construcció es situa en 10.307, per darrera del de
les persones sense ocupació anterior, 13.190.
C) La informació es facilita també sobre el nombre
de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com
per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 257.215, amb un
creixement mensual de 36.278 i una disminució interanual de 127.478. 67.030
contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim general, i 180.185
al regim comunitari. A Catalunya, el
nombre ha estat de44.902, amb un augment mensual de 11.224 i descens interanual
de 29.821. 10.385 contractes s’han formalitzat amb persones
sotmeses al regim general, i 34.517 al regim comunitari
D) Les dades
de les persones perceptores de prestacions per desocupació posen en
relleu la gravetat de la situació i la repercussió que han tingut els
expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTOs). Nombre de treballadors
estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de maig: 616.904, amb un augment interanual del 256,3
% 247.195 persones perceptores són de
països UE i 369.709 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 12,47 % sobre
el total de beneficiaris, amb un percentatge del 13,60 % si es tracta de la
prestació contributiva, del 9,21 % en cas de subsidi, 10,27 % en la renda
activa d'inserció, i 4,72 % per al subsidi per a treballadors eventuals
agraris.
Si comparem les dades de maig amb les dels onze mesos anteriors s'observa un
lleuger augment de la població acollida a la prestació contributiva, un més
fort creixement dels perceptors de subsidi i també dels qui reben la renda activa
d'inserció, i un més feble augment de la població acollida al subsidi agrari.
Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis
que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers:
en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 13,42 al 13,60 %
(un creixement del 1,4 % en sèrie interanual), i el subsidi ha crescut del 7,61
al 9,21 % (+ 21,0 % en sèrie interanual). És a dir, el nombre d'aturats
estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població
perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva
9,21 i 13,60 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant
molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de
la Renda Activa d'Inserció, el 10,27 % del total dels perceptors, amb un
augment del 6,9 %. interanual. De les dades del mes de maig cal destacar que el
percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del
subsidi.
Si analitzem quins aturats cobren els diferents
tipus de prestacions, i novament hem de fer esment de la importància
quantitativa dels ERTOs, podem comprovar que les contributives suposen el 82,9
% dels estrangers de països UE i el 82,1 % dels de països no UE, i que el
nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 17,1 i el 17,9 %
respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de
prestacions el mes de maig, un total de 4.947.921, el 76 % reben prestacions
contributives i el 24 % prestacions assistencials.
El percentatge de beneficiaris sobre el total de
demandants d'ocupació estrangers és del 59,34 % (32,18 i 33,76 % els mesos de
maig de 2018 i 2019 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és
de 583.192, un 10,6 % de la despesa total (amb un augment del 20,5 % sobre
l'any anterior).
El 88,1 % de la despesa total de prestacions (5.516.120
milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que
s'eleva al 90,6 % en el cas dels aturats estrangers (70,2 i 70,8 % els mesos de
maig de 2018 i 2019, respectivament).
D) Quant al nombre de perceptors estrangers Madrid
ocupa la primera posició (18,76 %), seguida de Barcelona (15,85 %), les Illes
Balears (6,13 %), València (5,22 %), Las Palmas (4,88 %), Múrcia (4,42 %), Santa
Cruz de Tenerife (4,21), Girona (3,10 %)
i Tarragona (2,63 %).
E) Per nacionalitats, els treballadors romanesos
ocupen el primer lloc (95.730, 15,52 %), per davant dels marroquins (84.140, 13,64
%), mentre que els italians ocupen la tercera posició (46.332, 7,51 %), per davant dels colombians (27.614, 4,48
%),els veneçolans (23.993, 3,89 %) i els
equatorians (20.569, 3,33 %)
No hay comentarios:
Publicar un comentario