El Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social publicà el dimarts
20 d’agost les dades generals d’afiliació de la població estrangera corresponents al mes de juliol.
A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una modificació
important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació al regim
general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de la llar
familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la normativa de
Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.
Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades
més destacades són les següents:
2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes de juliol hi ha un total
de 2.170.368 afiliats, dels quals 880.418 són de països UE (470.208 homes i 410.210
dones), i 1.289.950 són de països no UE (745.907 homes i 544.043 dones). És a
dir, s’ha produït un increment anual del 7,42 %. Cal recordar que la mitja
d’afiliats del mes de juliol de 2018 era
de 2.020.430. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un augment de 149.938.
Cal destacar la disminució de l’afiliació en el regim general, que ha perdut
8.542 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la
llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris
estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment del
creixement en 437 afiliats, i en sèrie interanual hem passat dels 324.471 del
mes de juliol de 2018 als actuals 343.033. Una dada a destacar es que la
disminució s’ha produït exclusivament entre la població estrangera comunitària.
En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució
percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en
percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta
distribució. Aquesta distribució el mes de juliol és la següent: el 83,95 %
pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar
familiar), el 15.81 % al d’autònoms, i el 0,24 % al del mar.
Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos
i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (226.369
i 153.787 respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (58.081 i
38.892), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris
estadístics anteriors (74.439 i 53.029).
En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en
el regim general, la presència romanesa és també majoritària (33.632), seguida
de la boliviana (13.619).
Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de juliol,
Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (540.933, 24,92 %), seguida
de Madrid (432.615, 19,93 %), Andalusia (230.869, 10,64 %) i la Comunitat
Valenciana (227.353, 10,48 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha
estat de 41.009, un 8,20 %. Fa un any Catalunya era la primera en nombre total
d’afiliats (454.476, 24,20 %), seguida de Madrid (366.666, 19,60 %), Andalusia
(218.609, 11,70 %) i la Comunitat Valenciana (191.552, 10,20 %).
Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera
afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la
vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel
reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i
això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la
distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió
de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en
“activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i
tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.
En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposen el 11,34 i 9,35 %, del total de l’afiliació, respectivament) destaca el
nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 365.526 persones (20,06
%), de les quals 228.902 són de països no UE, i que ocupa la primera posició.
Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes,
que ocupa a223.618, un 12,27 % %, dels quals 139.278 són de països no UE, i en
tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que
agrupen a 168.347. un 9,24 del total, dels quals 103.881 són de països no UE;
el sector de la construcció es situa en el quart lloc i ocupa a 138.411, un 7,58
%, dels quals 86.360 són de països no UE (sent important destacar el creixement
d’un 13,52 % en sèrie interanual); la industria manufacturera ocupa el cinquè
lloc, amb 131.318, un 7,21 %, dels quals 74.588 són de països no UE. En el
règim especial de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del
comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (95.494, 27,84 % %), del
sector de l’hostaleria (64.183, 18,71 %), i del sector de la construcció (43,461,
12,67 % del total i amb una participació
majoritària dels ciutadans de la UE, 27.785 i amb un creixement de l’afiliació
del 12,01 % en sèrie interanual). Fa un any(i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al
servei de la llar familiar suposaven el 12.04
i 10,54 %, del total de l’afiliació, respectivament) destacava el nombre
d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupava a 340.678 persones (20,15
%), de les quals 208.895 són de països no UE, en la primera posició. Li seguia
el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupava
a 208.579 treballadors, un 12,34 %, dels quals 128.127 eren de països no UE, i
en tercer lloc es trobaven les activitats administratives i serveis auxiliars,
que agrupaven a 150.527 treballadors, un 8,90 % del total, dels quals 91.104
són de països no UE; el sector de la construcció es situava en el quart lloc i
ocupava a 121.737 persones, un 7,20 %, dels quals 73.348 eren de països no UE
(sent important destacar el creixement d’un 19,26 % en sèrie interanual);la
industria manufacturera ocupava el cinquè lloc, amb 114.506 afiliats (6,77 %),
dels quals 62.819 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors
autònoms, destacava la presència del sector del comerç i reparació de vehicles
de motor i bicicletes (91.947, 28,34 %), del sector de l’hostaleria (60.099,
18,52 %), i del sector de la construcció (38.800, 11,96 % del total i amb una
participació majoritària dels ciutadans de la UE, 25.507, i amb un creixement
de l’afiliació del 13,12 % en sèrie interanual).
Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen
la primera posició (352.102), i els marroquins es situen en la segona posició
amb 263.705 treballadors. Els italians ocupen la tercera posició, amb 133.636,
quedant els xinesos en la quarta posició, 107.689, per davant dels equatorians
amb 77.097, dels colombians amb 76.829, dels britànics amb 68.379, dels búlgars
amb 63.073, dels veneçolans amb 58.772, i dels portuguesos amb 57.063. Fa un any,
els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (345.547), i els
marroquins es situaven en la segona posició amb 245.600 treballadors. Els
italians ocupaven la tercera posició, amb 117.444, quedant els xinesos en la
quarta posició, 103.644, per davant dels equatorians amb 75.119, dels
colombians amb 65.679, dels britànics amb 65.304, dels búlgars amb 61.062, dels
portuguesos amb 52.703, i dels bolivians amb 51.844.
3. La mitja del mes de juliol d’afiliats estrangers a Catalunya és de 540.933,
dels quals 175.801 són de països UE i 365.132 de països no UE.
Per règims, el 85,54 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la
inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 14,30 % en
el d’autònoms, i el 0,16 % en el del mar.
Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la
important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el
general (56.090, 39.284 i 34.455, respectivament), dels xinesos, italians i
romanesos en el d’autònoms (15.639, 6.898 i 5.768), i dels marroquins i
romanesos en l’agrari (5.850 i 4.170). En les dades del personal al servei de
la llar familiar que apareix en el regim general, la presència boliviana es
majoritària (4.768), seguida de la població hondurenya (4.701) i romanesa (2.285).
En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposen el 4,69 i 6.61 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer
lloc correspon a l’hostaleria, amb 85.589 (18,50 %), dels quals 62.870 són de
països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i
bicicletes, amb 68.675 afiliats (14,84
%), dels quals 46.554 són de països no
UE; el tercer lloc és per a les activitats administratives i serveis auxiliars,
amb 57.013 afiliats (12,32 %), dels quals 38.799 son de països no UE, i el
quart per a la indústria manufacturera, amb 44.628 (9,64 %), dels quals 29.928 són de països no UE; en
cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 32.528 (7,03
%), dels quals 26.684 són de països no UE. En el règim especial de treballadors
autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles
a motor i bicicletes (18.758, 24,26 %), de l’hostaleria (16.428, 21,24 %) i de
la construcció (7.469, 9,66 %). Fa un any, (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposaven el 4,95 i 7,67 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer
lloc corresponia a l’hostaleria, amb 79.814 (18,82 %), dels quals 58.086 eren de
països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i
bicicletes, amb 63.951 afiliats (15,08 %),
dels quals 43.157 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les
activitats administratives i serveis auxiliars, amb 51.153 afiliats (12,06 %),
dels quals 34.750 eren de països no UE, i el quart per a la indústria
manufacturera, amb 37.961 (8,95 %), dels quals 24.566 eren de països no UE; en
cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb 29.238
(6,89 %), dels quals 23.780 eren de països no UE. En el règim especial de
treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i
reparació de vehicles a motor i bicicletes (18.072, 24,11 % del total), de
l’hostaleria (15.095, 20.14 %) i de la construcció (6.492, 8,66 %).
A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (69.212), seguits
dels romanesos (51.566), i els italians ocupen la tercera posició (41.564). A
continuació trobem els xinesos (30.431), els pakistanesos (22.531), els
francesos (20.534), els bolivians (17.012), els colombians (15.563), els
equatorians (14.981), i els hondurenys (13.432). Fa un any, els treballadors marroquins eren
els primers (64.842), seguits dels romanesos (50.345), i els italians ocupaven
la tercera posició (35.795). A continuació trobàvem els xinesos (28.941), els
pakistanesos (21.194), els francesos (19.410), els bolivians (16.913), els
equatorians (14.316), els colombians (13.374), i els senegalesos (12.256).
No hay comentarios:
Publicar un comentario