El Diari de Girona em publica avui l'article que reprodueixo a continuació.
"Llegir els informes de
l'Observatori de la Realitat Social, elaborats per l'equip d'estudis de Càritas
Espanyola, hauria de ser obligatori per a tots els responsables polítics i
socials. En poques pàgines, però amb una gran claredat, concreció i precisió,
s'aporten dades extretes de la realitat quotidiana amb la qual treballen les
Càritas Diocesanes i com està evolucionant una part important de la societat
espanyola durant la crisi iniciada el 2008.
El passat dia 20 es va fer públic
el VII Informe, la informació quantitativa del qual es refereix en gran mesura
a l'any 2011, de manera que es pot raonablement pensar que el pròxim Informe
contindrà dades encara més preocupants. El document ofereix una molt
interessant informació sobre quatre àmbits: demandes d'ajuda i respostes
d'intervenció des dels serveis d'acollida i assistència de la institució;
l'extensió, intensitat i cronificació de la pobresa; característiques i perfil
de les persones que sol·liciten ajuda; en fi, quines són les condicions d'accés
als serveis socials i a les prestacions públiques per a les persones en
situació de pobresa social.
Les dades quantitatives de
l'informe són impactants, però també ho són les reflexions i constatacions de
la raó de l'increment de persones ateses, que han passat de 370.251 el 2007 a
1.015.276 el 2011, cosa que ha portat a un cert alentiment de l'activitat per
no poder assumir més demandes i tenir necessitat de concentrar-se en les situacions
més greus, que en cas de continuar en aquesta línia podrien portar que un
sector de la població que no té recursos públics i que abans era atesa per
Càritas pugui quedar fora dels circuits de protecció social. Una altra dada
numèrica rellevant és l'increment del nombre de sol·licituds d'ajuda per
persones (que el 2011 ha estat de 2,7), conseqüència tant de la pèrdua de
treball com de la impossibilitat de fer front a determinades despeses a les
llars i a la reducció de la protecció social pública per les mesures adoptades
pels poders públics, fet que és un clar motiu de preocupació per a l'equip
redactor de l'Informe, ja que demostra que l'evolució de les sol·licituds
d'ajudes "expressa la consolidació d'una estructura social en la qual un
elevat nombre de persones i famílies han quedat sense esperança en el seu
projecte vital".
Les sol·licituds d'ajudes, que es
concentren en gran mesura en la cobertura de necessitats econòmiques
(alimentació i habitatge) troben la seva raó de ser en la crisi econòmica i en
les decisions adoptades pels poders públics. D'una banda, l'increment del
nombre de persones desocupades de llarga durada, unit a l'esgotament de les
prestacions contributives i assistencials per desocupació, i afegeixo aquí que
n'hi ha prou d'acudir a les dades oficials del Ministeri d'Ocupació i Seguretat
Social per comprovar el descens de la taxa de cobertura de la població
desocupada, i una cobertura que pràcticament es distribueix al 50% entre els
qui perceben les contributives i els qui ja només disposen dels subsidis
regulats en la llei general de Seguretat Social. De l'altra, la pèrdua de
recursos porta a dificultats en ocasions insalvables per poder fer front al
pagament de despeses obligatòries, assenyaladament les hipoteques, i en aquest
sentit cal destacar els acords d'algunes Càritas amb els poders públics i
entitats bancàries per buscar fórmules d'atenuar aquesta greu situació, tot i
que tampoc són menyspreables els problemes derivats d'impagament dels
subministraments de l'habitatge com són l'aigua, llum o gas, "que s'han
vist més augmentats per l'increment dels preus i dels impostos".
En fi, la reducció de les
prestacions socials públiques no té només una cara quantitativa, sinó també una
de qualitativa quant a l'increment de requisits que es requereixen per accedir
a algunes prestacions, assenyaladament les assistencials (em ve a la ment la
reforma del programa Prepara i la modificació de la normativa de la Renda
Mínima d'Inserció a Catalunya), que porta a una disminució del nombre de persones
que hi poden accedir, i que l'Informe recull en termes de "retards,
enduriment de requisits i condicions, baixa intensitat de cobertura en
necessitats bàsiques, i eliminació d'ajudes i prestacions".
La foto de la crisi inclou xifres
i persones, posant de manifest que se centra en col·lectius desafavorits i que
no són una mínima part de la població, i amb un caràcter estructural que
implica un risc innegable de dualització i de falta de cohesió social, ja que
no pot qualificar-se d'una altra manera una situació d'acumulació de
desavantatges en més del 25% de la població espanyola. Per això l'Informe no
només constata l'increment de la pobresa, sinó també de les desigualtats, amb
l'augment de la desocupació, la precarització de les relacions laborals (cosa
que la reforma laboral de 2012 pot contribuir a incrementar encara que el seu
desig formalment manifestat sigui el contrari) i l'increment del nombre de
treballadors els ingressos dels quals no permeten superar el llindar de
pobresa, que l'Informe situa ja en el 14,4% (al voltant de 2,5 milions) amb un
llindar de pobresa que ha caigut de 7.980 € el 2009 a 7.818 € el 2010, i que no
ha impedit, per exemple, que el nombre de perceptors de rendes mínimes a tot
Espanya s'hagi pràcticament duplicat en quatre anys, passant de 103.071
persones el 2007 a 192.633 el 2010. Aquestes realitats, que afecten sobre
manera llars "amb sustentadors principals joves i les llars amb
menors", cada vegada troben menys resposta protectora en els sistemes de
protecció social, es perceben amb major claredat en alguns territoris, i a més
troben menor protecció igualment en l'àmbit familiar, tant perquè la crisi ja
no afecta moltes vegades un sol membre, sinó també pel mateix procés de
debilitament de la xarxa familiar (disminució de la mida mitjana de la família
espanyola, augment de llars unipersonals i de famílies monoparentals, elevat
nombre de separacions i divorcis, etc.), encara que no deixa de ser
significatiu que siguin ara les pensions dels més grans les que permetin la subsistència
de moltes unitats familiars en les quals no hi ha altres ingressos, almenys de
regulars.
No s'oblida l'informe de la
situació de la població immigrant en situació irregular, especialment
desafavorida pel seu estatus administratiu i les vinculacions de gran part de
les ajudes i prestacions a la situació de regularitat, que és un col·lectiu que
ha incrementat sensiblement les seves peticions d'ajuda, fins al punt que
Càritas calcula que cada any atén 130.000 persones en situació d'irregularitat,
persones que existeixen encara que alguns no volen saber-ho.
No dóna per a més un article
sobre aquest Informe, i no perquè no ho mereixi, sinó pels límits del paper,
tot i que sí permeti concloure assenyalant que la pobresa es concentra entre
immigrants, desocupats i persones amb baixa formació acadèmica, i que la
mitjana d'ingressos d'una persona atesa és de 322 euros/mes quan el llindar de
pobresa és de 651,5 euros per persona. Però si he aconseguit que els lectors i
lectores del diari s'animin a llegir-lo (disponible en el web de Càritas
espanyola) per conèixer millor la realitat de la crisi, ja em dono per
satisfet".
No hay comentarios:
Publicar un comentario