sábado, 5 de febrero de 2011

L’ordenació de la formació professional per a l’ocupació a Catalunya.

El Decret 182/2010, de 23 de novembre, regula l’ordenació de la formació professional per a l’ocupació a Catalunya. La norma es publicà en el DOGC el 26 de novembre i va entrar en vigor 20 dies després de la seva publicació, i té com a finalitat, segons el que es disposa a l’article 1, regular la formació professional per a l’ocupació a Catalunya i establir “les seves modalitats i iniciatives de formació, així com el seu règim de funcionament i finançament i la seva estructura organitzativa i de participació”. Pren com a punt de referència tant la normativa de la UE com l’estatal i autonòmica ja existent, amb un esment especial per al Reial decret 395/2007, de 23 de març

En el capítol I, dedicat a les disposicions generals, s’hi inclouen també els conceptes, finalitats i principis de la FPO, les definicions dels termes que s’utilitzen en el text, la iniciativa de FPO, els subjectes destinataris, les accions formatives, les modalitats d’impartició de la FPO, els mòduls de finançament i les vies de finançament. Entre les finalitats destaca, segons el nostre parer, la de millorar l’ocupabilitat de les persones treballadores, especialment de les que tenen més dificultats per inserir-se o mantenir-se al mercat de treball, i entre els principis destaca el de la lliure circulació de les persones treballadores en el desenvolupament de les accions formatives. Quant a les iniciatives de FPO, es distingeix entre formació de demanda i formació d’oferta, com també altres accions com els projectes que combinen formació i treball, les accions de suport a la formació i els projectes de dimensió transnacional.

Les persones destinatàries poden ser tant les ocupades com les aturades, segons les condicions fixades per a cada iniciativa. Es podran identificar col•lectius prioritaris d’actuació a què s’han d’adreçar aquestes accions, les quals es podran dirigir a l’obtenció de certificats de professionalitat o a la millora del perfil professional de la persona treballadora sense vinculació concreta a un certificat. Quant a les modalitats d’impartició, podrà ser presencial, a distància, en línia i mixta, sense perjudici, en tot cas, de l’assistència tutorial que es requereixi.

El capítol II regula la FPO i es refereix en primer lloc a la formació de demanda, l’objectiu de la qual és millorar la competitivitat de les empreses mitjançant la millora de les qualificacions de les persones treballadores. Es finança mitjançant la bonificació de quotes de FP i inclou les accions formatives pròpiament dites de les empreses i els permisos individuals de formació que sol•liciten els treballadors per a l’obtenció d’una acreditació oficial. El Consorci per a la Formació Contínua és el responsable de les actuacions d’avaluació, seguiment i control de les accions.

A continuació és objecte de regulació la formació d’oferta, aquella que persegueix qualificar les persones treballadores, amb o sense ocupació, per a les necessitats del mercat laboral en general i els requeriments empresarials i la promoció professional i el desenvolupament personal del treballador en particular. Correspon al Servei d’Ocupació de Catalunya adoptar les mesures necessàries perquè aquesta oferta “sigui àmplia, permanent, accessible, capitalitzable, adaptada a les necessitats específiques del territori i dels sectors prioritaris per a l’economia catalana”. En la formació d’oferta s’hi inclouen els plans intersectorials o sectorials dirigits prioritàriament a treballadors ocupats. Correspon al SOC i al CFC vetllar perquè els plans respectin “els criteris i les prioritats generals establerts en el marc de la negociació col•lectiva, i en concret els acords que preveu l’art. 83.3 LET”. També s’inclouen en la formació d’oferta els plans que s’adrecen de manera prioritària a persones aturades per millorar les seves competències i possibilitar la reincorporació al mercat laboral. La norma preveu també la possible posada en marxa de programes específics dissenyats en funció de necessitats concretes de les persones a les quals s’adrecin, i inclou també altres programes, com per exemple el de formació amb compromís de contractació per part de les empreses que els posin en marxa, és a dir que aquestes assumeixen l’obligació de “contractar un percentatge d’aquestes persones una vegada finalitzada la formació o durant el mateix procés”.

Són objecte de regulació a continuació els projectes que combinen formació i treball, és a dir, la formació en alternança, ja sigui vinculada a l’obtenció d’un certificat de professionalitat o no, i en el segon supòsit la formació teòrica s’haurà d’adequar a les regles que es fixen en l’article 17.3 Quant a les accions de suport a la formació, inclouen una àmplia tipologia: d’estudi i investigació; per a elaboració i experimentació de productes, tècniques i/o eines de caràcter innovador per millorar els sistemes pedagògics o organitzatius de la FPO; d’avaluació de la FPO; de promoció i difusió destinades a generar xarxes de coneixement de la FPO. Finalment, els projectes de dimensió transnacional inclouen un període de pràctiques no laborals a l’estranger, i la norma concreta que ha de ser “preferentment en una regió de la Unió Europea”.

El capítol 3 regula el fitxer català d’especialitats formatives i certificats de professionalitat. Aquests últims són els que acrediten les competències professionals “que capaciten per al desenvolupament d’una activitat laboral amb significat per a l’ocupació”. En el capítol 4 es concreta l’avaluació, acreditació, reconeixement i convalidació de la formació. Per la seva banda, el capítol 5 regula qui pot impartir la FPO, és a dir, els centres i entitats de formació (centres públics, organitzacions sindicals i empresarials, empreses), com també el seu registre. Es dóna un termini fins al 31 de desembre de 2012 perquè tots els centres compleixin els requisits previstos en la norma, i es disposa que durant el període transitori “els centres podran actuar en règim transitori segons la normativa reguladora de la concessió de subvencions”. El capítol 6 concreta quina és la finalitat del sistema d’informació i orientació de la FPO, amb un esment exprés de la potenciació de l’esperit emprenedor i de l’autoocupació. El capítol 7 tracta sobre la qualitat, avaluació, control i seguiment de la FPO, i el capítol 8, sobre l’estructura organitzativa i de participació. Tant el SOC com el CFC són els organismes competents, en l’àmbit de les seves respectives competències, per a la programació, gestió i control de la FPO. La participació institucional en aquest àmbit es portarà a terme a través de diversos òrgans i organismes existents: consell de direcció del SOC, CFC, Consell Català de Formació Professional, consell rector de la xarxa FP.Cat, i la comissió del sistema de qualificació i formació professional.

No hay comentarios: