Canvis en el món del treball.

1. Tenim múltiples incerteses respecte del futur, una de les més importants de les quals és la de saber si tots els ciutadans que ho vulguin podran accedir a una feina o si, en canvi, molts d’ells s’hauran de resignar a percebre una prestació econòmica a càrrec dels poders públics, i això si la situació econòmica de l’Estat i les opcions polítiques que el controlin ho permeten; sense oblidar que aquesta realitat ja existeix en nombrosos països i que en moltes llars la feina regular, en els termes que fem servir en el debat socioeconòmic en els anomenats països desenvolupats, és una cosa desconeguda fa bastants anys, amb la influència que això té per a la vida futura dels joves d’aquestes llars.

2. El debat sobre el futur del treball i els canvis en el món laboral és una de les qüestions a les quals més atenció s’ha prestat i es continuarà prestant en els anys vinents. Sempre sense deixar de banda que qualsevol reflexió sobre el treball haurà de prendre en consideració la realitat cultural i econòmica en què se situa, perquè moltes vegades, i segurament de manera involuntària, les reflexions sobre la situació laboral als anomenats països desenvolupats tendeixen a extrapolar-se mecànicament als països anomenats en via de desenvolupament; i dins dels anomenats països del primer món l’examen i estudi dels problemes derivats de la falta de feina per a un sector de la població, o simplement de la subocupació de bona part de la mateixa població, es fa de manera molt diferent, tal com demostren la realitat europea, més ancorada en el consens social; la japonesa, amb un fort grau de proteccionisme estatal i empresarial encara que ara es trobi en plena fase de revisió, i la nord-americana, on les decisions empresarials constitueixen l’eix central de les polítiques econòmiques i socials i només estan acompanyades de lleugers vernissos socials, això sí, canviant una situació de baix índex d’atur per un increment de les desigualtats socials.

Tal com ha subratllat el màxim fòrum mundial en matèria sociolaboral, l’Organització Internacional del Treball (OIT), l’anàlisi de les relacions de treball no es pot fer només des d’un vessant econòmic més o menys racional, sinó que s’han de prendre en consideració altres factors socials “i en concret la importància que tenen en les relacions humanes la dimensió social, el vessant cultural i les opcions polítiques”. I l’anàlisi del mercat de treball en tot cas s’ha de fer prenent en consideració la influència que sobre aquest mercat i sobre la mateixa noció i concepte de treball impliquen el canvi tecnològic, la internacionalització econòmica i financera, les noves formes d’organització del treball, la cada vegada més creixent participació femenina en la vida laboral, el fenomen cada vegada més important de la immigració i l’aparició de grups que queden exclosos d’aquest mercat.

És especialment important el canvi produït en el món del treball per la participació de la dona, canvi que no serà només quantitatiu sinó també, i molt especialment, qualitatiu, ja que la seva presència massiva qüestiona cada vegada amb més força el model d’un món del treball propi de la societat industrial del s. XIX i de bona part del s. XX.

3. Qualsevol reforma socioeconòmica ha de tenir ben present l’òptica clara i definida de defensa dels interessos de les persones menys afavorides, que són precisament les que més pateixen les conseqüències de les crisis econòmiques i socials a escala mundial; persones per a les quals les èpoques d’expansió econòmica no arriben mai perquè aleshores se’ls demana contenció i moderació per “no fer malbé” les consecucions econòmiques, i que en canvi sí que pateixen les situacions recessives que es concreten en nombrosos processos de reestructuracions i reconversions empresarials que deixen sense feina milers de treballadors, a més de la disminució en la cobertura de les prestacions contributives i assistencials de desocupació.

Es necessari establir unes certes regles del joc a escala global i no es pot deixar el mercat al seu lliure albir, tant en el terreny social (drets socials a tots els països) com en l’econòmic (debat sobre la regulació de la lliure circulació de capitals a escala mundial i de la llibertat d’establiment), ja que el risc de polítiques que no tinguin en compte les necessitats socials és el d’incrementar la fractura social a cada Estat i augmentar el sector de la població que queda fora de les regles del joc, és a dir, l’increment de l’exclusió social.

Si el desenvolupament de l’Estat del benestar a partir del 1945 a Europa va ser un element clar i inqüestionable que va contribuir al desenvolupament econòmic i social de cada país, sobretot a la dècada dels setanta, al marge ara de la seva necessària adaptació a les noves realitats econòmiques i socials i per a la qual cosa caldrà la col•laboració de tots els grups socials implicats, hem de pensar que els processos d’internacionalització de l’economia faran cada vegada més necessària la creació, de formes apropiades de solidaritat a escala mundial per assegurar el desenvolupament social mundial i l’enfortiment eficaç de l’economia mundial.

4. Una qüestió important que es planteja en el debat socioeconòmic a escala internacional és el de la relació entre els processos de mundialització econòmica i l’existència de les normes de treball, a fi de determinar en quina mesura aquestes han de ser qüestionades per aconseguir més eficàcia i productivitat laboral a tots els països, ja siguin desenvolupats o en via de desenvolupament.

Sóc del parer, en la mateixa línia que defensen fòrums socials internacionals, que la normativa laboral compleix una funció important de millora de l’eficàcia en la feina i d’increment dels nivells productius, en la mesura que el personal i les seves organitzacions representatives s’impliquen molt més en la vida de les empreses; sense oblidar, a més, que convé recordar que la desigualtat té un preu, i que si es permet que ultrapassi certs límits acabarà generant conflictes econòmics i socials.

La implicació del personal en la marxa de les seves empreses, així com una adequada qualificació professional constantment adaptada als canvis en els processos i les activitats productives, es configuren com a peces bàsiques per avançar en el camí de l’enfortiment de nous models organitzatius empresarials que apostin per potenciar l’estabilitat i no la precarietat; Una normativa social adequada juntament amb una política de despesa social pública són elements bàsics i imprescindibles per a la legitimació del sistema democràtic, i ambdues han dotat el capitalisme d’una capacitat d’integració social de la qual no havia gaudit durant molts anys al llarg de la història.
Sóc de l’opinió que tota política econòmica ha de tenir com a objectiu millorar les condicions de vida dels ciutadans i aconseguir un creixement ordenat que pugui possibilitar després una distribució socialment equilibrada de la riquesa produïda. De poc servirà per a la gran majoria un sistema econòmic que generi riquesa però que no la distribueixi equitativament entre la població. Si es continua expandint la dualització social, unida a un clima creixent d’individualisme que a poc a poc ha anat soscavant el clima social de solidaritat predominant a partir de la finalització de la Segona Guerra Mundial, pot arribar a posar en dubte la bondat dels sistemes democràtics existents, perquè aquesta dualització, tant en la seva manifestació d’exclusió social com en la de pobresa, constitueix una violació dels drets fonamentals de la persona i de la família

D’aquesta manera, a les nostres societats actuals, on s’ha produït un increment global del benestar econòmic, aquest s’ha distribuït molt desigualment entre el conjunt de la població, amb un important augment del nombre d’exclosos, i dins de la població treballadora la fosa s’amplia ja no només entre els que treballen i els que no ho poden fer, sinó també entre els que poden accedir a bones feines i ocupacions amb condicions de treball adequades i aquells que han de suportar condicions de precarietat laboral i que estan obligats, si no de dret sí de fet, a suportar condicions per sota del marc legal existent i amb pèrdua de drets socials i sindicals. Es molt negatiu que alhora que hi ha un nombre important de treballadors desocupats, molts treballadors han de treballar llargs horaris sovint no pagats i essent col•locats en situació de pressió extrema.

En aquesta mateixa línia, nombrosos estudis de l’ONU i de l’OIT subratllen que els problemes econòmics que pateix un nombre no menyspreable de persones que treballen i les males condicions laborals en què presten els seus serveis fan que, a més de la problemàtica dels desocupats, s’hagi de prestar més atenció a la dels treballadors pobres o “infratreballadors”. No és sorprenent, doncs, que es reivindiquin cada vegada amb més força els valors qualitatius del treball, és a dir, que el treball no serveixi només per a l’obtenció d’una remuneració econòmica per part del treballador sinó també una remuneració social, o el que és el mateix, que satisfaci les necessitats materials i socials de les persones.