La immigració i les dades d'atur i afiliació a la Seguretat Social del mes d’octubre.

1. En primer lloc, faig referència a les dades d'afiliació a la Seguretat Social fetes públiques pel Ministeri de Treball i Immigració avui dijous 3 de novembre.

Una qüestió metodològica prèvia important: a partir del mes de juliol de l’any 2.008 les dades solament inclouen las mitges del mes, però no les del darrer dia del mes, a diferència del què s’havia fet fins el mes de juny. Es a dir, les dades publicades avui inclouen informació sobre l’afiliació mitja del mes i l’afiliació desestacionalitzada, mentre que les dades dels mesos de gener a juny de l’any 2.008 també incorporaven les xifres d’afiliació de l’últim dia del mes.

Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes d’octubre ha estat de 1.785.362, amb una disminució de 31.300 persones sobre el mes anterior. Aquest descens s’ha degut a la molt important caiguda del nombre d’afiliats del regim general (37.733) no compensada pel mínim creixement del nombre d’afiliats del regim agrari (4.644) En el regim de treballadors autònoms es manté el creixement de l’afiliació, essent en l’actualitat un total de 210.143 afiliats, que contrasta amb el descens de l’afiliació total de la població autònoma (3.092.136 el mes de setembre i 3.086.837 el mes d’octubre).

Durant el mes d’octubre el nombre mitjà d’afiliats a la Seguretat Social es reduí en sèrie interanual en 305.837 persones, mentre que el d’estrangers es reduí en 76.711.

2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d’ocupació, atur registrat i contractes que corresponen al mes d’octubre, i les de prestacions corresponents al mes de setembre, que han estat també publicades pel Ministeri de Treball i Immigració avui dijous 3 de novembre.

Les dades més destacades son les següents:

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur: 615.765 (14,12 % del total). 192.362 són de països UE i 423.403 de països no UE. S’ha produït un increment mensual de 24.651 persones, i un increment interanual de 22.699 (8,25 % del total). En les dades del mes d’octubre destaca el creixement de l’atur en el sector de la agricultura (5.678, un 14,28 %) i en el de serveis (15.362, un 5,09 %).

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 140.885 (22,88 % del total). 26.660 són de països UE i 114.225 de països no UE, amb un increment mensual de 5.891 persones (23,90 % del total a Espanya) i un increment interanual de 11.480 (50,57 %), respectivament. L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (70.163), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 35.652.

C) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d’atur el mes de setembre: 348.357 amb un descens interanual del 16,3 %. 109.459 aturats són de països UE i 238.898 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 12,80 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 12,12 % si es tracta de la prestació contributiva, del 15,01 % en cas de subsidi, 13,44 % en la renda activa d’inserció, i 1,74 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

Si comparem les dades de setembre amb les dels onze mesos anteriors s’observa un descens de la població acollida a prestació contributiva i del subsidi, i un increment de la perceptora de la renda activa d’inserció. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s’estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 12,62 % al 12.12 % (un descens del 3,9 % en sèrie interanual), i el subsidi ha experimentat també un descens, del 18,47 al 15,01 % (un 18,7 % en sèrie interanual). Es a dir, el nombre d’aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora (15,01 %) depassa 2,93 punts si el comparem amb al dels qui cobren la prestació contributiva (12,12 %). Tanmateix, destaca molt especialment l’augment de les persones perceptores de la Renda Activa d’Inserció, el 13,44 % del total dels perceptors i amb un increment del 33,4 % en sèrie interanual.

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 51,1 % del estrangers de països UE i el 41,2 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI, REASS, PRODI i PREPARA, suposa el 48,9 i el 58,8 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de setembre, un total de 2.720.661, el 47 % reben prestacions contributives i el 53 % prestacions assistencials (40 % subsidi, 7 % renda activa d’inserció, i 6 % subsidi agrari).

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d’ocupació estrangers és del 58,93 % (72,43 i 72,60 % els mesos de setembre de 2009 i 2010 respectivament). La despesa total per als aturats estrangers és de 243,1 milions d’euros, un 10,1 % de la despesa total (disminució interanual del 13,7 %).

El 70,8 % de la despesa total de prestacions (2.417.075 euros) es destina a la prestació contributiva, mentre que el percentatge es redueix al 64,3 % quan es tracta d’aturats estrangers (78,3 i 62,4 % en els mesos de setembre del 2009 i 2010, respectivament, dades que demostren com canvia la distribució de les prestacions d’atur entre la població no autòctona).

D) Pel que fa al nombre de perceptors estrangers la província de Barcelona es manté en primer lloc (16,56 %), per davant de les de Madrid (16,20 %), València (5,39 %), Alacant (4,62 %), Murcia (4,60 %), Almeria (3,83 %), Màlaga (3,49 %), Tarragona (3,24 %), Girona (3,09 %), Illes Balears (2,92 %), Saragossa (2,78 %), i Castelló (2,68 %).

E) Per nacionalitats, els treballadors marroquins ocupen el primer lloc (76.915, 22,08 %). Els romanesos mantenen la segona posició (54.728, 15,71 %), i els equatorians la tercera (34.574, 9,93 %). En quart lloc trobem els colombians (21.087, 6,05 %), en cinquè els búlgars (11.867, 3,41 %), i en sisè els italians (9.964, 2,86 %).