Tesi doctoral de Mercedes Martínez Aso. L’eficàcia de la protecció del dret a la seguretat i la salut en el treball dels treballadors estrangers.

El “recull de notícies” de la Universitat de Girona publica avui una síntesi de la tesi doctoral defensada el dia 22 de juliol per la Sra. Mercedes Martínez Aso,  que vaig tenir la sort de codirigir amb el professor Ferran Camas, i que la comissió avaluadora li atorgà la màxima puntuació. Pel seu interès reprodueixo aquesta síntesi, i aprofito l’avinentesa per felicitar novament a la professora M. Martínez per l’excel·lent treball dut a terme.

“La protecció i la salut laboral dels treballadors és un dret que està plenament incorporat en l’ordenament jurídic. Una tesi doctoral de la UdG constata, però, que el col·lectiu de treballadors immigrants no aconsegueixen gaudir plenament d’aquest dret.

Els catedràtics Ferran Camas (UdG) i Eduardo Rojo (UAB) han dirigit la tesi doctoral de Mercedes Martínez, inspectora de Treball i Seguretat Social i professora associada del Departament de Dret Privat de la Universitat de Girona. Els directors justifiquen la recerca en l’àmbit de la protecció del dret a la seguretat i la salut en el treball dels treballadors estrangers perquè, en el context de crisi econòmica i social, “la població immigrant és una de les que té més dificultats en l’accés al mercat de treball, un escenari que es completa amb les polítiques governamentals de restricció en l’accés a serveis públics, com la sanitat, la qual cosa els provoca una pèrdua sensible de salut, entesa en sentit ampli”.

L’objecte central de la tesi queda clar en el seu títol: La eficàcia de la protección del derecho a laseguridad y salud en el trabajo de los trabajadores extranjeros. La recerca de Mercedes Martínez no qüestiona el reconeixement del dret a la protecció de la salut laboral dels treballadors estrangers, sinó l’eficàcia i el grau de compliment d’aquest dret, amb la intenció de provar que els actuals mecanismes, sobretot, els legals i els vinculats a les pràctiques administratives, no permeten garantir de manera eficaç la protecció d’una condició de treball essencial en la relació laboral com és el dret a la seguretat i salut en el treball.

A partir del supòsit expressat, la tesi aborda la qüestió i la desgrana en tres capítols diferents. Al primer capítol es verifica l’accés dels treballadors estrangers al mercat regular de treball, en el qual, ni els treballadors estrangers gaudeixen d’igualtat respecte dels nacionals, ni els empresaris d’absoluta llibertat per contractar-los. Martínez ha analitzat les restriccions imposades a través de la sol·licitud d’autorització de treball, que constitueix un procediment molt reglamentat, modificat l’any 2009, i completat reglamentàriament el 2011. “Es tracta d’una regulació vinculada a les necessitats reals del mercat de treball, per tal d’evitar situacions de simulació contractual laboral dirigides  a l’obtenció d’una regularització administrativa”, explica l’autora de la tesi. Així mateix, no oblida que les demandes d’ocupació que satisfan els treballadors estrangers són d’escassa qualificació i que se les denomina DDD, brutes, difícils i perilloses (en terminologia anglosaxona, Dirty, Demanding, Dangerous). “És, aquesta, una característica que fa que els estudis i les estadístiques, encara que escassos, parlin d’una elevada sinistralitat laboral del col·lectiu,” afegeix.

La circumstància descrita justifica el segon capítol de la tesi, dedicat a l’examen normatiu del dret a la seguretat i la salut en el treball, quan s’aplica a treballadors estrangers. Les dades que dóna a conèixer la recerca revelen el fet que, les circumstàncies especials en què concorre el treballador estranger, mentre no assoleix la plena integració laboral, dificulten la garantia d’unes condicions de treball que els siguin segures.

Finalment, al tercer capítol, Martínez es pregunta pels mecanismes que poden garantir la seguretat en el treball dels treballadors estrangers que es troben en situació administrativa irregular, que es veuen obligats a acceptar unes condicions laborals desfavorables, i proposa vies de solució. Analitza el paper de l’Administració Pública en la protecció del dret dels treballadors immigrants i arriba a la conclusió que, “l’Administració fa un paper fiscalitzador de la situació d’irregularitat més que no pas de protecció social del treballador estranger en situació irregular”.

Complementàriament, encara que com a mecanisme de protecció no preventiu, però sí reparador, la investigadora ha analitzat la protecció social del treballador estranger en situació irregular davant la materialització de riscos professionals, una perspectiva en què, el legislador, “ha optat per l’ambigüitat legal, fugint de la concreció i delimitació dels drets i prestacions de Seguretat Social que poden correspondre al treballador estranger irregular”, assegura Martínez”.