Dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social del mes d’octubre.

El Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social publicà el dimarts, 19 de novembre, les dades general d’afiliació de la poblacióestrangera corresponents al mes d’octubre.

 A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.

Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes de setembre hi ha un total de 2.149.771 afiliats, dels quals 873.404 són de països UE (465.239 homes i 408.165 dones), i 1.276.367 són de països no UE (739.405 homes i 536.962 dones). És a dir, s’ha produït un increment anual del 6,92 %. Cal recordar que la mitja d’afiliats del mes d’octubre de  2018 era de 2.010.634. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un augment de 139.137.

Cal destacar l’augment de l’afiliació en el regim general, que ha guanyat 2.430 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment del creixement en 2.286 afiliats, i en sèrie interanual hem passat dels 326.529 del mes d’octubre de 2018 als actuals 345.944. La millora de l’afiliació s’ha produït tant entre la població estrangera comunitària com la extracomunitària.

En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta distribució. Aquesta distribució el mes de setembre és la següent: el 83,68 % pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar familiar), el 16,09 % al d’autònoms, i el 0,23 % al del mar.

Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (219.583 i 147.356 respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (58.711 i 38.573), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (79.151 i 56.603).  En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en el regim general, la presència romanesa és també majoritària (32.778), seguida de la paraguaiana (14.873).

Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes d’octubre, Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (521.048, 24,24 %), seguida de Madrid (437.623, 20,36 %), Andalusia (245.785, 11,43 %) i la Comunitat Valenciana (231.013, 10,75 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha estat de 39.351, un 8,17 %. Fa un any, Catalunya era la primera en nombre total d’afiliats (481.698, 23,96 %), seguida de Madrid (406.100, 20,20 %), Andalusia (232.633, 11,57 %) i la Comunitat Valenciana (10,73 %).

  

Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en “activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.

En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 12.04 i 9,32 %, del total de l’afiliació, respectivament) destaca el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 324.112 (18,02 %), de les quals 207.383 són de països no UE, i que ocupa la primera posició. Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupa a 220.259, un 12,24 % %, dels quals 137.604 són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen a 165.443, un 9,20 % del total, dels quals 102.326 són de països no UE; el sector de la construcció es situa en el quart lloc i ocupa a 139.259, un 7,74 %, dels quals 87.287 són de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 11,40 % en sèrie interanual); la industria manufacturera ocupa el cinquè lloc, amb 134.853, un 7,50 %, dels quals 77.047 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (95.238, 27,53 %), del sector de l’hostaleria (64.005, 18,50 %), i del sector de la construcció (44.230, 12,79 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 28.090 i amb un creixement de l’afiliació del 11,58 % en sèrie interanual). Fa un any, i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 12,94 i 10,43 %, del total de l’afiliació, respectivament) destacava el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupava a 302.255 persones (18,00 %), de les quals 189.702 eren de països no UE, en la primera posició. Li seguia el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupava a 204.417 treballadors, un 12,17 %, dels quals 126.493 eren de països no UE, i en tercer lloc es trobaven les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupaven a 148.207 treballadors, un 8,83 % del total, dels quals 89.584 eren de països no UE; el sector de la construcció es situava en el quart lloc i ocupava a 125.006 persones, un 7,44 %, dels quals 75.792 eren de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 19,12 % en sèrie interanual);la industria manufacturera ocupava el cinquè lloc, amb 118.249 afiliats (7,04 %), dels quals 65.486 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destacava la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (91.490, 28,02 %), del sector de l’hostaleria (59.693, 18,28 %), i del sector de la construcció (39.640, 12,14 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 25.907, i amb un creixement de l’afiliació del 13,35 % en sèrie interanual).

  

Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen la primera posició (347.699), i els marroquins es situen en la segona posició amb 262.031 treballadors. Els italians ocupen la tercera posició, amb 130.067, quedant els xinesos en la quarta posició, 108.143, per davant dels colombians amb 75.995, dels equatorians amb 74.717, dels britànics amb 71.807, dels veneçolans amb 62.808, dels búlgars amb 62.203, i dels portuguesos amb 57.379. Fa un any, els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (342.373), i els marroquins es situaven en la segona posició amb 246.577 treballadors. Els italians ocupaven la tercera posició, amb 114.795, quedant els xinesos en la quarta posició, 104.261, per davant dels equatorians amb 73.356, dels britànics amb 68.303, dels colombians amb 64.106, dels búlgars amb 60.731, dels portuguesos amb 53.782, i dels bolivians amb 50.493

  

3. La mitja del mes de setembre d’afiliats estrangers a Catalunya és de 521.048, dels quals 170.791 són de països UE i 350.257 de països no UE.

Per règims, el 85,09 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 14,77 % en el d’autònoms, i el 0,14 % en el del mar.

Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el general (51.730, 36.708 i 34.378, respectivament), dels xinesos, italians i romanesos en el d’autònoms  (15.801, 6.956 i 5.271), i dels marroquins i romanesos en l’agrari (4.908 i 3.048). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim general, la població hondurenya ocupa la primera posició (4.674) seguida de la població boliviana (4.589) i de la romanesa (2.213).

En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 3,64 i 6,78 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc correspon a l’hostaleria, amb 73.931 (16,68 %) dels quals 55.296 són de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 64.699 afiliats (14,59 %),  dels quals 44.314 són de països no UE; el tercer lloc és per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 56.420 afiliats (12,73 %), dels quals 38.240 son de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 45.472 (10,26 %), dels quals 30.394 són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 32.459 (7,32 %), dels quals 26.625 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (18.625, 24,20 %), de l’hostaleria (16.480, 21,42 % %) i de la construcció (7.582, 9,85 %). Fa un any, (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 3,91 i 7,81 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb 68.739 (16,92 %), dels quals 51.063 eren de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 59.797  afiliats (14,72 %),  dels quals 40.914 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 49.975 afiliats (12,30 %), dels quals 33.963 eren de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 39.488 (9,72 %), dels quals 25.899 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb 29.733 (7,32 %), dels quals 24.201 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (17.927, 24,01 % del total), de l’hostaleria (15.108, 20,23 %) i de la construcció (6.626, 8,87 %).

 

A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (63.835), seguits dels romanesos (47.290), i els italians ocupen la tercera posició (41.527). A continuació trobem els xinesos (30.424), els pakistanesos (22.009), els francesos (20.123), els bolivians (16.476), els colombians (14.944), els equatorians (14.377), i els hondurenys (13.421). Fa unany  els treballadors marroquins eren els primers (59.941), seguits dels romanesos (45.568), i els italians ocupaven la tercera posició (36.023). A continuació trobàvem els xinesos (29.809), els pakistanesos (20.756), els francesos (18.938), els bolivians (16.382), els equatorians (13.905), els colombians (12.544), i els hondurenys (11.485).