Món laboral: aprendre del passat, canviar el present, mirar cap al futur.

El Diari de Girona em publica avui l’article que reprodueixo a continuació.  

“Aprendre del passat. Durant molt de temps al llarg de tota la història no van existir les relacions laborals, no va existir el marc normatiu laboral i de protecció social tal com l'entenem en l'actualitat, però sí que hi va haver moltes, moltíssimes, persones que van posar la seva força de treball a disposició d'altres que es van lucrar amb la seva activitat. L'explotació accelerada de gran part de la població desplaçada a les fàbriques va portar a l'organització del moviment obrer i a la creació d'organitzacions sindicals per a la protecció i defensa dels (llavors gairebé inexistents) drets dels treballadors.

Els nostres avantpassats contemplarien avui amb orgull com ha canviat el món del treball i com la regulació de drets en matèria de temps de treball, per exemple, és considerat com l'ADN d'una part important (no tota, ni de bon tros) de la regulació laboral. Sense la seva lluita, en condicions molt difícils i que podia implicar penes de presó, acomiadaments fulminants i aparició en "llistes de treballadors indesitjables", el món del treball molt probablement no seria el que és en l'actualitat. Tot i que cada vegada hi ha menys temps a les activitats docents per explicar quina és la història del Dret del Treball i de la Seguretat Social, mai convindrà oblidar el passat, ni que sigui per saber que el present troba gran part del seu origen en aquell.

Canviar el present. I llavors, si tant hem canviat i hem millorat en poc menys de dos segles, em preguntaran per què hem de canviar el present.

Doncs perquè el món del treball és extraordinàriament dinàmic i molt més des que la introducció de la tecnologia (no utilitzo l'expressió "noves tecnologies" perquè aquesta fa somriure, i amb raó, els joves nadius digitals) ha possibilitat canvis extraordinaris en les relacions entre el temps, el lloc i la prestació de treball. Com a exemple, fixem-nos en els nombrosos congressos i reunions que se celebren sota el títol de canviar, pensar o repensar el món del treball, en els quals es debat, discuteix i analitza l'entorn productiu, la capacitació i aptituds professionals, el talent necessari per dur a bon port un projecte, o l'adaptació de les condicions de treball a una cada vegada major diversitat en el si de la població treballadora, i així podríem seguir amb moltes més qüestions que impedirien acabar el meu article.

Canviar el present, sí, i des de la certesa, dades estadístiques ho avalen, que segueix havent-hi un elevat percentatge de població que cada dia, a través de les múltiples formes jurídiques existents, per mitjà de vies regulars, irregulars o informals (quants estudis de l'OIT hi ha respecte a això, i que útils són per conèixer la realitat mundial i no només la de la nostra petita parcel·la laboral en què ens movem diàriament!) ven la seva força de treball, presta els seus serveis per a altres subjectes, ocupadors, ja siguin persones físiques o jurídiques, que retribueixen aquella prestació.

Canviar el present és aconseguir que les condicions laborals responguin al repte d'una població treballadora, i empresarial, que s'insereix en una realitat econòmica cada vegada més global i que condiciona les decisions productives que s'adopten, i on no només el salari sinó altres condicions laborals com ara la formació, la possibilitat de conciliar adequadament vida pròpia i vida laboral, l'ésser "escoltat" i participar en l'organització del teu treball, són cada vegada més importants. I en aquesta tasca, segueix sent necessària la participació dels subjectes col·lectius, dels agents socials, en suma, de les organitzacions sindicals i empresarials per regular en cada sector allò que només pot fer-se de forma general en l'àmbit polític internacional, europeu i estatal.

Mirar cap al futur. No serveixen, almenys per a les persones d'edat avançada com és el meu cas (educada expressió amb la qual l'OIT es refereix a les persones de 55 a 64 anys), les meres lamentacions d'allò que va existir en poc més de trenta anys, des del final de la segona guerra mundial fins a mitjan anys setanta del passat segle XX, i que ha anat canviant al fil d'opcions polítiques clarament dirigides a desmuntar (encara que no ho hagin aconseguit plenament ni molt menys) l'estat de benestar (en una part minoritària del planeta), i reclamar la seva recuperació.

Mirar cap al futur és comprendre que el món del treball ha d'atendre als reptes abans apuntats i donar veu a totes les persones que tenen molt a dir, en un marc de relacions laborals que hauria de ser cada vegada menys jerarquitzat i més participatiu, encara que segueixin existint relacions de treball subordinades, que cada vegada es combinaran més, que sigui de forma voluntària o involuntària és una altra qüestió, amb projectes emprenedors o d'autoocupació posats en marxa per joves, i no tan joves, que desitgen ser subjectes actius i no merament passius de la vida econòmica i social.

En aquest procés, el Dret del Treball i de la Seguretat Social s'ha d'adaptar, sens dubte, per no perdre les seves senyes d'identitat, que no són altres que la protecció i defensa de les persones més necessitades d'aquella i que segueixen sent moltes, molts milions, en tot el planeta. Cobra importància, cada vegada més, el paper de les organitzacions internacionals i supraestatals, i cada vegada és més necessària la implicació dels agents socials a escala internacional.

Per tant, aprendre del passat cal, canviar el present és una tasca obligada, i mirar cap al futur és una cosa que s'imposa per la força de les coses. Des del món acadèmic hem de contribuir activament a això"