La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes d’octubre de 2019.

En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliacióa la Seguretat Social fetes públiques el dimarts, 5 de novembre, pel Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes de setembre ha estat de 2.149.771, amb un augment de 4.508 persones sobre el mes anterior, a causa del creixement tant de l’afiliació al règim general (2.430) com del d’autònoms (2.286). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 345.944, i el del règim general és de 1.798.818.

El nombre d’afiliats d’aquest mes d’octubre és ja superior  al del mateix mes de 2008, en els moments d’inici de la crisi econòmica, 2.059.547.

Durant el mes d’octubre el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social es va incrementar en sèrie interanual en 436.920 persones, mentre que l'augment del nombre d'estrangers va ser de 139.037.

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 11,06 % del total de la població treballadora afiliada (19.429.993).

Analitzo a continuació les  dades sobre demandants d'ocupació, atur registrati contractes que corresponen al mes d’octubre i de les prestacions perdesocupació corresponents al mes de setembre, que han estat també publicades el dimarts 5 de novembre pel Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat social.

Les dades més destacats són les següents:

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 391.091 (12,30 % del total, 3.177.659). 138.337 són de països UE i 252.754 de països no UE. S'ha produït un augment mensual de 25.168 persones (25,69 % del total, 97.948), i un creixement interanual de 9018.131 ( el descens del conjunt de la població ha estat de 77.044). En les dades del mes d’octubre destaca ‘augment en el sector de l’agricultura (20,70 %, sent l’atur de 36.320) i la disminució en el de construcció (0,58 %, sent l’atur de 35.165).

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 78.769 (20,33  % del total, 387.267). 18.2010 són de països UE i 60.559 de països no UE, amb un creixement mensual de 6.818 persones (27,08 % del total, 25.168), i un augment interanual de 3  (0,33 % del total,901 persones). L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (48.612), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 8.266, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 12.041.

C) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de setembre: 180.276, amb un augment interanual del 5,0 %. 78.611 aturats són de països UE i 101.655 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 10,04 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 13,90 % si es tracta de la prestació contributiva, del 7,05 % en cas de subsidi, 9,71 % en la renda activa d'inserció, i 4,54 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris. Les dades estadístiques del mes de març de 2015 van incorporar les xifres dels aturats estrangers que perceben l'ajut econòmic del programa d'activació per a l'ocupació regulat en el RDL 16/2014, de 19 de desembre, que en acabar el mes de setembre són un total de 6, el 18,75 % del total de les persones perceptores de l'ajut.

Si comparem les dades de setembre amb les dels onze mesos anteriors s'observa un augment de la població acollida a la prestació contributiva, un descens dels perceptors de subsidi, un creixement dels qui reben la renda activa d'inserció, un considerable augment de la població acollida al subsidi agrari i també dels qui reben l’ajut del PAE, tot i que en aquest últim cas les dades quantitatives ja són residuals. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 13,71 % al ​13,90 % (un augment 1,4 % en sèrie interanual), i el subsidi ha passat del 7,44 % al 7,05 % (- 5,2 % en sèrie interanual). És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (7,05 i 13,90 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 9,71 % del total dels perceptors, amb un augment del 5,7 %. interanual. De les dades del mes de setembre cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 60,2 % dels estrangers de països UE i el 58,8 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 39,8 i el 41,2 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de setembre, un total de 1.795.559, el 43 % reben prestacions contributives i el 57 % prestacions assistencials.

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 34,57 % (32,12 i 32,99 % els mesos de setembre de 2017 i 2018 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 131.494.000 euros, un 8,3 % de la despesa total (amb un augment del 11,2 % sobre l'any anterior).

El 65,6 % de la despesa total de prestacions (1.590.970 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que s'eleva al 73,4 % en el cas dels aturats estrangers (70,7 i 73,4 % els mesos de setembre de 2017 i 2018, respectivament).

D) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid manté el primer lloc (13,25 %), per davant de la de Barcelona (12,67 %), València (6,34 %), (Almeria (6,17 %), Múrcia (5,91 %), Alacant (5,09 %), Huelva (4,77 %), Màlaga (3,19 %) Las Palmas (2,90),  i Tarragona (2,71 %) .

E) Per nacionalitats, els treballadors romanesos ocupen el primer lloc (47.218, 23,97 % %), per davant dels marroquins (39.185, 21,74 %), mentre que els búlgars  ocupen la tercera posició (9.231, 5,12 %),  per davant dels italians (7.562, 4,19 %),  els  equatorians (6.275, 3,48 %), i els colombians (5.666, 3,14 %).