lunes, 18 de mayo de 2015

Increments salarials el 2015 i 2016?



El Diari de Girona publica avui aquest article que reprodueixo a continuació.

Potser el titular d'aquest article pugui sorprendre molts lectors i lectores del Diari de Girona que hagin seguit de prop les notícies sobre les negociacions entre les organitzacions empresarials i sindicals més representatives d'àmbit estatal sobre les possibles millores salarials per a aquest any i els dos següents, negociacions que van arribar a bon port el passat dijous 14 de maig amb la signatura del "Preacord per a l'ocupació i la negociació col·lectiva 2015, 2016 i 2017". Aquest text serà sotmès als òrgans de direcció de les organitzacions signants, a fi de procedir en pròximes dates a la seva aprovació definitiva, i ja s'han conegut discrepàncies en el si de les organitzacions empresarials.



El text, de 32 pàgines, aborda moltes i variades qüestions relatives a les relacions laborals, per la qual cosa no és de cap manera un acord salarial, però no és menys cert que allò que ha estat difós prioritàriament pels mitjans de comunicació és l'"increment de salaris" per al 2015 i 2016, un 1% i un 1,5% per al segon. Per cert, l'apartat del document dedicat als "criteris per a la determinació dels increments salarials" ocupa una mica menys de dues pàgines del document, i com a curiositat (o potser no tan curiositat, si es constata l'interès d'alguna part en no emfasitzar massa la importància de les possibles pujades salarials), apareix en les pàgines 19 i 20, és a dir gairebé en la meitat d'aquell, precedit, i seguit després, de referències a la política de contractació, seguretat i salut en el treball, condicions laborals, negociació col·lectiva, etc.

Hi haurà augment salarial per als treballadors i treballadores, del sector privat, que regulen les seves condicions de treball a través de la negociació col·lectiva (i recordem la caiguda de la taxa de cobertura dels convenis col·lectius negociats en els últims dos anys)? Hi ha dues qüestions jurídiques prèvies que convé indicar amb claredat:
 
En primer lloc, que els negociadors de l'Acord conclouen que el seu objectiu és el d’orientar la negociació col·lectiva durant la vigència del mateix".
 
En segon terme, que la naturalesa jurídica de l'acord és obligacional, és a dir, vincula només a les parts signants, en el benentès que les dues assumeixen la importància d'acordar amb les organitzacions que les integren l'aplicació dels "criteris, orientacions i recomanacions" contingudes en l'acord en els seus respectius àmbits sectorials i territorials.

I què ens diuen aquestes escasses dues pàgines de l'acord, que tant interès i atenció, i també preocupació en alguns àmbits governamentals, han merescut"?
 
En primer lloc, es valora positivament el procés de recuperació de l'economia espanyola des del 2014 i les perspectives positives de creixement per a aquest any i el següent, així com la recuperació de l'ocupació a partir també del 2014; però immediatament després, i en aquesta mostra d'equilibri intern del text entre les tesis de cada part, es constata que continua existint crisi i que en l'àmbit laboral subsisteix una elevada taxa d'atur, així com també s'ha produït l'increment de la desigualtat. Com a factors econòmics i polítics que segueixen provocant l'existència d'una situació negativa per a una part no menyspreable d'empreses petites i mitjanes, i d'una bona part de la població treballadora, se citen l'alt nivell d'endeutament públic i privat, el descens del producte interior brut per càpita i les incerteses que es manifesten en les relacions polítiques i econòmiques a escala internacional.
 
Doncs bé, davant d'aquesta situació els negociadors de l'encara preacord faciliten aquestes "directrius" als negociadors dels convenis col·lectius, orientades "al manteniment i/o creació d'ocupació de qualitat": fins a l'1% aquest any, fins al 1,5 % el 2016, i sense concretar per al 2017, ja que en aquell any s'haurà d'operar a partir de l'evolució del PIB l'any anterior i de les previsions macroeconòmiques que presenti el govern. En qualsevol cas, els convenis que segueixin aquestes directrius hauran de tenir en compte que "el sumatori dels salaris de 2015 i 2016 serà major a la suma de les inflacions de tots dos anys, en funció proporcional dels salaris inicialment pactats".

Quant joc està donant la preposició "fins" en les declaracions públiques dels signants! Molt assenyaladament dels dirigents empresarials per justificar que l'acord no implica automàticament que hi hagi increments salarials, i que en cas d'haver-n'hi poden ser inferiors als percentatges referenciats, ja que aquests es configuren com un màxim (certament, només orientador de qualsevol negociació). Però no cal deixar de reconèixer que aquestes declaracions tenen base en els termes en què està redactat l'acord.
 
Un text que segueix matisant més aquest possible increment salarial en paràgrafs posteriors, quan recull que els subjectes negociadors d'un conveni col·lectiu han de tenir també en compte "les circumstàncies específiques del seu àmbit per fixar les condicions salarials", vinculant si així ho desitgen possibles increments als que es produeixin de productivitat i d'ocupació, amb una especial crida d'atenció als sectors i empreses que operen en l'àmbit internacional (i que no són precisament els que plantegen major problema en les negociacions) perquè qualsevol acord que s'aconsegueixi en matèria salarial mantingui almenys la posició actual que l'empresa o el sector té en el comerç internacional, amb la finalitat de "no veure's perjudicat respecte dels seus competidors".
 
Finalment, però no menys important, el preacord deixa oberta la porta a un increment de la part variable del salari en les negociacions de convenis col·lectius d'empreses, això sí vinculant-la de manera expressa a "increments retributius addicionals", només demanant, i no és poc si realment s'aconsegueix, que aquests increments s'estableixin d'acord a "indicadors quantificats, mesurables i coneguts per les dues parts negociadores".

Com es pot comprovar, el títol de l'article està justificat, encara que m'hagués agradat redactar-lo sense interrogants, i a més que aquests possibles increments en el sector privat es traslladin al sector públic, on l'expressió "increment salarial" va desaparèixer del vocabulari polític des de maig de 2010, substituïda per la de "congelació" (o "manteniment" segons els responsables econòmics governamentals) o "reducció". Però, potser ara que s'acosten diverses eleccions assistim a canvis legislatius en aquesta línia, encara que moltes persones em diran, i no els faltarà raó, que d'il·lusió no es viu.