1. La disposició final tercera de la Llei 35/2010, de 17 de setembre, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, establia que el Govern elaboraria abans del 31 de desembre “les disposicions necessàries per desplegar allò que s’estableix en aquesta llei en matèria d’agències de col•locació”, i que fixaria també “indicadors d’eficàcia”. Per complir aquest precepte, el Consell de Ministres del 30 de desembre va aprovar el Reial decret 1796/2010, pel qual es regulen les agències de col•locació, que va ser publicat l’endemà al Butlletí Oficial d’Estat i que, d’acord amb el que s’estableix en la disposició final tercera, va entrar en vigor el primer dia de l’any 2011.
2. La norma que ara examinem s’estructura en quatre capítols. El primer es dedica a les disposicions generals i inclou el seu objecte, la definició d’agència de col•locació i l’autorització que han de tenir per poder iniciar la seva activitat. El segon regula el règim de funcionament i desenvolupament de l’activitat d’aquestes agències i estipula quin és el seu règim jurídic, les obligacions, l’espai telemàtic comú que ha d’haver-hi en el sistema d’informació dels SPO (SISPE), i el seguiment i avaluació de les agències de col•locació pels SPOE. El tercer tracta sobre el procediment per a la concessió, ampliació de l’àmbit d’actuació i extinció de l’autorització, i es regula amb detall la iniciació, instrucció i terminació del procediment, la vigència i extinció de l’autorització, l’ampliació de l’àmbit d’actuació de les agències i la regulació del règim d’infraccions i sancions aplicable, que és el que es regula en la Llei d’infraccions i sancions de l’ordre social. Finalment, el capítol quart està dedicat a la regulació de les agències de col•locació com a entitats col•laboradores dels SPO; es defineix quan poden ser-ho i qui és competent per autoritzar-ho, les obligacions que assumeixen les agències, l’objecte i contingut dels convenis, la iniciativa per a la subscripció i el seu seguiment i avaluació.
A més, la norma consta de dues disposicions addicionals, dedicada la primera a la fixació i concreció dels “indicadors d’eficàcia” i la segona a la utilització (obligada i exclusiva) dels SPO per les administracions públiques per a selecció de personal de caràcter temporal. Les disposicions transitòries tracten sobre l’adequació de les agències de col•locació sense ànim de lucre autoritzades i els plans de serveis integrats d’ocupació a la nova normativa (primera i segona), i sobre la posada en marxa del servei telemàtic comú (tercera). Per mitjà de la disposició derogatòria es deroga el Reial decret 735/1995, de 5 de maig, pel qual es regulen les agències de col•locació sense finalitats lucratives i els serveis integrats per a l’ocupació, així com “les normes del mateix rang o inferior que contradiguin el que es disposa en aquest reial decret o s’hi oposin”. La norma es dicta (disposició final primera) a l’empara dels títols competencials de l’Estat en matèria de legislació laboral i de règim econòmic de la Seguretat Social (article 149.1, 7è i 18è de la Constitució), i la disposició final segona faculta el ministre de Treball i Immigració per dictar les disposicions necessàries per al desplegament de la norma.
3. La definició d’agència de col•locació s’ajusta en gran manera, lògicament, al text dels articles 20 i 21 bis de la Llei d’ocupació. Són aquelles entitats públiques o privades, amb o sense ànim de lucre, que, en coordinació i, si s’escau, col•laboració amb l’SPO, realitzen activitats d’intermediació laboral que tenen com a finalitat “proporcionar a les persones treballadores una ocupació adequada a les seves característiques i facilitar als ocupadors les persones treballadores més adequades apropiades als seus requeriments i necessitats”. Igualment, també poden desenvolupar altres actuacions relacionades amb la recerca d’ocupació (com, per exemple, orientació i informació professional) i amb la selecció de personal. Poden ser-ho tant les persones físiques com jurídiques, tal com s’estableix expressament en l’article 3.1. Igualment, i atès que la intermediació es pot realitzar de manera presencial o simplement per via electrònica casant ofertes i demandes d’ocupació (per mitjà dels anomenats portals d’ocupació), el RD 1796/2010 requereix també el requisit de sol•licitud d’autorització per a aquests portals que només mitjancen per via electrònica.
Una variant específica de les agències de col•locació són les anomenades empreses de recol•locació, i novament la norma s’ha de remetre als articles 20.2 i 21 bis de la Llei d’ocupació. Si bé estan sotmeses al mateix règim legal que les agències de col•locació, la seva activitat queda limitada a un supòsit molt concret, i que a més escapa de la lliure decisió de l’empresa de recol•locació de voler actuar al mercat, ja que s’han de concentrar en la recol•locació de persones treballadores que resultin excedents en processos de reestructuració empresarial, i sempre que aquesta recol•locació “hagués estat establerta o acordada amb les persones treballadores o els seus representants en els corresponents plans socials o programes de recol•locació”. Per tant, aquest precepte es relaciona estretament amb la modificació operada per la Llei 35 en l’article 51.4 de la LET, en el qual es disposa que, en el període de consultes d’un expedient de regulació d’ocupació, les parts hauran de tractar sobre les mesures necessàries per pal•liar les seves conseqüències per als treballadors afectats, amb referència expressa a la possibilitat d’acordar “mesures de recol•locació que podran ser realitzades a través d’empreses de recol•locació autoritzades”.
Les agències de col•locació podran actuar de manera autònoma però coordinada amb els serveis públics d’ocupació i com a entitats col•laboradores d’aquests serveis. En aquest segon supòsit, caldrà formalitzar un conveni de col•laboració; d’aquesta manera, totes les agències de col•locació hauran de complir les obligacions que s’estableixen en l’article 5, i les que vulguin ser entitats col•laboradores hauran de complir, a més, les obligacions que es fixen en l’article 17, destacadament la de poder finançar una part de la seva activitat (més gran per a les agències amb ànim de lucre que per a aquelles que no en tinguin) al marge dels recursos econòmics que obtinguin dels SPO per la seva actuació col•laboradora.
4. D’acord amb el que s’estableix en la reforma de la Llei d’ocupació operada per la Llei 35/2010, les agències de col•locació hauran d’obtenir autorització administrativa per poder exercir la seva activitat, la concessió de la qual correspondrà a l’SPO competent segons l’àmbit territorial supraautonòmic o d’una sola comunitat autònoma (almenys inicialment) de l’agència de col•locació. És a dir, la concessió correspon a l’SPOE en el primer cas i al corresponent SPO autonòmic en el segon. Cal destacar la importància que té aquesta autorització “única”, ja que permetrà “gestionar ofertes de treball i sol•licituds d’ocupació de tot el territori espanyol”. Pel que fa als portals electrònics d’aparellament de l’oferta i la demanda de treball, atès que no tenen base territorial específica, el RD atribueix la concessió de l’autorització a l’SPOE.
No obstant això, la norma preveu la lògica probabilitat que una agència de col•locació vulgui ampliar el seu radi d’activitat a tot l’Estat o a una o diverses comunitats autònomes on abans no prestés la seva activitat. En aquest cas es disposa que l’autoritat responsable de concedir l’ampliació és l’SPOE, sempre que compleixi els requisits requerits per la mateixa norma per obtenir una autorització inicial (excepte la declaració responsable de complir la normativa vigent).
5. Quant al règim de funcionament i desenvolupament de l’activitat de les agències de col•locació, cal destacar l’àmplia llista d’obligacions que han de complir, d’acord amb el que s’estableix en l’article 5.
Interessa destacar la major concreció de la norma reglamentària pel que fa a la manera com l’agència de col•locació ha de facilitar la informació als SPO: ho haurà de fer amb periodicitat mensual i per procediments exclusivament electrònics. En canvi, sembla que l’executiu hagi volgut ser més prudent que el legislatiu respecte a l’impacte dels plans específics d’ocupació per a col•lectius prioritaris, ja que el Reglament només es refereix a aquests plans, en concret a la seva elaboració i execució, en coordinació amb els SPO i en el marc de la planificació fixada en el Sistema Nacional d’Ocupació, mentre que l’article 21 bis 4 c) de la Llei d’ocupació disposa que aquests plans han de concloure “amb la col•locació d’aquells”, si bé sembla que no hi ha problema per considerar ajustat a la norma legal el precepte reglamentari, perquè en la primera es remeten els termes de la col•locació de les persones de col•lectius prioritaris als que es determinin, justament de forma reglamentària, “en funció de la situació del mercat de treball”.
Igualment, la importància de la presentació d’una memòria anual resideix especialment en el fet que haurà de contenir informació relativa als indicadors d’eficàcia i a la seva activitat econòmica com a agència de col•locació. Els indicadors d’eficàcia s’hauran d’avaluar cada dos anys i es recullen, sense ànim exhaustiu, en la disposició addicional primera del RD 1796/2010: es tracta del nombre de persones ateses (amb tractament diferenciat per a les que percebin prestacions per desocupació i per a aquells col•lectius de difícil inserció laboral), el nombre d’ofertes i llocs de treball captats com a conseqüència de l’activitat d’intermediació i d’aquells coberts per les persones ateses com a resultat d’aquesta activitat, el nombre de contractes subscrits per les persones ateses (amb diferenciació segons el seu caràcter indefinit o temporal), i una clàusula final oberta d’“altres indicadors corresponents a la resta de serveis que ofereixi l’agència”.
L’autorització per operar com a agència de col•locació permet que qualsevol persona treballadora pugui sol•licitar-ne els serveis. Perquè això sigui possible, caldrà tenir coneixement de quines agències hi ha i on operen, dades que s’hauran de recollir en l’espai telemàtic comú en el SISPE. Mentre aquest no estigui plenament operatiu, tota la informació que han de facilitar les agències de col•locació als SPO haurà d’estar disponible als seus webs respectius. Ara bé, una qüestió diferent és que la consideració de persona demandant d’ocupació a l’efecte de dur a terme polítiques d’intermediació i d’execució de programes i mesures d’ocupació només es predica legalment d’aquelles que s’inscriguin en els SPO —tal com disposa l’article 21 bis 5 de la Llei d’ocupació—, les quals tindran dret a ser informades pels SPO de les agències de col•locació que operen al seu territori i de la impossibilitat legal de demanar-los una contraprestació econòmica per l’actuació de prestació de serveis, en els termes que s’estableixen en la Llei 35/2010 i en aquest RD 1796/2010.
6. Com ja hem indicat amb anterioritat, el capítol III regula el procediment per a la concessió, ampliació de l’àmbit d’actuació i extinció de l’autorització. Cal destacar que la sol•licitud s’haurà d’emplenar en format electrònic, si bé immediatament a continuació la mateixa norma permet que es presenti en qualsevol dels registres i oficines que permet la Llei 30/1992. A més, hi ha una àmplia documentació que s’ha d’adjuntar a la sol•licitud —que es detalla en l’article 9.3— per a la qual no s’estableix de manera expressa l’obligació que s’hagi d’enviar en format electrònic (encara que certament tampoc no es prohibeix, i no sembla que hagi de plantejar problemes jurídics que es faci així).
La sol•licitud ha de contenir la informació necessària perquè els SPO puguin adoptar una decisió d’autorització o denegació en atenció a com pugui prestar els seus serveis l’entitat sol•licitant. S’haurà de dictar una resolució en un termini màxim de 3 mesos, amb la consideració de silenci negatiu en el cas que no es dicti resolució expressa. L’SPOE haurà de recaptar, si s’escau, l’informe preceptiu (i no vinculant) dels SPO autonòmics d’aquells territoris en els quals vulgui operar l’AC, que haurà de ser emès en un termini màxim de 10 dies.
L’entitat sol•licitant haurà de complir “almenys” aquests criteris: “Solvència tècnica suficient per al desenvolupament de l’activitat d’intermediació; centres de treball adequats, tenint en compte la seva dimensió, equipament i règim de titularitat; experiència mínima prèvia en execució de programes d’ocupació i/o gestió de recursos humans”.
7. Té una importància especial el capítol IV, que regula el règim jurídic de les AC com a entitats col•laboradores dels SPO, condició que s’adquireix mitjançant la subscripció d’un conveni i que permetrà rebre finançament públic, en quantia major per a les entitats sense ànim de lucre que per a aquelles que sí que en tinguin.
Els convenis de col•laboració podran ser subscrits pels SPO amb les agències de col•locació autoritzades per operar en el seu àmbit territorial. L’últim paràgraf de l’article 16 deixa la porta oberta a la subscripció de convenis per l’SPOE en àmbits territorials en els quals no s’hagi fet el traspàs de competències en matèria d’intermediació laboral a les comunitats autònomes, és a dir, a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, atès que la comunitat del País Basc ha assumit aquestes competències a partir de l’1 de gener d’aquest any en virtut del Reial decret 1441/2010, de 5 de novembre.
Quan els SPO autonòmics subscriguin convenis ho hauran de comunicar a l’SPOE a fi que aquest en tingui coneixement i també perquè ho comuniqui “als òrgans i instruments del Sistema Nacional d’Ocupació”. D’acord amb les competències autonòmiques en matèria de gestió de polítiques actives d’ocupació, l’article 19 remet als SPO perquè puguin fixar en els seus respectius àmbits territorials el procediment per subscriure els convenis de col•laboració, que podrà consistir “en la concessió de subvencions públiques, contractació administrativa o qualsevol altra forma jurídica que s’ajusti a la normativa estatal i autonòmica”.
L’article 17 regula les obligacions específiques de les agències de col•locació com a entitats col•laboradores, que s’afegeixen a les de caràcter general per a totes les agències regulades en l’article 5. Semblen especialment importants dues d’aquestes obligacions: en primer lloc, la de garantir la gratuïtat per la prestació de serveis a les persones treballadores i ocupadores en els termes de l’article 22.4 de la Llei d’ocupació, precepte que refereix aquesta gratuïtat a “la intermediació laboral”. Cal recordar en aquest punt que l’article 2 del RD 1796/2010 regula, en el número 1, l’activitat d’intermediació de les agències de col•locació, i en el número 2 preveu la possibilitat que les agències de col•locació desenvolupin també “actuacions relacionades amb la recerca d’ocupació, com ara orientació i informació professional, i amb la selecció de personal”.
En segon lloc, l’article 17 f) estableix l’obligació per a les AC amb ànim de lucre de realitzar una part de la seva activitat amb fons que no provinguin dels SPO, en concret “almenys un quaranta per cent”, percentatge que es rebaixa al deu per cent quan es tracti d’aquelles agències de col•locació que no tinguin aquest ànim de lucre. S’argumenta aquesta exigència, no prevista en la Llei 35/2010, assenyalant que “d’aquesta manera es pretén evitar que les agències de col•locació només desenvolupin activitats finançades amb fons públics”.
L’article 18 regula l’objecte i el contingut dels convenis. Cal destacar que la seva durada podrà ser d’un o dos anys. Caldrà concretar els mitjans de què disposa l’agència per dur a terme les seves activitats, quins col•lectius seran els destinataris dels seus serveis (recordem, en tot cas, la prohibició de discriminació establerta en l’article 16.2 de la LET) i els indicadors d’eficàcia ja esmentats amb anterioritat. Finalment, respecte al seguiment i avaluació de les accions convingudes, l’incompliment dels percentatges de fons que no provinguin dels SPO per realitzar les activitats d’una agència de col•locació serà causa d’extinció de conveni. Es controlarà el compliment d’aquest requisit en un primer moment al cap de sis mesos de vigència del conveni, i amb posterioritat anualment.
8. Per acabar l’explicació, cal indicar que les disposicions transitòries concedeixen un termini de 6 mesos, en coherència amb el que s’estableix en la disposició transitòria desena de la Llei 35/2010, perquè les agències de col•locació sense ànim de lucre autoritzades s’adeqüin als termes i condicions que es regulen en el RD 1796/2010. Mentrestant, o fins que siguin autoritzades com a agències de col•locació adaptades al nou marc normatiu, podran continuar desenvolupant la seva activitat. Aquelles sol•licituds d’autorització d’agències de col•locació que s’hagin presentat a l’empara de la normativa anterior i encara no s’hagin aprovat en el moment de l’entrada en vigor del RD 1796/2010 quedaran sense efecte a partir d’aquesta data, tot i que s’haurà de dictar resolució expressa en aquest sentit. Igualment, els convenis per al desenvolupament de plans de serveis integrats per a l’ocupació que estiguin en vigor l’1 de gener es podran continuar desplegant fins a la finalització de la durada prevista, i aquelles sol•licituds d’autorització de nous convenis que s’hagin presentat a l’empara de la normativa anterior i encara no s’hagin aprovat en el moment de l’entrada en vigor del RD 1796/2010 quedaran sense efecte a partir d’aquesta data, si bé s’haurà de dictar una resolució expressa en aquest sentit.
1 comentario:
Moltes gràcies per les explicacions!!! Justament ara estic en el tema de redactar al memòria-projecte tècnic i el teu escrit m'acalreix molts dubtes!!!
Consuelo
Publicar un comentario