UE: 12 prioritats per estimular el creixement i reforçar la confiança

El Diari de Girona em publica avui dilluns l’article que reprodueixo a continuació.

El passat 13 d'abril, la Comissió Europea va presentar una Comunicació amb el títol d'aquest article i amb el subtítol de "Junts per un nou creixement". El text que motiva la meva atenció troba el seu origen en una altra Comunicació presentada el 27 d'octubre on es formulaven 50 propostes per avançar en la posada en marxa i desenvolupament de l'Estratègia Europa 2020. La Comissió ha identificat 12 prioritats, i proposa que la UE adopti fins a finals de l'any vinent "una mesura clau que permeti estimular el creixement i reforçar la confiança dels ciutadans", comprometent-se per la seva part a la presentació de les corresponents propostes, d'acord amb el calendari que es recull en l'annex. Es tractaria, segons la Comissió, d'una primera fase del procés global que ha de portar al desenvolupament de les 50 propostes durant la dècada per engegar i desenvolupar el creixement sostenible, intel•ligent i inclusiu que és l'eix de referència de l'Estratègia Europa 2020, un creixement del qual s'afirma que no es podrà aconseguir si els Estats no procedeixen a mesures estructurals urgents, amb prioritat per a mesures susceptibles d'afavorir el creixement i l'ocupació.

El nucli central de les prioritats fixades per als pròxims 18 mesos és el d'aconseguir un desenvolupament sostenible basat en una economia social de mercat altament competitiva, que contribueixi al progrés social i a l'ocupació, que millori el medi ambient i que serveixi per avançar en la lluita contra el canvi climàtic, sense oblidar la rellevància del reforçament de la dimensió externa del mercat interior i l'aportació de beneficis tangibles per als ciutadans.

Des de la perspectiva de les polítiques socials, em sembla d'especial interès la proposta d'avançar en el creixement inclusiu mitjançant l'anàlisi de l'impacte social que tinguin les mesures que s'adoptin. Em sembla també important, encara que es reculli en el text amb molta prudència, la manifestació de la Comissió que en virtut de la Carta de Drets Fonamentals i d'acord amb la normativa europea i les legislacions i pràctiques nacionals, els treballadors i empresaris, o les seves organitzacions, tenen "el dret a recórrer en cas de conflicte d'interessos, a accions col•lectives per a la defensa dels seus interessos, inclosa la vaga".

Es continua insistint, i em sembla molt lloable, a afavorir la mobilitat dels ciutadans, sent la mesura clau l'adopció d'una legislació modernitzada sobre el reconeixement de les qualificacions professionals, a presentar durant el 4t trimestre d'aquest any. Entre les línies mestres d'aquesta actuació es proposen ja la simplificació dels procediments de reconeixement mutu dels treballadors mòbils, la modernització del marc legislatiu, la revisió de l'àmbit de les professions regulades i el reforçament de la confiança i cooperació entre els Estats membres, plantejant-se les hipòtesis d'una "targeta professional europea" per facilitar l'esmentada mobilitat. Més concreció d'aquestes línies es troba en l'apartat 2.2, destacant el pragmatisme de què fa gala la Comissió en el document, més enllà de les qüestions jurídiques, quan explica les dificultats que tenen molts ocupadors per trobar persones amb les competències requerides per a alguns llocs de treball i la ineludible necessitat, per corregir aquesta situació, "que els ciutadans tinguin la possibilitat de canviar d'ocupació ràpidament, traslladant-se a un altre Estat membre, i que la seva experiència professional i les seves qualificacions siguin reconegudes en tots aquests ".

En l'àmbit de les polítiques d'ocupació i formació, la Comissió s'obliga a presentar una proposta legislativa que permeti reforçar els sistemes de reconeixement de les qualificacions professionals, proposta que haurà de basar-se en els resultats de l'avaluació realitzada durant 2011 i que tindrà com a raó de ser "facilitar la mobilitat dels treballadors i adaptar la formació a les necessitats actuals del mercat de treball". Es tracta de revisar la Directiva de 7 de setembre de 2005 i adaptar-la als nous requeriments de la realitat productiva, intentant agilitar al màxim el reconeixement de les qualificacions (la Comunicació informa de l'existència a la UE de 4.600 professions regulades).


Una altra proposta d'interès sociolaboral és la relativa a les empreses socials. La mesura clau plantejada és l'aprovació d'un marc legislatiu de creació d'un marc europeu que faciliti el desenvolupament dels fons d'inversió solidària, comprometent-se la Comissió a presentar una proposta durant el 4t trimestre d'aquest any, amb la finalitat d'amplificar "l'efecte de les iniciatives nacionals en obrir a aquests fons les oportunitats del mercat únic (accés a oportunitats d'inversió i a inversors establerts en tots els Estats membres)", sent una de les mesures ja contemplades la de dotar el sector de l'economia social de la possibilitat de poder adoptar formes d'organització amb un estatut jurídic peculiar (es fa referència en el text a les necessitats de les cooperatives, mútues, fundacions i empreses que lluiten contra l'exclusió social). La Responsabilitat Social Empresarial no està absent del document, amb la manifestació per part de la Comissió de la futura adopció d'una Comunicació (durant aquest any) sobre la matèria, destacant que la RSE és un concepte més general que el d'empresa social i que pretén "animar totes les empreses a perseguir objectius socials o mediambientals en les seves activitats quotidianes".

Per fi, una altra prioritat és la cohesió social, amb la proposta d'adopció d'un marc normatiu que millori i reforci la transposició, aplicació i compliment en la pràctica de la Directiva de 1996 sobre el lliure desplaçament de treballadors. La finalitat d'aquesta legislació ha de ser la d'"establir mesures per prevenir i sancionar qualsevol abús o elusió de les normes aplicables i haurà d'anar acompanyada de disposicions que permetin aclarir l'exercici de les llibertats d'establiment i de prestació de serveis juntament amb els drets socials fonamentals". Se segueix mantenint una actitud prudent per part de la Comissió sobre què fer per aconseguir que la Directiva de 1996 torni a respondre a allò que es pretenia quan va ser aprovada i que no era res més que garantir plenament els drets dels treballadors desplaçats, encara que es deixa la porta oberta que la iniciativa a adoptar pugui inspirar-se en el "Reglament Monti", núm. 2679/98 de 7 de desembre de 1998, relatiu al funcionament del mercat interior per a la lliure circulació de mercaderies entre els Estats membres.