La política d’ocupació de la Unió Europea durant la crisi (octubre de 2007 a desembre de 2009) (IV)

X. Comunicació de 3 de juny de 2009, de la Comissió. Un compromís compartit a favor de l’ocupació.

1. Les tasques prioritàries clau per a la política comunitària d’ocupació els anys vinents proposades per la Comissió en aquesta important comunicació són les següents: en primer lloc, mantenir l’ocupació, crear llocs de treball i promoure la mobilitat; en segon lloc, millorar les competències i adequar-les a les necessitats del mercat de treball; finalment, incrementar l’accés a l’ocupació. Per a la Comissió, en una situació de crisi com l’actual, cal apostar per utilitzar millor les mesures de reducció del temps de treball, com també preveure i gestionar millor les reestructuracions mitjançant acords entre els agents socials i les autoritats afectades pel conflicte; aquests acords han de tendir a facilitar la formació, l’assessorament i la recerca d’ocupació, i l’acomiadament “hauria de ser l’última opció”.
Bona part del contingut d’aquest document troba l’origen en la Comunicació de la Comissió de 4 de març, sobre la manera de gestionar la recuperació econòmica, i en les reunions dutes a terme amb motiu de la cimera sobre ocupació que va tenir lloc a Praga el 7 de maig, i en la qual es van aprovar deu accions que s’hauran de desenvolupar en el futur pròxim i que per la seva importància reproduïm a continuació.
A) Mantenir tantes persones com sigui possible en situació d’ocupació, mitjançant l’ajust temporal de les hores de treball en combinació amb la formació de reciclatge amb suport de fons públics (entre aquests, el Fons Social Europeu).
B) Fomentar l’esperit empresarial i la creació d’ocupació, per exemple abaixant els costos no salarials de la mà d’obra i la flexiseguretat.
C) Millorar l’eficiència dels serveis nacionals d’ocupació oferint assessorament, formació i recerca de feina de manera intensiva en les primeres setmanes de desocupació, especialment per als joves aturats.
D) Augmentar perceptiblement el nombre de cursos de formació d’alta qualitat per a finals del 2009.
E) Promoure uns mercats laborals més inclusius garantint incentius laborals, unes polítiques actives i efectives per al mercat laboral i la modernització dels sistemes de protecció social, la qual cosa condueix també a una millor integració dels grups desafavorits, entre els quals hi ha els discapacitats, els treballadors poc qualificats i els migrants.
F) Augmentar les qualificacions a tots els nivells mitjançant la formació contínua, sobretot proporcionant les qualificacions necessàries per trobar feina a tots els que abandonen prematurament els estudis.
G) Utilitzar la mobilitat laboral perquè casin l’oferta i la demanda de mà d’obra i es produeixin els millors resultats.
H) Identificar les oportunitats de treball i les qualificacions requerides i millorar la previsió de les qualificacions per tenir dret a les ofertes de formació.
I) Ajudar els aturats i els joves a crear els seus propis negocis, per exemple oferint formació de suport empresarial i capital inicial o disminuint o suprimint el pagament d’impostos per a les empreses de nova creació.
J) Anticipar i gestionar la reestructuració a través de l’aprenentatge mutu i l’intercanvi de bones pràctiques.
2. Les propostes més concretes que es formulen en el document comunitari que ara comentem, que es va presentar a la reunió europea de caps d’Estat i de Govern, són les següents:
A) Accelerar el pagament de 19.000 milions EUR del finançament previst per ajudar que les persones es mantinguin al seu lloc de treball o que en trobin un de nou, mitjançant la millora de les competències, el foment de l’esperit d’empresa i la millora dels serveis públics d’ocupació en el marc del Fons Social Europeu.

B) Per al període 2009-2010, la Comissió podrà reemborsar les despeses declarades dels Estats membres a una taxa del 100 %. Això significa que no caldrà el cofinançament nacional a fi que es puguin posar en pràctica més ràpidament els projectes que ajudin les persones.
Cal destacar que aquestes propostes no van ser acollides favorablement en la reunió de caps d’Estat i de Govern que es va dur a terme a Brussel•les els dies 18 i 19 de juny, per la negativa alemanya a donar-hi el vistiplau.
C) Reassignar 100 milions EUR del pressupost actual de la UE, que, quan es combinin amb finançament procedent d’institucions financeres internacionals i, en particular, del Grup del Banc Europeu d’Inversions, proporcionaran més de 500 milions EUR per a la creació d’un nou instrument de microcrèdit de la UE. Aquests microcrèdits ajudaran les persones en risc de no obtenir fons per a la creació d’una empresa, com ara les persones que han perdut la feina recentment, i reforçaran l’ocupació en les microempreses que han de fer front a la crisi creditícia. En la Proposta de decisió es planteja l’establiment d’aquest instrument per proporcionar recursos comunitaris, per un import de 100 milions d’euros en el període 2010-2013, per facilitar l’accés al microcrèdit a col•lectius amb dificultats especials per accedir a altres fonts de finançament. El text es refereix expressament, en l’article 2, a:
“a) persones que han perdut o es troben en risc de perdre el seu lloc de treball i volen crear la seva pròpia microempresa o convertir-se en treballadors per compte propi;
b) persones desafavorides, entre elles els joves, que volen crear o desenvolupar la seva pròpia microempresa o convertir-se en treballadors per compte propi;
c) microempreses de l’economia social que ocupen persones que han perdut el seu lloc de treball o persones desafavorides, entre elles els joves.”
El text ha estat aprovat en la reunió del Consell de Ministres de Treball el mes de març de 2010.
D) El compromís de proporcionar com a mínim cinc milions de places d’aprenentatge a tota la UE per als joves que s’enfronten a la desocupació, i l’establiment d’objectius per proporcionar ràpidament als joves a l’atur oportunitats de formació o treball. Per facilitar l’accés a l’ocupació dels joves també és necessari millorar les seves condicions de mobilitat. Sobre això, la Comissió ha presentat un llibre verd per examinar com s’ha de promoure l’esmentada mobilitat amb l’objectiu de facilitar els processos d’aprenentatge.
E) El suport a programes, fins i tot a través de l’FSE, per mantenir ocupacions viables mitjançant la formació i la reducció del temps de treball.
F) Una ajuda immediata als aturats per evitar el risc de desocupació de llarga durada i de pèrdua de competències importants, la qual cosa inclourà propostes per oferir ràpidament una oportunitat de formació o treball a cada persona a l’atur: en el termini d’un mes per als joves menors de 20 anys, de dos mesos per als menors de 25 anys i de tres mesos per als majors de 25 anys. L’FSE hauria de contribuir a la consecució d’aquests objectius d’“un nou començament”.
G) Assistència per aconseguir que les persones més desafavorides tornin a tenir feina, per exemple mitjançant la reducció dels costos laborals no salarials, incentius a la contractació i la promoció d’oportunitats de treball per a les persones amb baix nivell de qualificació en serveis d’atenció i a domicili. La Comissió proposa la promoció de l’ús dels grups vulnerables i dels treballadors d’edat avançada mitjançant prestacions específiques en el treball, i fa una crida novament a desincentivar els programes de jubilació anticipada.
H) Un nou servei en línia denominat “Match and Map” per ajudar els que busquen feina a trobar ofertes de treball que es corresponguin amb les seves competències a tot Europa a través del portal europeu d’ocupació EURES, i un compromís perquè els aturats que busquin feina en un altre Estat membre puguin rebre durant un mínim de sis mesos les prestacions de desocupació a què tenen dret al seu país de residència. En la recerca d’ocupació, és necessari reforçar, segons la Comissió, la cooperació i col•laboració entre els serveis d’ocupació públics i privats, “a fi d’incrementar la seva capacitat per fer front al nou i intens flux de sol•licitants d’ocupació”.
I) Prestar més atenció a la millora de les competències i a una millor adequació d’aquestes a les necessitats del mercat de treball. Així mateix, es proposa que la Comissió realitzi una anàlisi sectorial de les necessitats actuals i futures dels mercats de treball de la UE, incloent-hi la competència ecològica.
J) Un joc d’eines pràctiques per ajudar les empreses, els treballadors i els seus representants a gestionar millor i preveure les reestructuracions d’empreses.

K) Una guia de la formació en petites empreses a fi d’ajudar les PIME a mantenir i aconseguir el personal qualificat que necessiten.
3. En l’última part del document la Comissió ja anuncia que les tres prioritats enunciades a l’inici de la nostra explicació seran el punt de referència per a la nova estratègia d’ocupació aplicable a partir del 2010. Al mateix temps, se suggereix que la nova estratègia ha de ser més senzilla que la que està en vigor actualment i amb uns objectius més específics. S’argumenta que d’aquesta manera es garantiria una major coherència de les polítiques d’ocupació. En definitiva, “l’EEO hauria d’ajudar que les polítiques del mercat de treball impulsin el creixement i l’ocupació, incrementin dràsticament els nivells de competències i explotin el paper econòmic positiu de les polítiques d’inclusió en els resultats en matèria d’ocupació i la sostenibilitat financera”.


XI. Decisió del Consell de 7 de juliol de 2009, relativa a les orientacions de política d’ocupació dels Estats membres.

1. La norma té com a finalitat aprovar les orientacions per a les polítiques d’ocupació dels Estats membres durant l’any en curs, encara que és més exacte afirmar que simplement manté les aprovades l’any passat per al període 2008-2010, i disposa que els Estats les hauran de tenir en consideració en les seves polítiques d’ocupació. Sorprèn no trobar cap referència als recents documents elaborats per la Comissió i aprovats pel Consell sobre polítiques d’ocupació, tant per al futur immediat com en una perspectiva a més llarg termini.

Després de recordar que l’Estratègia d’Ocupació revisada exerceix el paper principal “en la consecució dels objectius d’ocupació i mercat de treball de l’Estratègia de Lisboa” i que l’actualització de les orientacions adoptades el 2008 està estrictament limitada, el Consell manté les ja vigents, si bé combina, en la introducció de la norma, les referències a aquestes orientacions amb algunes indicacions de per a què han de servir les orientacions en la situació actual (que previsiblement durarà encara un quant temps) de crisi econòmica i social, i fa èmfasi que haurien de ser instruments per afrontar els problemes cada vegada més importants de desocupació i exclusió social.

No s’oblida tampoc, en aquesta introducció de la norma, la referència (sembla que obligada en tots els textos comunitaris en matèria d’ocupació dictats en els últims mesos) a les mesures de “flexiseguretat integrades”, que, segons el parer del Consell, han de servir “per facilitar la transició al món laboral, l’adequació dels aturats als llocs de treball disponibles i la millora de les capacitats”. No s’oblida tampoc la menció a l’ús del Fons Social Europeu per part dels Estats quan posin en pràctica les orientacions en el seu àmbit territorial.

2. Per tant, procedim a continuació a explicar quines són les orientacions per a les polítiques d’ocupació dels Estats de la UE que van ser aprovades per la Decisió del Consell de 15 de juliol de 2008, i que continuen sent aplicables durant els anys 2009 i 2010, esperant l’aprovació de la revisió de l’Estratègia de Lisboa per al pròxim decenni.

Cal recordar, en primer lloc, que els tres àmbits prioritaris dels Estats membres en matèria de política d’ocupació hauran de continuar sent, segons el Consell, els següents: possibilitar l’accés i posterior manteniment de cada vegada un nombre més alt de persones en el mercat de treball, combinant l’increment de l’oferta de mà d’obra amb la modernització dels règims de protecció social; millorar l’adaptabilitat tant dels treballadors com de les empreses; finalment, millorar l’ensenyament i les capacitats de les persones, mitjançant una important inversió en capital humà.

3. A l’annex de la Decisió de 15 de juliol de 2008 es troba un ampli desplegament de les tres idees eix. En aquest document s’inclouen les directrius que s’han de posar en marxa —o, més exactament, que s’han de continuar desenvolupant en el futur pròxim— per promoure el model social europeu. Aquest desenvolupament ha de portar, en primer lloc, que els Estats membres fomentin la plena ocupació, la millora de la qualitat i la productivitat en el treball i la cohesió econòmica, social i territorial.

Pel que fa a la recerca de la plena ocupació, s’inclou una referència a una política de flexiseguretat adequada, política que ha d’abordar simultàniament la flexibilitat de les condicions laborals i la seguretat de l’ocupació i la seguretat social. Més exactament, i amb paraules del mateix text, les polítiques de flexiseguretat aborden simultàniament “la flexibilitat dels mercats laborals, l’organització del treball i les relacions laborals, la conciliació de la vida professional i privada i la seguretat de l’ocupació i la protecció social”.

Quant a la millora de la qualitat i la productivitat, cal un increment de llocs de treball més estables i més atractius, així com la reducció de la segmentació laboral i del nombre de treballadors pertanyents a col•lectius desafavorits, amb el màxim aprofitament de les sinergies “entre la qualitat del treball, la productivitat i l’ocupació”.

Finalment, la necessària cohesió suposa adoptar mesures que enforteixin tant la integració social com la reducció de les disparitats regionals en matèria d’ocupació i protecció social. Aquesta integració ha de prendre també com a punt de referència essencial una política global d’igualtat d’oportunitats i de lluita contra la discriminació, amb una atenció especial a la integració de la política de gènere en totes les mesures que s’adoptin. Alhora, cal garantir que totes les instàncies públiques i agents socials participin en aquest procés i en tots els àmbits, és a dir que s’ha de crear una àmplia associació a favor del canvi, “a la qual s’afegeixin plenament les instàncies parlamentàries i les parts interessades, incloent-hi les dels nivells local i regional, i les organitzacions de la societat civil”.

4. En segon lloc, s’ha d’afavorir un enfocament basat en el cicle de vida respecte al treball, amb una atenció especial a la creació d’ocupació per a joves, mesures per facilitar la presència femenina al mercat laboral, suport a l’envelliment actiu i desincentivament de les jubilacions anticipades, i manteniment d’un sistema modern i sostenible financerament de protecció social.

En aquest punt es mantenen els objectius del 70 % de taxa d’ocupació global, 60 % per a l’ocupació femenina i 50 % per als treballadors d’edat madura (55 a 64 anys) per a l’any 2010, i es torna a plantejar que els Estats membres “han d’estudiar la fixació d’objectius nacionals relatius a la taxa d’ocupació”, o el que és el mateix, no hi ha una obligació expressa d’establir aquests objectius d’àmbit estatal, amb el benentès que tots els Estats els prenen com a punt de referència per posar en pràctica les seves polítiques d’ocupació.

Entre les mesures concretes, es manté la proposta d’escolarització d’un mínim del 33 % dels menors de tres anys i d’un 90 % dels nens d’entre tres anys i l’edat d’escolarització obligatòria, abans del 2010, i es proposa que es prolongui la vida laboral de manera que l’edat mitjana efectiva de sortida del mercat laboral (59,9 anys el 2001) augmenti en cinc anys en l’àmbit de la UE per al 2010. El percentatge del 90 % ha estat ampliat en les noves directrius comunitàries en matèria d’educació i formació fins al 95 %, si bé la menció és ara als nens “amb edats compreses entre els quatre anys i l’edat d’escolarització obligatòria”.

5. També s’aposta per crear mercats laborals que afavoreixin la inserció, potenciïn l’atractiu del treball i facin econòmicament atractiu el treball per als sol•licitants d’ocupació, incloent-hi les persones desafavorides i els aturats. Es proposa que els aturats tinguin accés a una mesura de política activa d’ocupació en un període que no superi els quatre mesos quan es tracti de menors de 25 anys, i que no arribi als dotze mesos quan l’aturat sigui major d’aquesta edat, amb l’objectiu d’assolir l’any 2010 una taxa de participació de com a mínim el 25 % dels aturats de llarga durada en les polítiques actives d’ocupació. Per facilitar la inserció s’aposta per la potenciació de l’economia social i dels serveis socials, sobretot en l’àmbit local.

6. Cal millorar la resposta a les necessitats del mercat laboral. Per a això cal enfortir i millorar, quan sigui necessari, la capacitat d’intermediació dels serveis d’ocupació, eliminar els obstacles a la mobilitat dels treballadors en l’àmbit comunitari, tenir un millor coneixement de quines són les necessitats reals dels mercats de treball, i dur a terme una gestió adequada de la migració econòmica, és a dir que s’haurà de tenir en consideració als mercats de treball nacionals “l’oferta de mà d’obra addicional derivada de la immigració dels nacionals de tercers països”. La norma disposa que “totes les vacants d’ocupació divulgades a través dels serveis d’ocupació dels Estats membres hauran de poder ser consultades per les persones residents a tota la UE que busquen una feina”.

7. S’aposta per afavorir la flexibilitat, conciliant-la amb la seguretat de l’ocupació, i reduir la segmentació del mercat laboral, tenint en compte degudament el paper dels interlocutors socials. En aquest apartat es pot destacar que es continua insistint en l’adaptació de la legislació d’ocupació, i es demana la revisió, quan sigui necessari, “de les diverses modalitats contractuals i les disposicions relatives a l’horari de treball”.

El document comunitari fa èmfasi en la necessitat d’apostar per polítiques de flexiseguretat que es basi en aquestes quatre idees centrals: disposicions contractuals flexibles i fiables, estratègies globals d’aprenentatge permanent, polítiques actives i eficaces del mercat laboral, i sistemes moderns de Seguretat Social. Ara bé, es deixa plena llibertat a cada Estat perquè segueixi el seu propi model, a partir dels principis comuns adoptats pel Consell el desembre del 2007, ja que “no hi ha un sol camí i cap dels principis no és més important que d’altres”.

8. Convé garantir una evolució dels costos laborals i dels mecanismes de fixació salarial que sigui favorable a l’ocupació. S’insisteix que la negociació col•lectiva ha de prendre en consideració els nivells de productivitat en cada àmbit. Alhora, es recorda la conveniència de reduir costos no salarials que dificultin la contractació de personal i la necessitat de prestar una atenció especial a les polítiques d’igualtat retributiva entre dones i homes, corregint les diferències reals existents. Es continua apostant per revisar els mecanismes fiscals amb la finalitat d’estimular la creació d’ocupació, d’una manera especial “llocs de treball de baixa remuneració”.

9. És necessari ampliar i millorar la inversió en capital humà. La UE es continua fixant com a objectiu la millora de les perspectives laborals dels joves i l’increment del nombre de persones que duen a terme activitats de formació permanent al llarg de tota la seva vida laboral. Els objectius són que l’índex mitjà màxim d’alumnes que deixen l’escola de manera prematura sigui del 10 %, que com a mínim el 85 % dels menors de 22 anys han de concloure l’ensenyament secundari superior, i que no menys del 12,5 % de la població d’entre 25 i 64 anys participi en activitats de formació contínua.

Algunes d’aquestes xifres van estar parcialment revisades i completades en el marc de la nova política comunitària en matèria d’educació i formació per al pròxim decenni. En efecte, en les importants conclusions del Consell del 12 de maig “sobre un marc estratègic per a la cooperació europea en l’àmbit de l’educació i la formació (“ET 2020”), es fixen uns “valors de referència europeus”, que en cap cas no són objectius concrets que un Estat hagi d’assolir obligatòriament el 2020, sinó simplement aquells valors que tots els Estats haurien d’intentar aconseguir, i que són els següents: una mitjana com a mínim del 15 % d’adults (entre 25 i 64 anys) hauria de participar en accions d’aprenentatge permanent; el percentatge de joves de 15 anys amb un baix rendiment en lectura, matemàtiques i ciències no hauria de superar el 15 %; la proporció de persones amb edats entre 30 i 40 anys que hagin acabat l’educació superior ha de ser com a mínim del 40 %; la proporció d’estudiants que abandonen l’escola prematurament haurà d’estar per sota del 10 %.

10. Finalment, s’han d’adaptar els sistemes d’educació i formació a les noves necessitats en matèria de competències. Es fa un èmfasi especial en l’adopció de mesures que suprimeixin els obstacles a la mobilitat laboral per motius de qualificació professional, i en la potenciació de sistemes d’ensenyament flexibles i adaptats a les noves realitats del món educatiu i laboral. Això implicaria facilitar i diversificar per a tothom tant l’accés a l’ensenyament i la formació, d’una banda, com potenciar l’oferta de l’ensenyament i la formació quant a les necessitats en coneixements. Es pretén facilitar el reconeixement efectiu de les qualificacions obtingudes en qualsevol Estat de la UE.