Setmana del Parlament Universitari 2017. Joves i ocupació. Notes per a la preparació d’una interpel·lació i una posterior moció.

1. Demà dimarts, 18 de juliol, a las 11 hores, intervindré en la setmana del Parlament Universitari. Tal com s’explica en la seva pàgina web, el seu objectiu “... és donar a conèixer el funcionament polític, l'estructura i les funcions de la institució parlamentària, i també la tasca de les persones que la representen. El curs es dissenya i es desenvolupa dins el marc de cooperació entre les universitats del sistema universitari català i el Parlament de Catalunya. Els alumnes que hi participen tenen l'oportunitat d'obtenir reconeixement acadèmic (segons la modalitat en què el fa cada universitat) en un àmbit teòric i pràctic que es caracteritza per l'exclusivitat del resultat que ofereix la cooperació entre aquestes institucions”.

Agraeixo a l’organització de la setmana, i molt especialment a les Dres. Agnès Pardell i Mari Àngels Cabassés de la Universitat de Lleida, la seva invitació a participar-hi. És un plaer parlar i debatre amb els joves, ja no en seu universitària de docència i posterior avaluació com faig des de fa molts anys, sinó de posada en comú dels nostres sabers per tal que tothom pugui enriquir-se intel·lectualment amb les aportacions de totes les persones, joves i no tan joves, assistent a l’acte.  

2. M’ha demanat l’organització que la meva intervenció serveixi com a introducció per tal que els grups parlamentaris puguin preparar posteriorment una interpel·lació i, si s’escau, una posterior moció al govern autonòmic, es a dir a l’executiu.

Per aquest motiu, primer hem de conèixer què és una interpel·lació, i acudirem al Reglament de la Cambra, que la regula en el seu article 157, indicant que “s’han de presentar per escrit a la Mesa del Parlament i s’han de referir als motius i als propòsits del capteniment del Govern en qüestions de política general que siguin competència d’algun dels seus departaments, i han de determinar-ne l’objecte o l’abast material”. També és important, als efectes procedimentals, recordar el que disposa l’apartat 7: “Per a substanciar una interpel·lació, primer intervé qui la formula, i després, la persona interpel·lada. La substanciació es clou amb els torns de rèplica de qui l’ha formulada i de contrarèplica de qui ha estat interpel·lat. Les primeres intervencions no poden durar més de deu minuts, i les de rèplica, més de cinc minuts”.  

Per la seva banda, l’article 158 regula la presentació d’una moció. Primerament, s’explica que “tota interpel·lació pot menar a una moció en què la cambra manifesti la seva posició”, que aquesta moció “en cap cas no pot ésser de censura al Govern”, i posteriorment que haurà de ser “congruent amb la interpel·lació substanciada”.

3. La meva intervenció ha de girar sobre la preparació d’una interpel·lació i posterior moció sobre els joves i l’ocupació. En aquestes breus notes que segueixen, vull aportar algunes idees i suggeriments per a la correcta preparació de les intervencions en seu parlamentària.

No es tracta, doncs, pel cap baix en aquest escrit, de descriure la concreta situació (més correctament situacions, en quant que són moltes i variades) dels joves que ja hi son en el mercat de treball o dels que hi volen incorporar-se, aportant dades estadístiques. La meva anotació es de caràcter més conceptual, sens perjudici que en la intervenció oral o en el torn de preguntes i debat pugui aprofundir en alguns dels aspectes més concrets de la problemàtica juvenil.

4. Estem parlant de joves i ocupació. Per aquest motiu és necessari, per a preparar les actuacions parlamentàries, conèixer quina és la realitat laboral del jovent, i ubicar-la en el marc més general de les polítiques laborals adreçades al conjunt de les persones treballadores.

Quan parlem de joves als efectes laborals ens referim a voltes als d’edats compreses entre  16 i 25 anys, i d’altres (per exemple, les mesures incentivadores de la seva contractació) fins els 30 anys. En qualsevol cas, en la major part dels estudis es diferencia entre el primer grup i el de 25 a30 anys al efectes dels anàlisis de les polítiques d’ocupació i del seu impacte.

És convenient tenir, primer de tot, una visió global a escala internacional d’aquesta situació (els estudis i informes de l’OIT i de l’OCDE són l’element més valuós per obtenir aquesta informació), per passar desprès a examinar i avaluar la realitat de tot l’Estat, i concloure amb l’estudi i anàlisis de la situació actual a Catalunya i les perspectives de cara al proper futur.

En aquesta introducció global serà necessari igualment conèixer els grans trets de la situació demogràfica, per saber com evolucionarà el nombre de joves en el proper futur, i, quelcom més important, el coneixements i títols educatius assolits, per tal de poder pensar en polítiques formatives que s’adaptin a les necessitats existents en el mercat de treball.

A partir d’aquestes dades aniran sortint progressivament d’altres d’especial interès, com són les dels grups o col·lectis més necessitats de suport, i les diferencies existents en el món laboral per raó de sexe o gènere (identificades com la bretxa salarial), per no parlar de la qualitat de les ocupacions dels joves i del major o menor grau de compliment de la normativa laboral. De ben segur, per referir-me a la realitat mes propera, que els joves riders de les empreses de transport de mercaderies podrien explicar-nos amb tota mena de detall quin es el grau (si existeix) de compliment per la part empresarial de la dita normativa.  

4. A continuació, es necessari disposar de la deguda informació sobre les competències (legislatives, executives, de foment) que té el govern al qui adrecem la interpel·lació i la posterior moció en matèria d’ocupació.

Per aquest motiu, serà necessari conèixer el marc constitucional (art. 149.1.7 CE), l’estatutari (art. 170.2 EAC) i la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre l’abast i els límits de les competències autonòmiques. També es important conèixer els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries de la Generalitat de Catalunya sobre les dites competències, que hauran estat dictats com a conseqüència de la petició o peticions formulades pels grups parlamentaris.

Tenint en consideració aquest elements, la interpel·lació i posterior moció (sent el text d’aquesta última elaborat a partir de les respostes formulades pel govern en el primer tràmit) podran tenir un abast més o menys ampli segons el que es vulgui obtenir.

Per exemple, es podrà demanar que el Parlament insti al govern de l’Estat a que prengui determinades mesures (per exemple, la modificació de la normativa laboral vigent per tal d’incentivar la contractació dels joves o la seva incorporació al mercat de treball como a treballadors per compte propi) que es troben dins del seu àmbit competencial.

O bé, de manera més concreta i mes propera a l’àmbit territorial i competencial, el Parlament podrà instar al govern autonòmic a prendre les mesures necessàries, en el seu àmbit competencial, per tractar d’incrementar el nombre de joves que s’incorporin al mercat de treball amb la suficient qualificació (mitjançant la millora de les polítiques de formació professional) o a reduir la taxa d’atur per mitjà de polítiques econòmiques que afavoreixen la creació d’ocupació en general, i de retruc per als joves en particular.

5. Una vegada situades les línies generals del què ha de ser l’activitat parlamentària, cal entrar en l’anàlisi de les dites competències i de quin es el marc laboral on es troben els joves, tant dels que ja estan treballant, com dels actualment dedicats a temps complert a l’estudi i que volen incorporar-se en el  proper futur, sense oblidar la problemàtica especialment preocupant dels joves que no estudien i que tampoc treballen, objecte d’especial atenció en les darreres  polítiques comunitàries, i  també en Espany i en Catalunya, amb la posada en marxa de la iniciativa d’ocupació juvenil i del sistema nacional d’ocupació juvenil.

Caldrà preguntar-se, i respondre degudament, quines són les competències de l’autonomia catalana en matèria de polítiques d’ocupació i quin és l’aparell normatiu del que es disposa per a la seva aplicació. A més de les normes abans esmentades, caldrà tenir present d’una banda l’estructura organitzativa del govern en l’àmbit del treball (en la actualitat, la Conselleria de treball, afers socials i famílies), i de l’altre la regulació i organització dels serveis autonòmics d’ocupació,  es a dir del Servei d’Ocupació de Catalunya i la seva regulació vigent recollida en la  Llei 13/2015, del  9 de juliol, d'ordenació del sistemad'ocupació i del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya.  

Pel que fa a l’ocupació juvenil a Catalunya caldrà haver estudiat i examinat els documents marcs que són el full de ruta del govern autonòmic, es a dir el Programa d’Ocupació Juvenil a Catalunya. GarantiaJuvenil 2014-2020, i les Bases per a l’Estratègia d’Ocupació Juvenil aCatalunya. Garantia Juvenil 2014-2020.

Serà necessari dur a terme una acurada anàlisi de la realitat del mercat del treball dels joves, tant a la resta d’Espanya com a Catalunya, ja que la major part de les polítiques i normes adreçades al joves tenen com a punt de referència per a tot l’Estat l’Estratègia Espanyola d’activacióper a l’ocupació. A més, els fons econòmics destinats a les Comunitats Autònomes per a que puguin dur a terme les polítiques d’ocupació en el seu territori s’aproven, pel que fa a la seva distribució, en la conferènciasectorial de afers laborals, com a pas previ per a la seva aprovació pelConsell de Ministres i la posterior publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat.

6. Per conèixer les dades sobre ocupació i desocupació dels joves, disposem de diversos documents periòdics, tant estatals com autonòmiques, que es necessari seguir de ben a  prop per preparar, amb serietat i rigor, una interpel·lació i la posterior moció.

En l’àmbit estatal, i amb dades de totes les autonomies, cada mes es publiquen les dades sobre atur, ocupació i afiliació ala Seguretat Social per part del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social; d’altra banda, la Secretaria d’Estat d’Ocupació publica un informe trimestral sobre elsjoves i el mercat de treball. Igualment, disposem d’una informació molt completa en l’informe que cada any elabora l’Observatori de les Ocupacions delServei Públic d’Ocupació Estatal sobre el mercat de treball dels joves.

Pel que fa a la realitat pròpia catalana, a més de tota la informació continguda en els documents ja esmentats, cal destacar que l’Observatoricatalà de la joventut prepara cada trimestre un informe sobre la situaciólaboral de les persones joves a Catalunya, i que es pot disposar d’una amplia informació sobre normes internacionals, estatals i autonòmiques, i de diversos documents sobre la joventut i el món laboral, en la pàgina web del Parlament, més exactament en l’espai de documentació de la comissió de polítiques dejoventut.  

6. A l’últim, en la preparació de la interpel·lació i posterior moció, el grup parlamentari que la presenta no solament ha d’haver-la preparada amb la documentació esmentada, sinó que molt probablement necessitarà del suport d’altres informes i documents amb els que poder fonamentar degudament la seva argumentació.

Cito a continuació tres recents i que sens dubte són d’interès: el primer, elaborat per la xarxa espanyola antipobresa, sobre l’accésde la joventut en situació d’exclusió a los programes d’ocupació juvenil; el segon, presentat per la federació d’ensenyament estatal del sindicat ComissionsObreres, sobre els motius de l’abandonament del estudis per la població jove, analitzant l’evolució de la taxa d’abandonament educatiu precoç; el tercer, el baròmetre 2017 que ha dut a terme el Centre Reina Sofia sobre adolescència ijoventut, en el marc del projecte Scopio, i que està dedicat a la visió de futur de la població juvenil en Espanya, amb entrevistes a 1247 joves entre 15 i 29 anys durant el passat mes d’abril.  

7. Concloc. Ara toca als joves parlamentaris, encara que sigui solament per una setmana, posar-se mans a l’obra (o en termes del segle XXI posar-se davant de l’ordinador) i preparar la interpel·lació i la posterior moció. Els hi desitjo molt bona preparació i molt bona sort en la seva presentació.