Dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social del mes de novembre.

1. El Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social publicà el dijous, 19 de desembre, les dades general d’afiliació de lapoblació estrangera corresponents al mes de novembre .

A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.

Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes de novembre hi ha un total de 2.123.454 afiliats, dels quals 855.070 són de països UE (458.930 homes i 396.140 dones), i 1.268.384 són de països no UE (737.034 homes i 531.350 dones). És a dir, s’ha produït un increment anual del 7,19 %. Cal recordar que la mitja d’afiliats del mes d’octubre de  2018 era de 1.981.080. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un augment de 142.374.

Cal destacar la disminució de l’afiliació en el regim general, que ha perdut guanyat 25,788 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment del descens en 152 afiliats, i en sèrie interanual hem passat dels 325.856 del mes de novembre de 2018 als actuals 345.792. La pèrdua de l’afiliació s’ha produït tant en la població estrangera comunitària com en la extracomunitària.

En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta distribució. Aquesta distribució el mes de novembre és la següent: el 83,50 % pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar familiar), el 16,28 % al d’autònoms, i el 0,21 % al del mar.

Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (217.754 i 147.027 respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (58.743 i 38.838), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors 82.204 i 53.243).  En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en el regim general, la presència romanesa és també majoritària (32.852), seguida de la paraguaiana (14.833).

Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de novembre, Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (514.931, 24,25 %), seguida de Madrid (442.528, 20,84 %), Andalusia (250.327, 11,79 %) i la Comunitat Valenciana (237.655, 11,19 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha estat de 37.084, un 7,76 %. Fa un any, Catalunya era també la primera en nombre total d’afiliats (477.846, 24,12 %), seguida de Madrid (410.543, 20,72 %), Andalusia (236.361, 11,93 %) i la Comunitat Valenciana (222.057, 11,21 %)

  

Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en “activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.

En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 12,10 i 9,47 %, del total de l’afiliació, respectivament) destaca el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 293.337 (16,54 %), de les quals 190.377 són de països no UE, i que ocupa la primera posició. Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupa a 222.402, un 12,54 % %, dels quals 139.224 són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen a 164.685, un 9,29 % del total, dels quals 102.482 són de països no UE; el sector de la construcció es situa en el quart lloc i ocupa a 141.885, un 8,00 %, dels quals 89.438 són de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 10,86 % en sèrie interanual); la industria manufacturera ocupa el cinquè lloc, amb 135.515, un 7,64 %, dels quals 77.673 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (94.576, 27,35 %), del sector de l’hostaleria (63.079, 18,24 %), i del sector de la construcció (44.679, 12,92 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 28.358 i amb un creixement de l’afiliació del 11,47 % en sèrie interanual). Fa un any, i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 12,89 i 10,61 %, del total de l’afiliació, respectivament) destacava el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupava a 272.078 persones (16,48 %), de les quals 173.309 eren de països no UE, i que ocupava la primera posició. Li seguia el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupava a 206.239 treballadors, un 12,49 %, dels quals 127.795 eren de països no UE, i en tercer lloc es trobaven les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupaven a 147.006 treballadors, un 8,91 % del total, dels quals 89.354 eren de països no UE; el sector de la construcció es situava en el quart lloc i ocupava a 127.990 persones, un 7,21 %, dels quals 77.957 eren de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 17,68 % en sèrie interanual);la industria manufacturera ocupava el cinquè lloc, amb 119.016 afiliats (7,21 %), dels quals 66.121 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destacava la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (90.687, 27,83 %), del sector de l’hostaleria (58.616, 17,99 %), i del sector de la construcció (40.082, 12,30 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 26.176, i amb un creixement de l’afiliació del 13,13 % en sèrie interanual).

  

Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen la primera posició (342.839), i els marroquins es situen en la segona posició amb 265.029 treballadors. Els italians ocupen la tercera posició, amb 126.473, quedant els xinesos en la quarta posició, 108.598, per davant dels colombians amb 75.048, dels equatorians amb 73.543, dels britànics amb 69.508, dels veneçolans amb 64.735, dels búlgars amb 60.152, i dels portuguesos amb 56.354. Fa un any,  els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (336.530), i els marroquins es situaven en la segona posició amb 249.120 treballadors. Els italians ocupaven la tercera posició, amb 111.493, quedant els xinesos en la quarta posició, 104.806, per davant dels equatorians amb 72.325, dels britànics amb 66.094, dels colombians amb 63.026, dels búlgars amb 58.533, dels portuguesos amb 52.337, i dels bolivians amb 49.537

  

3. La mitja del mes de novembre d’afiliats estrangers a Catalunya és de 514.931, dels quals 169.258 són de països UE i 345.673 de països no UE.

Per règims, el 84,89 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 14,98 % en el d’autònoms, i el 0,13 % en el del mar.

Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el general (51.062, 35.991 i 34.319, respectivament), dels xinesos, italians i romanesos en el d’autònoms  (15.847, 6.972 i 5.320), i dels marroquins i romanesos en l’agrari (5.186 i 2.876). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim general, la població hondurenya ocupa la primera posició (4.709) seguida de la població boliviana (4.542) i de la romanesa (2.228).

En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 3,46 i 6,89 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc correspon a l’hostaleria, amb 67.245 (15,38 %), dels quals 50.618 són de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 64.278 afiliats (14,70 %),  dels quals 44.056 són de països no UE; el tercer lloc és per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 56.164 afiliats (12,85 %), dels quals 38.021 son de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 45.817 (10,48 %), dels quals 30.654 són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 33.319 (7,62 %), dels quals 27.415 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (18.465, 23,95 %), de l’hostaleria (16.408, 21,28 % %) i de la construcció (7.662, 9,94 %). Fa un any, (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 3,82 i 7,89 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb 62.813 (15.61 %), dels quals 46.968 eren de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 59.808  afiliats (14,86 %),  dels quals 40.900 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 50.122 afiliats (12,45 %), dels quals 33.939 eren de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 39.928 (9,92 %), dels quals 26.255 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb 30.574 (7,60 %), dels quals 24.927 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (17.751, 23,77 % del total), de l’hostaleria (15.032, 20,13 %) i de la construcció (6.728, 9.01 %). 

A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (63.488), seguits dels romanesos (46.466), i els italians ocupen la tercera posició (41.480). A continuació trobem els xinesos (30.597), els pakistanesos (21.769), els francesos (20.114), els bolivians (16.255), els colombians (14.849), els equatorians (14.146), i els hondurenys (13.465). Fa unany, els treballadors marroquins eren els primers 59.925), seguits dels romanesos (44.944), i els italians ocupen la tercera posició (36.191). A continuació trobem els xinesos (29.285), els pakistanesos (20.438), els francesos (18.975), els bolivians (16.280), els equatorians (13.877), els colombians (12.440), i els hondurenys (11.608).