lunes, 27 de febrero de 2012

La reforma desequilibra les relacions laborals.

El Diari de Girona em publica avui dilluns aquest article que reprodueixo a continuació.


El RDL 3/2012 de 10 de febrer sobre mesures urgents per a la reforma del mercat laboral és una norma de gran importància que qüestiona tota la construcció històrica del Dret del Treball, desequilibrant les relacions de treball en benefici de la part ocupadora, tal com ja va explicar molt bé el catedràtic de Dret del Treball de la UdG Ferran Camas fa uns dies en aquest diari. Després d'un llarg i ideològic preàmbul que justifica el contingut de la reforma (qüestió diferent és si aquest text té relació real amb allò que es recull en el text articulat, i els puc assegurar que no m'ho sembla), la norma estructura els canvis en la normativa laboral en diversos capítols. El primer versa sobre les mesures per afavorir l'ocupabilitat dels treballadors, i incorpora noves regles sobre la intermediació laboral, la formació professional i les bonificacions en les cotitzacions a la Seguretat Social en el contracte per a la formació i l'aprenentatge. Potser el més important sigui la possibilitat que les empreses de treball temporal puguin actuar com a agències de col•locació.

El capítol segon regula el foment de la contractació indefinida i altres mesures per afavorir la creació de llocs de treball, i aquí s'inclou una de les "joies de la corona", segons el govern, de la reforma, com és el contracte de treball per temps indefinit de suport als emprenedors; hi ha també canvis importants en la regulació del contracte a temps parcial i una nova regulació del treball a distància o "teletreball". Suscita moltíssims dubtes jurídics l'ampliació del període de prova fins a un any per al nou contracte, i per descomptat va en contra de la doctrina de la sala social el Tribunal Suprem.

Anem al capítol tercer, el títol el qual és clarament expressiu d'allò que pretén la norma, "Mesures per afavorir la flexibilitat interna en les empreses com a alternativa a la destrucció de llocs de treball", amb modificacions sens dubte importants en l'ordenació dels sistemes de classificació professional (desapareixeran les categories professionals i només quedaran els grups), la distribució irregular del temps de treball, l'ampliació de les possibilitats empresarials de modificació funcional, mobilitat geogràfica, modificació substancial de condicions de treball, regles sobre suspensió i extinció de les relacions de treball (la supressió de l'autorització administrativa ha estat un dels secrets millor guardats de la reforma fins ara de la seva aprovació), i regles sobre estructura i ordenació de la negociació col•lectiva (amb canvis substancials que debiliten substancialment una estructura articulada de la negociació, i que donen prioritat absoluta als convenis d'empresa). Llegeixin amb detall el text i comprovaran que és possible la reducció dels salaris per decisió unilateral de l'ocupador.

El capítol IV té un títol impactant, però que coincideixi després amb el seu contingut ja és una altra cosa ben diferent: "Mesures per afavorir l'eficiència del mercat de treball i reduir la dualitat laboral". Per cert, el títol em sembla més propi d'un economista que no d'un jurista, i després de llegir amb calma tot el preàmbul de la norma potser arribin a la conclusió que ara els proposo com a hipòtesi de treball, la important presència d'economistes en la configuració, i fins i tot redacció, de la norma, en perjudici de la intervenció jurídica.
Com a concreció, es recuperarà abans del previst en el RDL 14/2011 de 26 d'agost la norma sobre prohibició d'encadenament d'alguns contractes de durada determinada, es dóna una nova regulació a l'extinció col•lectiva de contractes en la qual la decisió empresarial tindrà com a regla general l'última paraula, s'enforteix com a causa d'extinció del contracte l'absentisme individual d'un treballador i sense necessitat de prendre en consideració el col•lectiu del conjunt de la plantilla del centre de treball, es redueixen molt les indemnitzacions per acomiadament improcedent de tots els treballadors (altres de les reformes "cinc estrelles"), es limita la percepció dels salaris de tramitació als supòsits en els quals es produeixi la readmissió del treballador, i es modifiquen les regles sobre l'ajuda econòmica del Fons de Garantia Salarial en casos d'extinció de contractes (només prendrà en consideració els contractes indefinits i en empreses de menys de 50 treballadors).

Per fi, el capítol cinquè. L'11 de desembre va entrar en vigor la Llei 36/2011 d'11 d'octubre, reguladora de la jurisdicció social. Doncs bé, la seva vigència completa només ha durat dos mesos i per descomptat sense haver pogut constatar la seva efectivitat en les matèries que ara han estat modificades, assenyaladament tot allò que afecta la regulació de les decisions empresarials (abans requerides d'autorització administrativa) en els supòsits de reducció de jornada, suspensió i extinció col•lectiva de contractes de treball, creant la norma una nova modalitat processal especial per ajustar la regulació processal als canvis esdevinguts en l'àmbit jurídic substantiu. Igualment, la norma adapta la normativa processal als canvis substantius en tot el relatiu a la tramitació de l'acomiadament i les conseqüències de la declaració d'improcedència sobre la possible percepció dels salaris de tramitació.

No són menys importants les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals, en especial l'addicional segona que regula l'extinció contractual del personal laboral de les Administracions Públiques, amb el seu indubtable impacte sobre el personal universitari, tant docent com a investigador. Per cert, es recentralitzen les polítiques d'ocupació, una cosa que hauria de merèixer dures crítiques per part de la Generalitat i que encara no he sentit.

Esperarem a la tramitació parlamentària, però el RDL 3/2012 no augura res de bo per a unes relacions laborals basades en la concertació i diàleg social. Tant de bo m'equivoqui.