Intervenció en la Comissió d’Empresa i Ocupació del Parlament. Projecte de llei d’ordenació del sistema d’ocupació i del Servei d’Ocupació de Catalunya.

El passat 10 de febrer vaig ser convidat a la Comissió d’Empresa i Ocupació del Parlament de Catalunya amb ocasió del debat sobre el projecte de lleid’ordenació del sistema d’ocupació i del Servei d’Ocupació de Catalunya. Poso ara a disposició del lectors i lectores del blog l’esquema-guió de la meva intervenció,  i remeto a las persones interessades al vídeo de la sessió per veure el text íntegre de la meva intervenció.

1. Agraïment al Parlament de Catalunya i molt especialment als grups parlamentaris que van proposar la meva intervenció per a comparèixer davant aquesta Comissió.

2. Intervenció des del vessant jurídic, que em permeto de demanar a les senyores i senyors diputats que tinguin interès especial en la matèria que complementin amb la lectura d’una entrada que he publicat en el meu blog sobre competències de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit  de la legislació laboral i les polítiquesd’ocupació.

3. Quines preguntes ens hem de fer amb ocasió del debat sobre el projecte de llei?:

A) Quin es el marc  competencial de les polítiques d’ocupació, tant l’estatal com l’autonòmic?

Quina es la interpretació que d’aquestes competències ha efectuat el Tribunal Constitucional? 

Quina importància te actualment la conferència sectorial d’ocupació i assumptes laborals com a mecanisme de recentralització de les competències en matèria de política d’ocupació? És visible aquesta recentralització en la Estratègia Espanyola d’Activació per a l’Ocupació, el Pla anual de polítiques d’ocupació 2014  i el Reial decret que regula la cartera comuna de serveis del sistema nacional d’ocupació?

En definitiva, quins són els condicionaments jurídics de la proposada nova llei del sistema d’ocupació i del Servei d’Ocupació de Catalunya? Limitades competències pero que no exclouen una intervenció activa i pròpia en l’àmbit de les polítiques d’ocupació. Està intervenint de forma activa, i amb caràcter propi, actualment la Generalitat en l’àmbit de les polítiques d’ocupació?

B) Què ha d’aportar la nova llei amb relació amb el marc normatiu (legal i reglamentari) vigent a Cataluña, es a dir la Llei 17/2002 del 5 de juliol? Què aporta?

Al meu parer, com a eix fonamental, ha de reconèixer el dret subjectiu de tota persona demandant d’ocupació a una cartera de serveis permanentment actualitzada i no condicionada por la disponibilitat pressupostària, ja que en cas contrari no podríem parlar d’un veritable dret.   

I per a que això sigui possible és necessari plantejar-se aquestes qüestions:

De quin recursos econòmics es disposa per a dur a terme tots els compromisos assolits en el projecte de llei? Com afecta la disminució de les partides pressupostàries del pressupostos estatals des de l’any 2012, i com afecten les decisions pressupostàries adoptades a Catalunya en el marc de les seves pròpies competències?

De quin personal es disposa en el Servei d’Ocupació de Catalunya per a dur a terme les funcions assignades?. Com ha evolucionat la plantilla en els últims anys i com ha afectat a la seva activitat l’augment important de la desocupació i del nombre de demandants d’ocupació? Tenim a Catalunya el mateix problema de sobresaturació del Serveis Públic d’Ocupació que han denunciat el sindicats del Servei Públic d’Ocupació Estatal i que portarà a properes mobilitzacions? Com afectarà la tramitació del recentment posat en marxa Programa d’activació per a l’ocupació, ja que cal recordar que la disposició addicional segona del Reial Decret llei 16/2014 de 19 de desembre disposa que “2. Les comunitats autònomes, que han assumit el traspàs de la gestió efectuada per l’antic Institut Nacional d’Ocupació, l’actual Servei Públic d’Ocupació Estatal, en l’àmbit del treball, l’ocupació i la formació, són competents per assignar l’itinerari individual i personalitzat d’ocupació i les accions de millora de l’ocupabilitat per a la realització d’aquest programa, de conformitat amb el que preveuen els reials decrets de traspàs”?

En quins termes es desenvoluparà la relació entre el servei públic d’ocupació i les entitats privades col·laboradores?.  Quin paper jugaran en el nou marc normatiu les agencies de col·locació? Com es garantirà de debò el rol prioritari que han de jugar el serveis públic d’ocupació d’acord amb la normativa internacional i europea? 

Quin serà l’abast de la intervenció de les Administracions locals, les més properes als ciutadans i ciutadanes? N’hi haurà veritable descentralització autonòmica competencial per la via d’una estreta col·laboració i cooperació de les diferents Administracions?

4. A l`últim, cal preguntar-se el següent: 

Amb la proposada reforma normativa, quines actuacions que no s’estan fent en l’actualitat es podrien desenvolupar dins del sistema d’ocupació de Catalunya?

La reforma normativa garantirà efectivament el dret de les persones demandants d’ocupació, de les persones en atur, de les empreses que cerquen personal, o serà simplement  una norma organitzadora, o més ben dir reorganitzadora dels diferents programes que ja s’estan duent a terme?      

5. I per finalitzar:

Cal subratllar que les reformes normatives de les polítiques laborals i d’ocupació (he viscut 53 reformes des de l’aprovació de la llei de l’estatut dels treballadors l’any 1980) no són les que generen l’ocupació. Poden certament contribuir-hi si enforteixen la cohesió social i milloren l’ocupabilitat de les persones treballadores, però al cap i a la fi son decisions de quin model econòmic i de quins sector productius i activitats s’han de potenciar les que poden crear la dita ocupació. No convé, doncs,oblidar aquesta premissa en el debat del projecte de llei del sistema d’ocupació i del Servei d’Ocupació de Catalunya.