El Diari de Girona em publica avui aquest article que reprodueixo a continuació.
Podem
formular-nos aquesta pregunta: Hi haurà canvis, hi haurà modificació de la
reforma laboral aprovada al 2012 i desenvolupada en anys posteriors pel govern
del Partit Popular?
I ara,
afegim aquesta: Tindrà interès el nou govern, també del Partit Popular, a
arribar a un acord per procedir a aquesta reforma? Acceptaria la petició de
derogació formulada pel PSOE i per Units Podem?
Al meu
parer, el futur President té a favor de la seva defensa de l'èxit de la reforma
les dades de disminució de la desocupació i de creixement de l'ocupació. L'EPA
del tercer trimestre de 2016, publicada el 27 d'octubre, proporciona aquestes
dades:
"El
nombre de persones ocupades s'incrementa en 226.500 persones en el tercer
trimestre de2016 respecte al trimestre anterior (un 1,24%) i se situa en
18.527.500. L'ocupació ha crescut en 478.800 persones en els 12 últims
mesos".
El
nombre d'aturats baixa aquest trimestre en 253.900 persones (-5,55%) i se situa
en 4.320.800. En els 12 últims mesos l'atur ha disminuït en 530.000 persones (-10,93%)".
Qüestió
ben diferent és la qualitat de l'ocupació creada, amb contractes temporals de
molt curta durada, increment del treball a temps parcial (involuntari en la
major part de les ocasions) i salaris reduïts, com es demostra en el fet que
l'augment del nombre d'afiliats a la Seguretat Social no es vegi reflectit en
un increment dels ingressos per cotització, ateses les (reduïdes) bases de
cotització dels salaris d'escassa quantia. No són "petits detalls"
que convingui deixar de banda.
D'altra
banda, no va semblar haver-hi autocrítica del candidat a la presidència del
govern pel que fa als possibles defectes de la reforma laboral, ja que el
discurs pronunciat el 26 d'octubre en el Ple del Congrés va ser molt laudatori
sobre la política duta a terme en els darrers cinc anys.
Però...
si el nou president busca, tal com afirma, acords, entre ells sobre el marc
laboral i la política d'ocupació, no només amb les forces polítiques sinó també
amb les organitzacions sindicals i empresarials, té aquestes alternatives:
A)
Defensar les bondats de l'acord programàtic subscrit amb Ciutadans, en el qual
hi ha molt pocs retocs sobre el marc normatiu laboral vigent, excepte el
polèmic "contracte de tuteles creixents", que significa que els
contractes temporals (està per veure si seran tots, després de les sentències
del Tribunal de Justícia de la Unió Europea) tindran una indemnització de 12,
16 i 20 dies, segons que la seva durada sigui d'un, dos o tres anys, fins a
arribar a la mateixa que l'abonada a un treballador amb contracte indefinit
acomiadat per causes objectives. El Partit Popular no està d'acord amb el mal
anomenat "contracte únic", per la qual cosa no sembla que pugui anar
per aquí una possible reforma.
B)
Intentar arribar a un acord més ampli amb forces polítiques i socials, ja que
no convé oblidar que una suma de les forces polítiques contràries al nou govern
podria portar a presentar un text de derogació de la reforma laboral del 2012.
No sembla gaire real aquesta hipòtesi, atès que hauria de ser aprovada pel
Partit Demòcrata Europeu Català (anteriorment Convergència Democràtica de
Catalunya, que votà a favor seu el 2012), però res a hores d'ara es pot
descartar.
Un
pacte de reforma global podria plantejar retornar als agents socials la
capacitat d'organitzar l'estructura de la negociació col·lectiva en els termes
que considerin oportuna, suprimint la primacia absoluta del conveni d'empresa
sobre aspectes substancials (especialment jornada de treball i salari) de les
condicions de treball.
Podria
també plantejar una flexibilitat negociada de les modificacions substancials de
les condicions de treball, ara en mans de la decisió unilateral de l'empresari.
O, en
fi, preveure una major intervenció de les autoritats administratives en els
expedients de regulació d'ocupació, tot i que no es tornés a l'autorització
prèvia regulada en la normativa anterior a la reforma.
Acceptarà
el nou govern anar per una via o una altra? O simplement seguirà amb el
plantejament de l'anterior que tot va bé i que anirà millor en el futur, tot i
que bona part de la ciutadania, amb contractes de molt curta durada, salaris
reduïts, i amb disminució de les prestacions contributives per desocupació, no
estiguin molt probablement d'acord amb aquella tesi?
O farà
cas a la tesi exposada en una Resolució aprovada pel Parlament europeu el 26
d'octubre, en la qual s'afirma que el PE "expressa la seva preocupació
davant l'augment de les desigualtats d'ingressos, associat, en part, de la
insuficiència de les reformes del mercat laboral; demana a la Comissió i als
Estats membres que apliquin mesures que millorin la qualitat de l'ocupació a fi
de reduir la segmentació del mercat laboral, combinades amb mesures per
augmentar els salaris mínims a un nivell digne i enfortir la negociació
col·lectiva i la posició dels treballadors en els sistemes de fixació de sous
per reduir la dispersió salarial; adverteix que, en les últimes dècades, la
direcció d'empreses s'ha emportat una part més gran dels beneficis econòmics,
mentre que els salaris dels treballadors s'han estancat o reduït; considera que
aquesta dispersió excessiva dels salaris augmenta les desigualtats i perjudica
la productivitat i la competitivitat de les empreses"?
La
resposta, en un breu període de temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario