La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de maig de 2018

En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliacióa la Seguretat Social, fetes públiques el dilluns 4 de juny pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.

 

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes de maig ha estat de 2.004.062, amb un augment de 73.440 persones sobre el mes anterior, a causa fonamentalment del creixement de l'afiliació al règim general (68.602). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 320.167, i el del règim general és de 1.679.106.

Durant el mes de maig el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social es va incrementar en sèrie interanual en 570.254 persones, mentre que l'augment del nombre d'estrangers va ser de 142.471.

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 10,59 % del total de la població treballadora afiliada (18.915.668).

Cal destacar, com a dada molt significativa, que l’afiliació estrangera a la Seguretat Social del maig ultrapassa la de maig de 2007 (1.995.229), però encara es lluny de la del mes de maig de 2008 (2-143.623), es a dir abans de l’inici de la crisi econòmica que ja es deixarà notar clarament en maig de 2009 amb la baixada de l’afiliació fins el número de 1.917.223 afiliats.  

Analitzo a continuació les dades sobre demandantsd'ocupació, atur registrat i contractes que corresponen al mes de maig i de lesprestacions per desocupació corresponents al mes d’abril, que han estat també publicades el dilluns 4 de maig pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat social.

Les dades més destacats són les següents:

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 388.382 (11,94 % del total, 3.252.130). 135.639 són de països UE i 252.743 de països no UE. S'ha produït un descens mensual de 15.108 persones (18,04 % del total, 83.738 persones), i una disminució interanual de 11.186 (5,35 % de la disminució de l'atur del total de la població, que ha estat de 208.998). En les dades del mes de maig destaca la disminució de l'atur en el sector de l’agricultura (7,97 %, sent l'atur de 35.525), i en el de la construcció (3,91 %, sent l'atur de 230.760).

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 77.513 (20,10 % del total, 385.568). 16.990 són de països UE i 60.523 de països no UE, amb un descens mensual de 4.561 persones (30,18 % del descens a tot l’Estat, 15.108), i una disminució interanual de 973 (8,69 % del descens a tot l’Estat, 11.186  persones). L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (46.417), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 9.228, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 12.511.

C) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes d’abril: 174.423, amb un augment interanual del 5,1 %. 73.413 aturats són de països UE i 101.010 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 9,86 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 12,64 % si es tracta de la prestació contributiva, del 8,15 % en cas de subsidi, 9,32 % en la renda activa d'inserció, i 4,12 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris. Les dades estadístiques del mes de març de 2015 van incorporar les xifres dels aturats estrangers que perceben l'ajut econòmic del programa d'activació per a l'ocupació regulat en el RDL 16/2014, de 19 de desembre, que en acabar el mes d’abril són un total de 6.199, el 11.29 % del total de les persones perceptores de l'ajut.

Si comparem les dades d’abril amb les dels onze mesos anteriors s'observa un important augment de la població acollida a la prestació contributiva, un mínim creixement dels perceptors de subsidi, una estabilització dels qui reben la renda activa d'inserció, i un important creixement de la població acollida al subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 11,61 % al ​​12,64 % (un augment del 8,9 % en sèrie interanual), i el subsidi ha passat del 7,88 % al 8,15 % (un 3,5 % en sèrie interanual). És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (12,64 i 8,15 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 9,32 % del total dels perceptors, amb un augment del 0,7 % en sèrie interanual. De les dades del mes d’abril cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi. En termes percentuals, el nombre més gran és el dels estrangers perceptors de prestacions contributives.

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 50,6 % dels estrangers de països UE i el 48,7 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 49.4 i el 51.3 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes d’abril, un total de 1.769.587, el 39 % reben prestacions contributives i el 61 % prestacions assistencials.

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 32,03 % (30,32 i 30,28 % els mesos d’abril de 2016 i 2017 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 120.552.000 d'euros, un 9,2 % de la despesa total (amb un augment del 8,9 % sobre l'any anterior).

El 63,4 % de la despesa total de prestacions (1.399.495 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que s'eleva al 69,4 % en el cas dels aturats estrangers (64,1 i 66,5 % dels mesos d’abril de 2016 i 2017, respectivament).

D) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid manté el primer lloc (14,66 %), per davant de les de Barcelona (13,41 %), València (5,82 %), Alacant (4,99 %), Múrcia (4,0 %), Màlaga (3,60 %), Almeria (3,59 %), Illes Balears (3,59 %),  Tarragona (3,20 %), i Girona (2,98 %).

E) Per nacionalitats, els treballadors romanesos ocupen el primer lloc (39.408, 22,59 %), per davant dels marroquins (36.265, 20,79 %), mentre que els búlgars ocupen la tercera posició (8.780, 5,03 %), per davant dels italians (7.259, 4,16 %), els  equatorians (6.803, 3,90 %), i els colombians (6.068, 3,48 %).