L’ocupació pública a Catalunya i la nacionalitat (de països comunitaris i extracomunitaris).

El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya publica avui dijous el projecte de llei de mesures en matèria d'ocupació pública. A sol•licitud del govern, el projecte es tramitarà pel procediment d'urgència.

L’article 20 regula els requisits per a l’accés a l’ocupació pública catalana i disposa en l’apartat 1 que “Per participar en els processos selectius d’accés a l’ocupació pública s’han de complir, en la data en què acaba el termini de presentació de sol•licituds, els re-quisits següents:

a) Tenir la nacionalitat d’un estat membre de la Unió Europea, sens perjudici del que estableix l’article 21. Aquest requisit només podrà ser eximit mitjançant llei i per raons d’interès general....”.

L’article 21 regula més específicament l’accés a l’ocupació pública catalana i requisit de nacionalitat en els següents termes:

“1. La nacionalitat espanyola únicament és exigible amb caràcter exclusiu per accedir, com a personal funcionari, als llocs de treball que directament o indirectament impliquin la participació en l’exercici del poder públic o en les funcions de salvaguarda dels interessos generals o de les administracions públiques. A aquest efecte, els òrgans de govern de les administracions públiques catalanes han de determinar els llocs de treball o, si s’escau, els àmbits funcionals als quals no poden accedir els nacionals de la resta d’estats membres.

2. Poden accedir a l’ocupació pública com a personal funcionari, amb independència de la seva nacionalitat, el cònjuge dels nacionals de qualsevol estat membre de la Unió Europea, sempre que no estiguin separats de dret, i els seus descendents i els del seu cònjuge, sempre que no estiguin separats de dret, i sempre que siguin menors de vint-i-un anys o majors d’aquesta edat i dependents.

3. L’accés a l’ocupació pública com a personal funcionari s’estén a les persones incloses en l’àmbit d’aplicació dels tractats internacionals subscrits per la Unió Europea en els quals sigui d’aplicació la lliure circulació de treballadors i treballadores.

4. Els nacionals a què fan referència els apartats anteriors així com els ciutadans extracomunitaris amb residència legal a l’Estat espanyol poden accedir a l’ocupació pública laboral”.

A l’últim, i és el que més vull destacar en aquesta breu entrada, la disposició transitòria tercera regula l’ exempció del requisit de la nacionalitat per a l’accés a la condició de funcionari en els següents termes:

“Les administracions públiques catalanes poden eximir del requisit de la nacionalitat per a l’accés a la condició de personal funcionari a què fa referència l’article 20.1 a) d’aquesta Llei, per raons d’interès general i durant un període de deu anys des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, en els àmbits sectorials següents:
a) Ensenyament artístic i musical. b) Informàtica, telecomunicacions i noves tecnologies de la informació i de les comunicacions. c) Àmbit d’execució penal.. d) Sanitat. e) Assistència social. f) Seguretat pública”.