La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de gener de 2020.

En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la SeguretatSocial fetes públiques el dimarts, 4 de febrer, pel Ministeri de Treball i Economia Social.

 Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes de desembre ha estat de 2.090.440, amb un descens de 34.542 persones sobre el mes anterior, a causa fonamentalment de la disminució de l’afiliació al règim general (33.604).  El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 345.535, i el del règim general és de 1.741.155.

El nombre d’afiliats d’aquest mes de gener és superior  al del mateix mes de 2008, en els moments d’inici de la crisi econòmica, 2.000.102.

Durant el mes de gener el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social es va incrementar en sèrie interanual en 345.194 persones, mentre que l'augment del nombre d'estrangers va ser de 157.741.

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 10,91 % del total de la població treballadora afiliada (19.164.494).

Analitzo a continuació les  dadessobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes que corresponen al mesde gener i de les prestacions per desocupació corresponents al mes de desembre, que han estat també publicades el dimarts 4 de febrer pel Ministeri de Treball i Economia Social.

Les dades més destacats són les següents:

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 408.641 (12,55 % del total, 3.253.853). 144.862 són de països UE i 263.779 de països no UE. S'ha produït un creixement mensual de 10.347 persones (11,46 % del total, 90.248), i un creixement interanual de 6.853 (el descens del conjunt de la població ha estat de 31.908). En les dades del mes de gener destaca l‘augment en el sector del serveis (4,00 %, sent l’atur de 253.906) i la disminució en el de la construcció (3,04 %, sent l’atur de 37.158).

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 81.747 (20,76 % del total, 393.682). 19.444 són de països UE i 62.303 de països no UE, amb un augment  mensual de 1.233 persones (11,47 % del total, 10.347), i disminució interanual de 39 (l’augment de l’atur d ela població estrangera ha estat de 6.853 persones). L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (52.188), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 8.242, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 11.384.

C) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de desembre: 216.331, amb un augment interanual del 7,0 %. 93.970 aturats són de països UE i 122.361 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 11,01 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 14,59 % si es tracta de la prestació contributiva, del 8,12 % en cas de subsidi, 9,87 % en la renda activa d'inserció, i 4,85 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris. Les dades estadístiques del mes de març de 2015 van incorporar les xifres dels aturats estrangers que perceben l'ajut econòmic del programa d'activació per a l'ocupació regulat en el RDL 16/2014, de 19 de desembre, que en acabar el mes de novembre són un total de 6, el 31,58 % del total de les persones perceptores de l'ajut.

Si comparem les dades de desembre amb les dels onze mesos anteriors s'observa un augment de la població acollida a la prestació contributiva, un descens dels perceptors de subsidi, un creixement dels qui reben la renda activa d'inserció, un considerable augment de la població acollida al subsidi agrari i també dels qui reben l’ajut del PAE, tot i que en aquest últim cas les dades quantitatives ja són merament residuals. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 14,28 al 14,59 % (un augment del 2,2 % en sèrie interanual), i el subsidi ha minvat del 8,81 % al 8,12 % (- 7,8 % en sèrie interanual). És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva 8,12 i 14,59 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 9,87 % del total dels perceptors, amb un augment del 6,0 %. interanual. De les dades del mes de desembre cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 60,7 % dels estrangers de països UE i el 59,8 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 39,3 i el 40,2 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de desembre, un total de 1.964.182, el 45 % reben prestacions contributives i el 556 % prestacions assistencials.

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 38,13 % (35,77 i 36,67 % els mesos de desembre de 2017 i 2018 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 177.306.000 euros, un 10,3 % de la despesa total (amb un augment del 14,1 % sobre l'any anterior).

El 67,0 % de la despesa total de prestacions (1.725.934 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que s'eleva al 76,4 % en el cas dels aturats estrangers (72,7 i 75,9 % els mesos de desembre  de 2017 i 2018, respectivament).

D) Quant al nombre de perceptors estrangers les províncies de Barcelona i Madrid tenen el mateix percentatge sobre el total (12,16 %), seguides de les Illes Balears (9,45 %), Alacant (5,06 %), València (4,29 %), Múrcia (4,19 %), Girona (3,83),  Almeria (3,82 %), Tarragona (3,76 %)  i Màlaga (3.70 %),

E) Per nacionalitats, els treballadors romanesos ocupen el primer lloc (47.870, 22,13 % %), per davant dels marroquins (40.066, 18,52 %), mentre que els italians ocupen la tercera posició (11.188, 5,17 %),  per davant dels búlgars (10.426, 4,82 %), els equatorians (7.725, 3,57 %), i els  colombians (7.552, 3,49 %), i