La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de maig.

1. En la informació sobre les dades d’afiliació ala Seguretat Social fetes publiques en la pàgina web conjunta del Ministeri de Treball i Economia Social, i el Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i migracions el dimarts 2 de juny, no n’hi ha la informació detallada relativa a les dades de la població estrangera, tret de la que ens informa sobre el percentatge (10,83 %) sobre la població total afiliada, que el mes de maig ha estat de 18.556.129. Caldrà doncs esperar a conèixer les dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social que es publiquem mensualment. De les dades general de tota la població cal destacar que el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social ha disminuït en sèrie interanual en 885.984, conseqüència sens dubte de la dràstica caiguda de l’afiliació des de mitjans del mes de març a causa del greus problemes sanitaris, econòmics i social derivats del Covid-19.   

 

2. Analitzo a continuació les dades sobredemandants d'ocupació, atur registrat i contractes que corresponen al mes demaig i de les prestacions per desocupació corresponents al mes d’abril,   que han estat també publicades el dimarts 2 de juny.   Tanmateix, les dades són un fidel reflex del impacte causat pel Covid-19.

Les dades més destacats són les següents:

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 506.882 (13,13 % del total, 3.857.775). 175.597 són de països UE i 331.285 de països no UE. S'ha produït un creixement mensual de 9.593 persones (36,10 % del total, 26.573), i un creixement interanual de 133.572 (17,16  % del total, 778.285). En les dades del mes de maig destaca el descens en el sector de la construcció (5,04 %, sent l’atur de 47.028) i l‘augment entre les persones sense ocupació anterior (3,45 %, sent l’atur de 67.951).

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 101.123 (20,92 % del total, 483.149). 24.019 són de països UE i 77.104 de països no UE, amb un augment  mensual de 3.829 persones (39,91 % del total, 9.593), i interanual de 26.736 (15,24 % del total, 175.597 persones). L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (66.894), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 10.696, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 12.539.

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 220.937, amb un creixement mensual de 56.224 i una disminució interanual de 202.933. 64.920 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim general, i 156.017 al regim comunitari. A Catalunya,  el nombre ha estat de 33.678, amb un augment mensual de 7.101 i descens interanual de 46.109.  6.886  contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim general, i 26.792 al regim comunitari

D) Les dades   de les persones perceptores de prestacions per desocupació posen en relleu la gravetat d ela situació i la repercussió que han tingut els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTOs). Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes d’abril:   546.452, amb un augment interanual del 210, 2 % %. 220.006  aturats són de països UE i 326.446 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 11,76 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 12,77 % si es tracta de la prestació contributiva, del 9,09 % en cas de subsidi, 10,20 % en la renda activa d'inserció, i 4,72 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

Si comparem les dades d’abril  amb les dels onze mesos anteriors s'observa una lleugeres disminució  de la població acollida a la prestació contributiva, un creixement dels perceptors de subsidi i també dels qui reben la renda activa d'inserció, i un més feble augment de la població acollida al subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 13,09 al 12,77 % (un descens del 2,4 % en sèrie interanual), i el subsidi ha crescut del 7,97 al 9,09 % (+ 14,1 % en sèrie interanual). És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva 9,09 i 12,77 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 10,20 % del total dels perceptors, amb un augment del 6,5 %. interanual. De les dades del mes d’abril cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, i novament hem de fer esment de la importància quantitativa dels ERTOs, podem comprovar que les contributives suposen el 80,6 % dels estrangers de països UE i el 80,4 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 19,4 i el 19,6 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes d’abril, un total de 4.647.7657, el 74 % reben prestacions contributives i el 26 % prestacions assistencials.

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 59,79 % (32,03 i 33,01 % els mesos d’abril de 2018 i 2019 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 535.408.000, un 10,8 % de la despesa total (amb un augment del 21,3 % sobre l'any anterior).

El 86,8 % de la despesa total de prestacions (4.938.729 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que s'eleva al 89,9 % en el cas dels aturats estrangers (69,4 i 70,7 els mesos d’abril de 2018 i 2019, respectivament).

D) Quant al nombre de perceptors estrangers Madrid ocupa la primera posició (16,64 %), seguida de Barcelona (14,25 %), les Illes Balears (6,47 %), , València (5,43 %), Las Palmas (4,97 %), Santa Cruz de Tenerife (4,47), Múrcia (4,13 %), Girona  (2,94 %) i Tarragona (2,87 %).

E) Per nacionalitats, els treballadors romanesos ocupen el primer lloc (91.041, 16,66 %), per davant dels marroquins (77.583, 14,20 %), mentre que els italians ocupen la tercera posició (39.429, 7,22 %),  per davant dels colombians (24.764, 4,52 %),els veneçolans (19.818, 3,63)  i els equatorians (19.006, 3,43 %)