lunes, 1 de agosto de 2011

Més protecció laboral per al personal al servei de la llar familiar.

El Diari de Girona em publica avui l'article que reprodueixo a continuació.

Els mesos de juny i juliol han estat especialment favorables, almenys en el terreny jurídic, per als drets de les persones (en la seva gran majoria dones, i en elevat percentatge immigrants) que treballen al servei de la llar familiar, tant a Espanya com en l'àmbit internacional. Començant pel nostre país, la recentment aprovada llei sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social ha regulat, després de l'acord aconseguit prèviament entre el Govern i les organitzacions sindicals estatals més representatives, la integració, gradual, del règim especial de la Seguretat Social dels empleats de llar en el Règim General de la Seguretat Social, i a més en l'esmentada regulació s'ha aprovat que el govern "procedirà a modificar la relació laboral especial del servei de la llar familiar, amb efectes d'1 de gener de 2012". Sembla que aquesta nova regulació veurà aviat la llum pública (no hauria d'afectar-la en absolut l'avançament electoral) si ens hem d'atenir a l'acord aconseguit entre el govern, CCOO i UGT el passat dia 26 per modificar la normativa encara vigent de 1985 i d'aquesta manera anar avançant en el procés d'homologació de drets i deures de persones que treballen a casa familiar amb els restants treballadors per compte d'altri.

Una qüestió de més importància versa sobre l'encara no aconseguit reconeixement del dret a prestacions per desocupació, encara que a la llei de reforma de la Seguretat Social s'afirma que això haurà de ser objecte de posterior estudi, i en el projecte de Reial Decret es regula la creació d'un grup d'experts que hauran d'emetre un informe abans del 31 de desembre de 2012, en concret sobre la viabilitat d'establir un sistema de protecció per desocupació adaptat a les peculiaritats al servei de la llar familiar que garanteixi els principis de contributivitat, solidaritat i sostenibilitat financera, i disposant també que el Govern adoptarà abans del 31 de desembre de 2013 les decisions que corresponguin.

En l'àmbit internacional, les organitzacions representatives de les persones que treballen en llars familiars i responsables d'organitzacions internacionals han qualificat el dia 16 de juny d'històric, per l'aprovació per la 100a Conferència Internacional del Treball del Conveni número 189 de l'Organització Internacional del Treball sobre el treball decent per a les treballadores i els treballadors domèstics, acompanyat de la Recomanació 201, afectant segons dades de l'OIT a un nombre de persones compreses entre 53 i 100 milions segons l'amplitud de la definició o concepte que s'utilitzi, de la qual entre el 90% i 92% està constituïda per dones i nenes. En una entrevista publicada poc després a la pàgina web de l'OIT a la Directora del programa sobre les condicions de treball i de feina de l'esmentada organització, Sra. Manuela Tomei, en la que explica, i pot sorprendre'ns a les persones que vivim en els anomenats països desenvolupats, que el primer que aporta la nova normativa internacional és que els treballadors domèstics "són reconeguts com a treballadors i tenen el mateix dret que altres categories de treballadors a una protecció mínima, almenys des del punt de vista legal", es faciliten unes dades que crec molt important reproduir per comprendre la importància del nou instrument jurídic internacional: "per a més del 56% dels treballadors domèstics, la llei no estableix un límit sobre com de llarga pot ser la setmana laboral. Prop del 45% dels treballadors domèstics no tenen dret ni tan sols a un dia lliure a la setmana. El 36% de les treballadores domèstiques no té dret al permís de maternitat".

Les reformes legals a les quals acabo de referir-me em produeixen una especial satisfacció, ja que he estudiat la problemàtica de les treballadores i treballadors domèstics des de fa uns quants anys, realitzant propostes de modificació de la normativa vigent juntament amb els meus companys universitaris Ferran Camas i Ignasi Camós. En el ja llunyà 1990 vaig redactar la presentació del llibre El servicio doméstico en España entre el trabajo invisible y la economía sumergida, resultat d'un ampli informe d'investigació realitzat pel Col•lectiu IOE per a la Joventut Obrera Cristiana de España (J.O.C-E), en la qual afirmava que l'estudi del règim jurídic d'aquest personal, i el seu contrast amb les condicions reals de prestació dels serveis, recollida a l'Informe, "posa de manifest les dificultats existents per garantir el correcte compliment de les normes, i la situació de pràctica indefensió en què es troben la major part d'aquestes persones per reivindicar els seus drets". L'octubre de 2004, i en el marc del projecte "EMERGIM", impulsat pels ajuntaments d'Igualada, Manresa, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, vam elaborar el document Informe sobre la regulació laboral i de Seguretat Social de la prestació de serveis a casa familiar. Propostes de reforma, en el qual dedicàvem especial atenció a la situació jurídica de les treballadores immigrants tant en situació regular com irregular. Set anys després de la seva elaboració ens satisfà comprovar (em prenc la llicència de parlar pels tres membres de l'equip perquè estic segur que estaran d'acord amb mi) que les reformes aprovades coincideixen en molts punts amb algunes de les nostres propostes, l'eix central de les quals era, en coincidència amb el defensat pel Parlament Europeu en una important Resolució aprovada el 30 de novembre de 2000, que el treball domèstic, amb les necessàries matisacions, havia d'integrar-se en el marc legislatiu laboral general, gaudir de cobertura convencional per a la negociació de convenis col•lectius, i disposar d'una protecció social adequada que no tractés aquestes treballadores i treballadors de pitjor condició que a la resta.

Les normes no canvien la realitat, però poden ajudar-hi. Benvinguda sigui la reforma de Seguretat Social, la que s'espera en l'àmbit laboral, i les noves normes internacionals, si contribueixen a realçar la importància del treball decent i amb drets per a totes les persones, amb independència del lloc on treballin.

No hay comentarios: