La política d’ocupació de la Unió Europea durant la crisi (octubre de 2007 a desembre de 2009) (II)

IV. Comunicació de 3 d’octubre de 2008, de la Comissió, relativa a una recomanació de la Comissió sobre la inclusió activa de les persones excloses del mercat laboral.

La Comunicació constata que la lluita contra la pobresa i l’exclusió social es troba entre les prioritats de la UE. La norma recorda l’article 137 del TCE i les dues recomanacions del 1992 que insten els Estats a promoure el dret de tothom als recursos bàsics i a preservar la qualitat dels sistemes de protecció social. Igualment, destaca la importància que dediquen a aquesta qüestió les directrius de política d’ocupació, i malgrat això i els molts progressos assolits en l’àmbit estatal, la Comissió manifesta la seva preocupació, i la consegüent necessitat d’adoptar noves mesures adequades, perquè les polítiques nacionals “no sempre han trobat la resposta adequada a la creixent complexitat de múltiples perjudicis que afecten les persones vulnerables més allunyades del mercat laboral”. No obstant això, es valora positivament l’impacte positiu que les transferències socials tenen en la reducció dels índexs de pobresa (del 26 % abans d’aquestes transferències es passa a un 16 % un cop realitzades), si bé es posa de manifest igualment que les prestacions socials per si mateixes no són suficients per treure de la pobresa els seus beneficiaris en la majoria dels Estats membres.

La Comissió aposta, després dels nombrosos estudis i informes realitzats en els últims anys, per l’aprovació d’una recomanació de la Comissió, que es produirà poc temps desprès, que s’inspiri en les Recomanacions del Consell del 1992 i que integri la política d’inclusió activa en el marc d’una estratègia més global i més completa, “que implica uns principis comuns per a uns mercats laborals inclusius i l’accés a serveis de qualitat que abordin la situació especial dels exclosos de la societat i del mercat laboral”. Conflueixen en aquesta situació els nous desafiaments socials que s’han posat de manifest en els últims anys, com són el pas gradual a una economia postindustrial, el creixent procés de globalització econòmica i social, els canvis demogràfics i les tendències socials a una major individualització i el seu consegüent impacte sobre la debilitació de les xarxes formals de protecció social.

La Comissió posa de manifest que cal continuar elaborant propostes i reformes per aconseguir que resulti més atractiu treballar que rebre prestacions socials. Igualment, destaca que cal posar en marxa polítiques d’atenció personalitzades per a les persones que pertanyen a col•lectius especialment vulnerables. Finalment, la transversalitat de les polítiques d’inclusió ha d’implicar que s’adoptin mesures que facilitin l’accés dels menors als serveis de guarderia, que reforcin les polítiques de salut i que possibilitin l’accés a habitatge digne, estable i independent.

V. Informe de 3 d’octubre de 2008, de la Comissió. Consecució dels objectius de Barcelona sobre l’estructura d’atenció dels nens en edat preescolar.

El document comunitari repassa tot allò que s’ha fet als Estats de la UE per fer efectiu l’objectiu marcat a la reunió de caps d’Estat i de govern durant la presidència espanyola del primer semestre del 2002: “Esforçar-se per prestar per al 2010 serveis d’atenció de nens almenys al 90 % dels infants d’edats compreses entre els tres anys i l’edat d’escolarització obligatòria, i almenys al 33 % dels nens de menys de tres anys”. Al mateix temps, es destaca quins són els obstacles per a l’aplicació d’aquest objectiu i els reptes a què s’enfronten els diferents països.

El document s’inclou en els treballs que va duer a terme la Comissió per promoure a escala comunitària una millor combinació de la vida familiar i laboral, amb la finalitat de facilitar l’accés i el manteniment en l’ocupació, d’una manera especial de les dones. Entre aquests treballs cal esmentar el pla de treball per a la igualtat entre dones i homes 2006-2010. Tampoc no s’ha d’oblidar la importància que té la utilització dels Fons Estructurals comunitaris per aconseguir l’objectiu de la igualtat de gènere, ja que en el període 2007-2013 es podran destinar prop de 2.900 milions a polítiques tendents a facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral, amb una atenció especial a les mesures que facilitin l’accés als serveis de guarderia. Cal recordar també, finalment, que l’assoliment efectiu de la conciliació és un dels objectius marcats per les directrius comunitàries per a l’ocupació. En la tasca d’aconseguir la conciliació efectiva també hi tenen un paper important els agents socials, i la Comissió es congratula del suport que estan donant a l’assoliment dels objectius de Barcelona.

La importància d’una política adequada d’atenció als nens s’observa amb claredat quan es comprova la seva relació amb la participació femenina al mercat laboral i amb les situacions de dificultat econòmica i risc de pobresa en què viuen algunes famílies, sense oblidar el seu impacte sobre el creixement demogràfic a mitjà termini. Segons els documents comunitaris, prop d’un terç de les dones treballen a temps parcial respecte d’un de cada deu homes, i la taxa d’ocupació femenina descendeix en 12,4 punts quan hi ha fills a la unitat familiar menors de 12 anys, mentre que la taxa d’ocupació masculina augmenta en 7,3 punts. D’altra banda, la impossibilitat d’accedir a una ocupació pel fet de no poder deixar de cuidar els nens incrementa el risc de pobresa, en particular entre les famílies monoparentals, ja que aquestes es veuen més afectades per aquest fenomen que el conjunt de les famílies amb fills (32 % i 17 %, respectivament). Finalment, els informes amb què treballa la Comissió constaten de manera fefaent que el creixement demogràfic és més alt en aquells països que han posat en marxa una política efectiva de conciliació de la vida familiar i laboral (amb una atenció especial a la cura dels nens) i que també són aquests països els que tenen una taxa de participació femenina en el treball més elevada.

Respecte a l’atenció de nens de 0 a 3 anys, es constata que només cinc països, entre els quals hi ha Espanya, han assolit l’objectiu del 33 % de cobertura establert a Barcelona el 2002, que cinc més hi estan molt a prop, que set Estats se situen entre el 16 % i el 26 %, i que la resta estan al voltant o per sota d’una taxa de cobertura del 10 %. En tot cas, el document alerta sobre la necessitat d’examinar amb detall la situació de cada país i prestar atenció a les hores en què es poden utilitzar els serveis de guarderia, ja que en la majoria de països només funcionen a temps parcials. Pel que fa als menors compresos entre 3 anys i l’edat d’escolarització obligatòria, vuit Estats, entre els quals hi ha Espanya, ja han assolit l’objectiu marcat el 2006 d’aconseguir una taxa de cobertura del 90 %, mentre que més del 50 % dels Estats només han arribat al 50 %, i fins i tot un terç només té una cobertura inferior al 30 %. Aquesta situació és la que porta la Comissió a concloure que la cura dels nens continua sent una assignatura pendent a molts països i que això dificulta la participació de les persones amb fills al mercat de treball, especialment de les dones, ja que el cost de les estructures d’atenció, sobretot dels menors de 3 anys, “continua sent un obstacle important perquè els pares les utilitzin”.

El document repassa com es financen els serveis d’atenció i guarderia dels nens, tant en la primera fase com en la segona, i constata que és en el període de 0 a 3 anys en què el cost és més important i afecta de manera més rellevant les famílies amb ingressos baixos.

Els sistemes utilitzats als diferents països varien entre l’accés universal per mitjà de finançament directe, una aportació familiar segons els ingressos de la unitat familiar, deduccions fiscals dels costos de guarderia o concessió de xecs servei, amb la constatació que en més d’un Estat coexisteixen junts més d’un sistema i que la participació del sector privat és important. Es conclou que la càrrega que representa el cost net per a una família, és a dir, allò que ha de pagar després de la resta dels diferents ajuts que pugui percebre, “varia considerablement, des d’un 5 % fins a un 30 %”.

Pel que fa a la situació dels menors de 3 anys fins a assolir l’edat d’escolarització obligatòria, la majoria dels Estats financen públicament els serveis preescolars durant aquesta etapa, de manera que poden ser gratuïts per als pares.

Finalment, la Comissió es deté en l’examen de la qualitat i les condicions laborals dels serveis de guarderia. Destaca que s’ha incrementant considerablement el nombre de llocs de treball en aquest sector en els últims anys, si bé les condicions de treball i econòmiques no atreuen un ampli sector de la població. S’argumenta que el fet que més del 90 % sigui personal femení pot ser un obstacle important per valorar millor el sector i especialment per lluitar contra els estereotips de gènere. Per això es proposa, com a objectiu que han d’assolir tots els Estats i d’acord amb les seves pròpies polítiques d’actuació en aquest àmbit, que les persones que treballen en els serveis d’atenció als infants rebin una formació mínima adequada, que es millorin les condicions laborals i les possibilitats de formació permanent i que s’incrementi el valor atorgat a aquestes professions, “d’una manera particular en el pla financer”. En el marc de les seves competències, la Comissió impulsarà la investigació sobre les condicions de treball i el seu valor professional.

VI. Comunicació de 26 de novembre de 2008, de la Comissió al Consell Europeu. Un pla europeu de recuperació econòmica.

1. El Pla es justifica, segons el parer de la Comissió, per la difícil situació econòmica que es viu a tot el planeta i que fa del tot necessari que, en l’àmbit europeu, els Estats membres i la Unió Europea treballin junts, es coordinin entre si i contribueixin a una resposta global més àmplia, ja que bona part dels instruments que cal activar en aquests moments són a les mans dels Estats, d’una manera especial aquells que són capaços d’estimular la demanda dels consumidors a curt termini. Es concep aquest pla com una aportació de la UE a una cooperació macroeconòmica internacional més estreta i que ha d’incloure les economies emergents, cooperació que s’ha de destinar “a restablir el creixement, evitar conseqüències indirectes negatives i ajudar els països en via de desenvolupament”.

El deteriorament de la situació econòmica és especialment preocupant, segons el parer dels redactors del document, per la fragilitat dels mercats financers (hi ha una seriosa crida d’atenció al text perquè els bancs facilitin liquiditat i contribueixin a la inversió en l’economia real, i perquè els Estats actuïn per garantir que les mesures adoptades de suport al sector repercuteixin en els prestataris), el vertiginós descens de la confiança de les llars i de les empreses, i també perquè les exportacions europees estan patint molt com a conseqüència de la desacceleració de les anomenades economies emergents.

3. Per això el Pla europeu persegueix quatre objectius estratègics, que, a grans trets, són els següents: estimular la demanda amb celeritat i augmentar la confiança dels consumidors; esmorteir el cost humà de la sotragada econòmica i la seva incidència en les persones més vulnerables (dit d’una manera més clara, cal adoptar mesures que contribueixin a aturar la pèrdua d’ocupació i facilitar la reincorporació al treball d’aquelles persones que han perdut la feina); dur a terme les reformes estructurals, amb una atenció especial i mesures de suport a la innovació i l’economia del coneixement, perquè Europa es trobi ben preparada per encarar la fase posterior de l’actual crisi econòmica; finalment, accelerar la transició cap a una economia més neta, més “verda”, amb un baix nivell d’emissions de carboni i amb menor dependència del subministrament energètic exterior. Es proposa per exemple, al sector de l’automòbil —i destaquem aquest sector per la seva importància—, una “iniciativa europea per uns cotxes verds, que inclourà la recerca en una àmplia gamma de tecnologies i d’infraestructures energètiques intel•ligents fonamentals per fer un salt qualitatiu en l’ús de fonts d’energia renovables i no contaminants i en la seguretat i fluïdesa del trànsit”. El document comunitari fa una crida novament a reduir les càrregues administratives per a les empreses, i formula dues propostes concretes, que tenen un interès especial segons la nostra opinió: en primer lloc, garantir que, en el termini de tres dies i amb cost zero, “es pugui crear una nova empresa a qualsevol punt de la UE i que, a través d’un únic punt d’accés, es pugui tramitar la contractació del primer empleat; en segon lloc, aconseguir que les autoritats públiques paguin les seves factures a les PIME en el termini màxim d’un mes.

Per aconseguir aquests objectius, el Pla, que es fonamenta en dos punts bàsics de referència comunitària com són el Pacte d’estabilitat i creixement i l’Estratègia de Lisboa per al creixement i l’ocupació, pretén posar en circulació 200.000 milions d’euros, una quantitat que suposa prop de l’1,5 % del producte interior brut de la UE. Aquesta quantitat haurà de ser coberta, en un percentatge elevat, per les aportacions dels Estats membres, en concret 170.000 milions (1,2% del PIB), mentre que els 30.000 milions restants (0,3 % del PIB) serien aportats per la UE en forma d’ajuts d’utilització immediata. Es planteja que, com que es tracta de recursos limitats, han de ser utilitzats de manera selectiva i s’han d’adreçar a atacar de soca-rel l’actual problemàtica econòmica que afecta les persones aturades, les empreses i les llars amb dificultats d’accedir al crèdit. Per això es valora positivament un augment de la despesa pública que pot contribuir a millorar la situació dels aturats i de les llars amb ingressos baixos, com també una política de reducció d’impostos i cotitzacions socials que millori el poder adquisitiu dels treballadors amb salaris més baixos i que alleugereixi, d’altra banda, la pressió econòmica sobre la part empresarial i de retruc contribueixi a la creació i manteniment de llocs de treball.

La Comissió és conscient que alguns Estats que adoptin les mesures oportunes per afrontar la crisi poden superar el 3 % del dèficit del seu PIB, percentatge màxim fixat en el pacte d’estabilitat i creixement. Per això fa una crida perquè les mesures que s’adoptin siguin temporals, preveient que un hipotètic dèficit excessiu s’haurà de corregir en etapes posteriors i “vetllant per la sostenibilitat a llarg termini de les posicions pressupostàries”.

A més, i en l’estratègia a mitjà termini, es proposa l’adopció d’una sèrie de mesures (bàsicament en l’àmbit de les infraestructures) que serveixin també per donar respostes positives a l’actual situació de crisi. En l’àmbit de l’ocupació es poden destacar les referències, ja prou conegudes perquè s’han proposat en documents anteriors, a la major vinculació entre el mecanisme de revisió salarial i l’evolució de la productivitat, i a la conveniència d’adoptar mesures que evitin una pèrdua excessiva d’ocupació. Això es pot aconseguir, segons el parer de la Comissió, si s’introdueix major flexibilitat en els acords sobre la jornada laboral i es milloren els serveis d’ocupació per possibilitar la reincorporació de les persones aturades al mercat de treball.

4. Per acabar aquest comentari, ens referim a les propostes d’intervenció que es formulen en l’àmbit laboral.

Es fa una crida a protegir l’ocupació i fomentar la iniciativa empresarial, amb la posada en marxa de mesures de polítiques actives d’inclusió i de flexiseguretat integrades, que se centrin en mesures d’activació, reciclatge professional i millora de les qualificacions, sense oblidar, d’altra banda, la importància de disposar d’una protecció social adequada “que ofereixi incentius per treballar alhora que reserva el poder adquisitiu”.

Com a propostes concretes en l’àmbit de competències comunitàries, es proposa la simplificació dels criteris per poder accedir als ajuts del Fons Social Europeu i —molt més important segons la nostra opinió— que es pugui disposar de manera avançada de part del pressupost del Fons, en concret fins a 1.800 milions d’euros per dur a terme les mesures d’activació. En segon lloc, es formula una proposta de revisió de la normativa del Fons Europeu d’Ajust a la Globalització, perquè pugui tenir un paper més àgil i eficaç en el manteniment de l’ocupació i en les polítiques de formació i col•locació de treballadors aturats en sectors clau de l’economia.

D’altra banda, la Comissió proposa reduir la fiscalitat sobre el treball que s’aplica a les rendes més baixes, perquè es creu que d’aquesta manera es millorarà la permanència en el món laboral dels treballadors menys qualificats. La Comissió fa una crida a explorar fórmules innovadores, com els xecs servei, per facilitar la contractació de persones en l’àmbit de la llar familiar i d’aquelles que tinguin més dificultats per accedir al mercat de treball. Finalment, es proposa mantenir amb caràcter permanent els tipus reduïts de l’impost sobre el valor afegit en els serveis amb gran intensitat de mà d’obra.