Orientacions per a les polítiques d’ocupació dels Estats membres de la Unió Europea en el període 2010 - 2014.

La Decisió del Consell de 21 d’octubre de 2010 fixa les orientacions per a les polítiques d’ocupació dels Estats membres de la UE.

1. Directriu número 7. Augmentar la participació en el mercat laboral i reduir la desocupació estructural.

En el text presentat per la Comissió, que finalment s’ha convertit en definitiu, es disposava el següent: “La fita principal de la UE, en la qual s’hauran de basar els Estats membres per fixar els seus objectius nacionals, és procurar arribar al 2020 a un índex d’ocupació del 75 % dels homes i dones amb edats compreses entre els 20 i els 64 anys, incrementant la participació dels joves, els treballadors de més edat i els treballadors amb baixes qualificacions i integrant millor els immigrants en situació regular”. Per la seva banda, l’esmena primer de la Comissió d’Ocupació i Afers Socials del PE i després del Ple disposava que “els Estats membres hauran de fixar els seus objectius nacionals en l’augment de l’índex d’ocupació dels homes i dones fins a arribar al 75 % el 2020, d’una manera particular incrementant la participació dels joves, els treballadors de més edat i les persones amb discapacitat i integrant millor els immigrants en situació regular. A més, els Estats membres hauran de fixar els seus objectius nacionals de manera que el percentatge dels homes i dones entre 20 i 24 anys d’edat en formació o ocupats arribi al 90 %”. Per la seva banda, el Comitè d’Ocupació es va alinear amb la tesi de la Comissió i en el seu informe presentat al Consell EPSCO de 8 de juny exposava que no considerava necessari fixar objectius vinculants d’ocupació a escala comunitària per als col•lectius detallats, ja que “la taxa d’activitat de cadascun d’aquests grups i les necessitats corresponents d’actuació difereixen en gran manera segons cada Estat membre”. Tot i això, animava els Estats membres a definir i establir els seus propis objectius nacionals sobre aquest tema (només a tall d’exemple, entre els criteris recollits en l’annex II de l’informe s’hi incloïen els possibles indicadors d’objectius nacionals relatius als treballadors migrants legals, i s’indicava que podrien ser la taxa d’ocupació de nacionals de tercers països o la taxa d’ocupació de les persones nascudes fora de la UE amb edats compreses entre 20 i 64 anys).

Cal observar, dit sigui incidentalment, la referència concreta a la cobertura dels immigrants “en situació regular”, referència que es repeteix en la directriu número 10, dedicada a la promoció de la inclusió social i la lluita contra la pobresa. No creiem que es tracti d’una referència casual, sinó que constata el desig dels poders de la UE de potenciar la situació de regularitat de les persones immigrants amb el ple exercici dels seus drets, i deixar només o almenys així ens ho sembla la protecció bàsica en matèria de protecció social per als que es trobin en territori europeu en situació irregular.

Pel que fa a directrius d’etapes històriques anteriors, ens sembla que les actuals continuen fent èmfasi en la necessitat de combinar polítiques de mercat de treball que facilitin una contractació flexible combinada amb polítiques d’activació (formació) de les persones ocupades i de les aturades, la promoció de la mobilitat laboral i l’equilibri entre drets (prestacions) i obligacions (recerca activa d’ocupació, participació en activitats formatives) dels treballadors ocupats o aturats. Els canvis recents que hi ha hagut en la normativa en matèria de Seguretat Social han portat la Comissió, segons el nostre parer, a incloure una referència expressa en el text que ara comentem a la conveniència de promoure i fomentar “uns sistemes adequats de Seguretat Social que garanteixin la transició professional”. Té un interès especial, encara que tampoc no es pot considerar una novetat, la proposta de reforçar els serveis d’ocupació, atendre personalitzadament les persones més allunyades del mercat laboral i potenciar les activitats d’informació, orientació i assessorament per aconseguir un increment de les taxes de participació de la població en edat laboral en el mercat de treball. En sintonia amb una línia d’actuació que ja estava recollida al programa de la presidència espanyola, es proposa fomentar el treball autònom, la creació d’ocupació “verda” i l’àmbit d’atenció a les persones (“ocupacions blanques”), com també promoure la innovació social. També en plena sintonia amb altres documents comunitaris, s’aposta per potenciar les polítiques d’envelliment actiu (millorar el nivell formatiu de les persones d’edat avançada, desincentivar les jubilacions anticipades) i continuar avançant en les polítiques d’igualtat entre homes i dones en l’àmbit laboral i de protecció social.

2. Directriu número 8. Aconseguir una població activa qualificada que respongui a les necessitats del mercat laboral, promoure la qualitat del treball i l’aprenentatge permanent.

Es mantenen les grans línies de les directrius anteriors, amb una crida específica a garantir que tots els adults puguin aconseguir “un nivell superior de qualificació” i que les polítiques d’immigració i integració siguin adaptades per atendre degudament l’important nombre de persones extracomunitàries que són en territori europeu i que ja es troben o volen incorporar-se al mercat de treball. La formació permanent es configura com un dels reptes de futur de la política europea, per al finançament de la qual s’apunta la conveniència que existeixi una participació dels mateixos ciutadans al costat dels governs i dels empresaris. Per als joves que volen accedir al treball per primera vegada, es proposa arbitrar mecanismes adequats que els permetin accedir directament a l’àmbit laboral per la via d’una relació contractual o bé mitjançant activitats formatives de caràcter pràctic però sense vincle jurídic contractual.

Les noves necessitats del mercat laboral impliquen aconseguir que la mobilitat del personal es desenvolupi de manera voluntària en atenció a les possibilitats que la millora dels coneixements i habilitats professionals permeti, i així es manifesta un document del Comitè d’Ocupació de 7 d’octubre de 2010, “Treure profit de les transicions”, que s’ha donat a conèixer i s’ha debatut en el Consell EPSCO de 21 d’octubre. En aquest document es planteja que qualsevol anàlisi de les transicions s’ha de fer no en un canvi de lloc de treball, sinó en els canvis que es produiran o es poden produir al llarg de tota la vida, de manera que el marc normatiu hauria de garantir que les persones es reincorporessin “fàcilment al mercat laboral després de períodes dedicats a l’atenció de familiars dependents o a l’estudi, passant de la desocupació a l’ocupació, de l’ensenyament i formació a l’ocupació, o canviant de treball al llarg de tota la vida”. Perquè les transicions puguin ser profitoses per a tothom, el Comitè identifica diverses condicions que s’han de complir: transparència del mercat laboral i possibilitats d’accés a la formació per a tothom; oportunitats de formació per a tothom; organització flexible del treball i conciliació de la vida familiar i laboral; drets socials garantits i adequats durant els períodes de transició (és a dir, cobertura de protecció social adequada en períodes d’interrupció o suspensió de l’activitat laboral); serveis de mediació i orientació laboral accessibles (és a dir, coneixement dels llocs de treball vacants a tota la UE); finalment, “evolució dels treballadors cap a treballs dignes i de qualitat, com a principi important per aconseguir una activació real”.

3. Directriu número 9. Millorar els resultats dels sistemes educatius i de formació en tots els nivells i incrementar la participació en l’ensenyament superior.

L’objectiu comunitari és el ja que s’estableix en l’Estratègia Europa 2020, és a dir: reduir l’índex d’abandonament escolar a un 10 % i augmentar almenys fins al 40 % les persones amb edats compreses entre els 30 i els 34 anys que finalitzin l’ensenyament superior o equivalent durant la pròxima dècada.

Per al període 2010-2014 es continuen mantenint els grans eixos del període anterior, des de l’objectiu marc que ha d’inspirar tota la política comunitària en l’àmbit educatiu, com és el de garantir l’accés universal a una educació i formació de qualitat i millorar els resultats educatius de la població, la qual cosa li permeti adquirir, ja sigui per via formal o informal, les competències fonamentals per triomfar així es diu en una economia basada en el coneixement, “especialment en termes d’inserció laboral, de formació complementària o qualificacions en tecnologies de la informació i la comunicació”. Novament s’insisteix en la necessitat d’estrènyer els llaços entre el món educatiu i el laboral i d’adoptar les mesures més adequades per prevenir el fracàs escolar.

4. Directriu número 10. Promoure la inclusió social i lluitar contra la pobresa.

L’objectiu que es pretén aconseguir és reduir en un 25 % el nombre de ciutadans europeus que viuen per sota dels llindars nacionals de pobresa. Si s’aconseguís, sortirien de la pobresa més de 20 milions de persones. Per definir aquesta situació cal tenir en consideració els criteris aprovats pel Comitè d’Ocupació de 8 de juny, que defineixen la població en situació de risc de pobresa o d’exclusió com el nombre de persones que es troben en aquesta situació d’acord amb els tres indicadors següents:

A) Risc de pobresa (persones que visquin amb menys del 60 % de la renda nacional mitjana).

B) Privació material (persones que pateixin almenys 4 de les 9 situacions de privació).

C) Persones que viuen en llars d’aturats (població que es defineix en relació amb una intensitat de treball igual a zero o molt baixa al llarg d’un any complet a fi de reflectir de manera apropiada una perspectiva dinàmica de la pobresa vinculada a situacions d’exclusió perllongada del mercat laboral).

També s’ha acordat que els Estats membres són lliures d’establir els seus objectius nacionals sobre la base dels indicadors més adequats, “tenint en compte les seves respectives circumstàncies i prioritats nacionals”, i que en aquest procés hauran de tenir en consideració el fet que els seus objectius nacionals respectius “haurien de contribuir a la consecució de l’objectiu a escala de la UE”.