La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes d’abril.

1. En la informació sobre les dades d’afiliació ala Seguretat Social, fetes publiques en la pàgina web conjunta del Ministeri de Treball i Economia Social, i el Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i migracions el dimarts 5 de maig, no n’hi ha la informació detallada relativa a les dades de la població estrangera, tret de la que ens informa sobre el percentatge (10,69%) sobre la població total afiliada, que el mes de febrer ha estat de 18.458.667. A l’espera de conèixer si es un canvi temporal o definitiu, caldrà doncs esperar a les dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social que es publiquem mensualment. De les dades general de tota la població cal destacar que el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social ha disminuït en sèrie interanual en 771.695, conseqüència sens dubte de la dràstica caiguda de l’afiliació des de mitjans del mes de març a causa del greus problemes sanitaris, econòmics i social derivats del Covid-19, que en el conjunt del mes ha estat de 548.093 persones, quan el mes d’abril de l’any 2019 va créixer en 186.785. 

2. Analitzo a continuació  les dades sobre demandants d'ocupació, aturregistrat i contractes que corresponen al mes d’abril i de les prestacions perdesocupació corresponents al mes de març,   que han estat també publicades el dimarts 5 de maig.  Tanmateix, les dades són un fidel reflex del brutal impacte causat pel Covid-19, sent especialment significativa la dada de trobar-se, a 30 d’abril, 3.386.785 persones treballadores afectades per un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTE)

Les dades més destacats són les següents:

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 497.289 (12,97 % del total, 3.831.203). 173.957 són de països UE i 323.332 de països no UE. S'ha produït un creixement mensual de 53.735 persones (18,86 % del total, 282.891), i un creixement interanual de 109.736 (16,43  % del total, 667.637). En les dades del mes d’abril destaca l‘augment en el sector de la construcció (18,15 %, sent l’atur de 49.526).

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 97.294 (20,79 % del total, 467.810). 23.010 són de països UE i 74.284 de països no UE, amb un augment  mensual de 10.148 persones (19,01 % del total, 53.735), i interanual de 19.024 (17,36 % del total, 109.736 persones). L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (63.509), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 10.981, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 11.923.

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 164.713, amb un descens mensual de 100.971 i interanual de 177.593. 44.192 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim general, i 120.521 al regim comunitari. A Catalunya,  el nombre ha estat de 26.577, amb un descens mensual de 18.040 i interanual de 39.089.  5.603 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim general, i 20.974 al regim comunitari

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de març:   223.637, amb un augment interanual del 16,9 %. 91.892  aturats són de països UE i 131.745 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 10,60 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 13,36 % si es tracta de la prestació contributiva, del 8,34 % en cas de subsidi, 10,12 % en la renda activa d'inserció, i 4,751 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

Si comparem les dades de març  amb les dels onze mesos anteriors s'observa una lleugeres disminució  de la població acollida a la prestació contributiva, un descens dels perceptors de subsidi i també, més important dels qui reben la renda activa d'inserció, i un augment de la població acollida al subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 13,45 al 13,36 % (un descens del 0,7 % en sèrie interanual), i el subsidi ha minvat del 8,62 al 8,34 % (- 3.3 % en sèrie interanual). És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva 8,34 i 13.36 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 10,12 % del total dels perceptors, amb un augment del 7.2 %. interanual. De les dades del mes de març cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 57,7 % dels estrangers de països UE i el 58,6 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 42,3 i el 41,4 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de març, un total de 2.109.487, el 46 % reben prestacions contributives i el 54 % prestacions assistencials.

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 36,34 % (32,72 i 34,36 % els mesos de març de 2018 i 2019 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 173.934.000, un 9,7 % de la despesa total (amb un augment del 24,5 % sobre l'any anterior).

El 66.3 % de la despesa total de prestacions (1.789.266 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que s'eleva al 73,5 % en el cas dels aturats estrangers (69,3 i 71,9 els mesos de març de 2018 i 2019, respectivament).

D) Quant al nombre de perceptors estrangers Barcelona ocupa la primera posició (12,95 %), seguida de Madrid (12,82 %), les Illes Balears (6,36 %), , València (5,45 %), Alacant (5,14 %) Almeria (3,90 %), Tarragona (3,71 %),  Màlaga (3,70 %), Múrcia (3,59 %), i Girona (3,24).

E) Per nacionalitats, els treballadors romanesos ocupen el primer lloc (46.008, 20,57 %), per davant dels marroquins (42.265, 18,90 %), mentre que els italians ocupen la tercera posició (11.970, 5,35 %),  per davant dels búlgars (10.110, 4,52 %), els  colombians (8.630, 3,86 %),  i els equatorians (7.774, 3,48 %)