martes, 21 de julio de 2015

Dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social del mes de juny.



1. El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social ha publicat avui, dimarts 21 de juliol, les dades generals d’afiliació de la població estrangeracorresponents al mes de juny.


A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.

Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes de juny hi ha un total de 1.668.099 afiliats, dels quals 693.728 són de països UE (362.562 homes i 331.166 dones), i 974.371 són de països no UE (544.330 homes i 430.041 dones). És a dir, s’ha produït un augment anual del 3,63 %. Cal recordar que la mitja d’afiliats del mes de juny de 2014 era de 1.609.677. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un augment de 58.421 persones.

Cal destacar el creixement mínim de l’afiliació en el regim general, que ha guanyat 949 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment de l’augment de 3.725 afiliats, i en sèrie interanual hem passat dels 237.840 del mes de juny de 2014 als actuals 258.442. 

En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta distribució. Aquesta distribució el mes de juny d’enguany és la següent: el 84,22% pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar familiar), el 15,49 % al d’autònoms, el 0,28 % al del mar, i el 0.02 % al del carbó.

Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (170.745 i 101.634, respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (46.834 i 28.834), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (68.282 i 60.122).  En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en el regim general, la presència romanesa és també majoritària (38.561), seguida de la boliviana (26.481) i paraguaiana (19.544).

Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de juny, Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (386.005, 23,14 %), seguida de Madrid (336.027, 20,14 %), Andalusia (198.725, 11,91 %) i la Comunitat Valenciana (172.217, 10,32 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha estat de 14.547, un 3,92 %. Fa un any, Catalunya era també la primera en nombre total d’afiliats (371.457, 23,08 %), seguida de Madrid (331.035, 20,57 %), Andalusia (189.049, 11,74 %) i la Comunitat Valenciana (165.542, 10,28 %).

Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en “activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.

En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 14,44  i 14,73 % del total de l’afiliació, respectivament) destaca el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 260.059 persones (18,51 %), de les quals 158.132 són de països no UE, i que ocupa la primera posició. Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupa a 172.996 treballadors, un 12,31 %, dels quals 107.206 són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen a 102.676 treballadors, un 7,31 % del total, dels quals 59.887 són de països no UE; la industria manufacturera ocupa el quart lloc, amb 89.373 afiliats (6,36 %), dels quals 48.070 són de països no UE; el sector de la construcció es situa en el cinquè lloc i ocupa a 79.942persones, un 5,69 %, dels quals 43.884 són de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 11,2 % en sèrie interanual). En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (81.278, 31,45 %), del sector de l’hostaleria (49.343, 19,09 %), i del sector de la construcció (29.603, 11,45 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 20.098, i amb un creixement de l’afiliació del 10,3 % en sèrie interanual). Fa un any, (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 14,06 i 15,79 % del total de l’afiliació, respectivament) destacava el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupava a 250.910 persones (18,35 %), de les quals 155.120 eren de països no UE, i que ocupava la primera posició. Li seguia el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupava a 169.861 treballadors, un 12,43 %, dels quals 107.205 eren de països no UE, i en tercer lloc es trobaven les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupaven a 99.210 treballadors, un 7,26 % del total, dels quals 59.911 eren de països no UE; la industria manufacturera ocupava el quart lloc, amb 87.211 afiliats, 6,38 %, dels quals 47.706 eren de països no UE; el sector de la construcció es situava en el cinquè lloc i ocupava a 71.864 persones, un 5,26 %, dels quals 38.968 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destacava la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (75.260, 31,64 %), del sector de l’hostaleria (46.990, 19,76 %), i del sector de la construcció (26.835, 11,28 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 18.767).

Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen la primera posició (298.424), i els marroquins es situen en la segona posició amb 202.992 treballadors. Els xinesos ocupen la tercera posició, amb 93.612, quedant els italians en la quarta posició (77.746), per davant dels equatorians amb 72.190 dels britànics amb 58.816, dels bolivians amb 58.077, dels búlgars amb 54.619, dels colombians amb 54.532, i dels portuguesos amb 41.720. Fa un anyels treballadors romanesos ocupaven la primera posició (276.701), i els marroquins es situaven en la segona posició amb 191.113 treballadors. Els xinesos ocupaven la tercera posició, amb 90.579, quedant els equatorians en la quarta posició (78.272), per davant dels italians amb 67.610, dels bolivians amb 64.987, dels colombians amb 58.678, dels britànics amb 56.753, dels búlgars amb 52.409, i dels treballadors del Perú amb 37.170.

3. La mitja del mes de juny d’afiliats estrangers a Catalunya és de 386.005, dels quals 124.764 són de països UE i 261.241 de països no UE.

Per règims, el 84,89 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 14,89 % en el d’autònoms, i el 0,22 % en el del mar.

Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins, romanesos i xinesos en el general (35.571, 28.767 i 13.334,   respectivament), dels xinesos, romanesos i italians en el d’autònoms (11.938, 4.547 i 4.483), i dels marroquins i romanesos en l’agrari (5.555 i 4.386). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim general, la presència boliviana es majoritària (7.795), seguida de la població marroquina (2.984) i romanesa (2.583).

En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 5,82 i 11,60 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc correspon a l’hostaleria, amb 61.354 (18,72 %), dels quals 45.079 són de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 50.186 afiliats (15,32 %) dels quals 34.294 són de països no UE; el tercer lloc és per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 32.228 afiliats (9,84 %), dels quals 21.555 son de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 29.449 (8,99 %), dels quals 18.979 són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 18.018 (5,50 %), dels quals 13.985 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (15.556, 27,06 % del total), de l’hostaleria (11.971, 20,82 %) i de la construcció (5.025, 8,74 %). Fa un any, (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 5,93 i 12,62 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb 59.256 (18,59 %), dels quals 44.163 eren de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 49.217 afiliats (15,44 %,) dels quals 33.891 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 29.947 afiliats (9,40 %), dels quals 20.957 eren de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 28.995 (9,10 %), dels quals 18.936 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb 15.322 (4,81 %), dels quals 11.575 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (14.371, 27,66 % del total), de l’hostaleria (11.367, 21,88 %) i de la construcció (4.371, 8,41 %),

A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (48.282), seguits dels romanesos (40.361), i els xinesos ocupen la tercera posició (25.576). A continuació trobem els italians (22.978), els bolivians (17.061), els pakistanesos (15.780), els francesos (14.913), els equatorians (12.956), els colombians (10.564), i els peruans (9.091). Fa un any, els treballadors marroquins eren els primers (45.749), seguits dels romanesos (37.479), i els xinesos ocupaven la tercera posició (24.371). A continuació trobàvem els italians (20.631), els bolivians (18.800), els equatorians (14.464), els pakistanesos (14.329), els francesos (13.659), els colombians (11.449), i els peruans (10.501).

2 comentarios:

Antonio dijo...

Buenas tardes, una vez leído su comentario y la sentencia y clara la idea del simulación de contratos de trabajo (que es similar al del Sr. Bárcenas, pero con cuantías y motivaciones distintas), quería hacer un comentario y plantear una duda:

En primer lugar afirmar que esta situación no es habitual en los CEE, cuyos trabajadores trabajan y se ganan su sueldo todos los meses pese a que los empleadores tengan subvenciones y bonificaciones por sus puestos de trabajo. Por cierto las mismas tanto para los empleados con discapacidades leves como para los trabajadores con especiales dificultades de acceso al empleo, con la injusticia que esto supone para estos últimos y para sus empleadores.

En segundo término la duda que me genera la sentencia. Con la sentencia en la mano ¿se debe entender que sus contratos estaban extinguidos desde el inicio del "permiso retribuido"?. Entiendo que los trabajadores pudieron solicitar la extinción de sus contratos de trabajo por no dar empleo el empresario, pero su inacción les deja sin prestaciones de desempleo ni tampoco indemnizaciones ¿es eso correcto? La baja en la TGSS de la empresa por lo tanto con la sentencia firme podría retrotraerse hasta el año 2009 donde empieza la inactividad ¿no? no tengo claro donde empieza la inactividad y donde empieza la simulación y dicha situación debería quedar clara por las implicaciones que tiene.

Le agradecería su opinión respecto de las dudas que me ha generado.

Eduardo Rojo dijo...

Hola Antonio, buenos días y muchas gracias por sus comentarios.
En primer lugar, coincido con sus manifestaciones sobre el trabajo de las personas con discapacidad. Mi análisis es sólo de una sentencia en la que ha producido la situación que ha dado lugar a la nulidad del acuerdo, y en modo alguno me parece extrapolable.
Sobre las dudas que le genera la sentencia, esta surte efectos desde que se dicta y notifica a las partes, por lo que a mi parecer no afecta a la situación jurídica laboral anterior al acuerdo, existiera o no de verdad relación contractual. Repárese, además, en que el CEE devolvió parte de las ayudas económicas recibidas. Está por ver si la autoridad laboral tras la sentencia, acciona contra la empresa pero me resultaría ciertamente sorprendente dada la situación económica de la misma. Saludos cordiales.