L’Agenda Social Europea 2005-2009.

1. Es objecte de breu explicació en aquesta entrada les línies més importants de l’Agenda Social Europea per al període 2005-2009, document que va ser aprovat el 9 de febrer de 2005 i que està inspirant la política social comunitària des de llavors.

L'important document comunitari té com a finalitat completar i contribuir a la renovació de l'Agenda de Lisboa 2000 que posà en marxa la Comissió Europea amb la seva Comunicació de 2 de febrer de 2005 i que fa èmfasi en el creixement i l'ocupació.

Per la Comissió, la nova Agenda Social, que pretén millorar la posada en pràctica de les accions previstes per l'Agenda Social 2000 i d’acord amb els principis que han tingut èxit en la seva aplicació, ha de complir una funció essencial en la promoció de la dimensió social del creixement econòmic. L'Agenda, per a la presentació mediàtica de la qual la Comissió encunyà la frase “Una Europa social en l'economia mundial: ocupacions i noves possibilitats per a tothom”, fixa les noves prioritats que hauran d'orientar l'acció de la Unió Europea en els àmbits de la modernització i el desenvolupament del model social europeu i de la promoció de la cohesió social, ja que aquests dos àmbits, com s’afirma expressament en el text, són reconeguts per la Comissió “com a part integrant alhora de l'Estratègia de Lisboa i de l'estratègia a favor del desenvolupament sostenible”.

El contingut final de l'Agenda s'ha enriquit tant per les aportacions de l'informe Acceptar el desafiament, del grup d'experts presidit per W. Kok, com pels resultats dels amplis debats que tingueren lloc durant la presidència holandesa de la UE al llarg del segon semestre del 2004.

2. Els quatre eixos generals d'acció sobre els quals l'Agenda basa la seva actuació són els següents:

a) La persecució d'una aproximació europea integrada, de manera que es garanteixi la interacció positiva de les polítiques econòmiques, socials i d'ocupació.

b) La promoció de la qualitat, tant de l'ocupació com de la política social i de les relacions industrials, a fi de permetre millorar el capital humà i social.

c) La modernització dels sistemes de protecció social amb la finalitat que responguin a les demandes actuals de les nostres societats, basant-se en la solidaritat i reforçant el seu paper de factor productiu.

d) La presa en consideració de l'anomenat “cost de l'absència de política social”.

3. L'Agenda desenvolupa una doble estratègia: d'una banda, destaca el seu paper per incrementar la confiança dels ciutadans per gestionar el procés de canvi amb èxit, i fa èmfasi en la necessitat de complir tres condicions clau per aconseguir l'esmentat resultat positiu: una aproximació intergeneracional, un partenariat per al canvi, i la necessitat d'aprofitar les oportunitats que ofereix la mundialització; d'altra banda, presenta les accions clau per dur a terme de manera que encaixin en els objectius estratègics per al període 2005-2009 fixats per la Comissió: l'ocupació (en l'àmbit de l'objectiu estratègic de prosperitat) i la igualtat d'oportunitats i la inclusió (en l'àmbit de l'objectiu estratègic de la solidaritat). Passo a continuació a examinar detalladament l'esmentada estratègia.

4. La primera part, com ja he indicat, aborda l'increment de la confiança entre els ciutadans, i té com a finalitat aconseguir que la modernització de les polítiques socials vagi acompanyada de l'assumpció pels ciutadans de la confiança en la seva pròpia capacitat per gestionar eficaçment els canvis. La Comissió identifica com a canvis més importants en aquest decenni la intensificació de la concurrència en un context mundialitzat, el desenvolupament tecnològic i l'envelliment demogràfic, canvis que es confrontaran amb desafiaments que continuen tenint, i tindran en el futur, una gran importància per a la vida de la majoria de ciutadans: feble taxa d'ocupació, desocupació, pobresa, desigualtats i discriminació.

La Comissió propugna la utilització de tots els instruments existents per posar en marxa el nou model social europeu, siguin legislatius, convencionals o metodològics, i aposta per reforçar la relació entre el Fons Social Europeu i el marc polític que defineix la nova Agenda, de manera que el Fons aporti el suport econòmic a les polítiques dels Estats membres “que posin en pràctica les línies directores i les recomanacions adoptades en el marc de l'Estratègia Europea per a l'Ocupació, així com els objectius fixats per la UE en matèria d'inclusió social”.

La Comissió subratlla l'estreta interrelació existent entre la nova Agenda, l'Estratègia revisada de Lisboa i l'estratègia a favor del desenvolupament sostenible, i destaca que cal que la política social també tingui una “estreta articulació” amb altres polítiques comunitàries i que la dimensió social sigui present en totes elles, de la mateixa manera que la política social haurà de tenir en consideració les especificitats d'altres polítiques comunitàries, com són les del mercat interior, la política industrial, la concurrència i la política comercial. És a dir, es tracta d'establir una “aproximació integrada”, basada ja en les línies directores del Tractat constitucional.

5. Les anomenades tres condicions per a l'èxit són les següents:

a) En primer lloc, una aproximació intergeneracional que analitzi els canvis en l'àmbit demogràfic i que tingui en consideració la nova realitat de la immigració. Es proposa com a mesura concreta l'elaboració d'un llibre verd que analitzi els canvis demogràfics de les poblacions europees i les seves conseqüències. També, i dins d'aquest apartat, la Comissió proposa el llançament d'una iniciativa europea a favor de la joventut amb la finalitat de crear una relació dinàmica entre les generacions, impulsar la confiança en el futur i rebutjar la fatalitat de l'envelliment i de l'escepticisme.

b) En segon lloc, es propugna un partenariat per al canvi entre les autoritats públiques, els agents socials i la societat civil, relació que es considera fonamental per a l'èxit de les polítiques europees. Per a això l'Agenda proposa l'organització anual d'una reunió de tots els agents implicats en un fòrum que permeti avaluar la posada en pràctica de l'Agenda (i segons la meva opinió, i encara que el text no ho digui expressament, també s'hauran d'avaluar lògicament els resultats).

c) En tercer lloc, cal reforçar la dimensió social externa, és a dir, que impregni l'actuació tant dels països amb què es relacioni la UE com també els fòrums internacionals, sense deixar de banda l'estreta relació entre model social i competitivitat. Per a aquest objectiu, l'Agenda proposa la integració del model social europeu “en els diàlegs i accions externes, tant en l'àmbit bilateral com en el regional i en el multilateral”, i la promoció del treball decent (expressió encunyada per l'OIT en els seus treballs sobre la dimensió social de la mundialització) com a objectiu mundial en tots els àmbits, fent seu el que ja ha estat fixat en altres fòrums internacionals socials i econòmics.